L’alto-el-foc a Gaza comença amb un dia molt llarg, ple d’emocions oposades

  • L’alliberament de tres ostatges israelianes en una plaça plena de membres armats d’Hamàs i de noranta presoners palestins enmig del gas lacrimogen llançat contra les famílies marca simbòlicament el començament d’una treva fràgil

VilaWeb
Khalida Jarrar, diputada i dirigent del Front Popular d'Alliberament de Palestina és rebuda per la família a Ramal·lah, després de ser alliberada per Israel (fotografia: Alaa Badarneh).
20.01.2025 - 03:34
Actualització: 20.01.2025 - 08:15

The Washington Post · Gerry Shih, Shira Rubin i Miriam Berger

Jerusalem. Després de quinze mesos de guerra, aquest matí ha entrat en vigor un alto-el-foc a la franja de Gaza, que ha obert pas a un dia molt emotiu en què Hamàs ha alliberat els primers 3 ostatges israelians dels 33 d’aquesta primera fase: 3 dones que havien estat en captivitat durant 471 dies.

En contrapartida, Israel ha alliberat, però ja ben entrada la nit, 90 presoners palestins –tots dones i infants– a la presó d’Ofer, a Cisjordània.

L’alto-el-foc original era previst per a les 8.30 del matí (hora local), però s’ha endarrerit perquè Hamàs no havia lliurat a temps els noms de les ostatges als mitjancers, i perquè Israel ha fet atacs de darrera hora contra instal·lacions del grup armat.

Finalment, les armes han emmudit. Quan Israel ha anunciat que l’alto-el-foc començaria a les 11.15, els palestins han començat tot de celebracions a Gaza, i els israelians s’han aplegat a la plaça de Tel-Aviv coneguda com a “plaça dels Ostatges” per esperar el retorn de les tres primeres: Roni Gonen (24 anys), Emily Tehila Damari (28 anys) i Doron Steinbrecher (31 anys).

En total, 33 ostatges israelians, la major part, presumptament vius, seran alliberats gradualment cada 7 dies aquests 42 dies vinents, segons el primer tram de l’acord d’alto-el-foc. Si les negociacions per a la segona fase, més complexa políticament, tenen èxit en les setmanes vinents i la treva es manté, és previst que s’alliberin 64 ostatges més. No se sap amb certesa quants dels ostatges restants són vius i morts.

Alliberament de les ostatges a la plaça Saraya (fotografia: Comitè Internacional de la Creu Roja).

Imatges en directe emeses per la cadena Aljazeera han mostrat una escena caòtica aquesta tarda a la plaça de Saraya, un terreny en runes, a la ciutat de Gaza. Treballadors del Comitè Internacional de la Creu Roja, encarregats de la transferència dels ostatges, han arribat per recollir les tres israelianes retingudes per Hamàs. Centenars de civils palestins han envoltat els vehicles i s’han enfilat als rètols publicitaris per presenciar el moment del lliurament, mentre combatents d’Hamàs amb fusells d’assalt provaven de controlar la multitud.

Poc després de les cinc de la tarda, els milicians han obert les portes d’una furgoneta blanca, han fet un gest de victòria amb el polze aixecat i han conduït les ostatges israelianes als vehicles de la Creu Roja que les esperaven, cosa que ha causat celebracions intenses a la plaça, segons les imatges. Les ostatges han estat conduïdes cap a la frontera amb Israel, on han estat rebudes per les forces de seguretat israelianes poc després de la posta de sol.

Cap a les sis de la tarda, centenars d’israelians s’han congregat a la plaça dels Ostatges a Tel-Aviv per seguir les emissions en pantalles gegants. La multitud ha esclatat en crits d’alegria, aplaudiments i abraçades cada vegada que es feia una actualització: el moment en què les dones eren lliurades a les Forces de Defensa d’Israel, quan es reunien amb les seves famílies i quan es confirmava que es trobaven en un “bon estat” de salut després d’una revisió mèdica preliminar.

L’ostatge israeliana d’Hamàs Romi Gonen abraça la seva mare després de ser alliberada.

Més enllà de l’avaluació mèdica inicial, avui s’ha sabut poca cosa sobre l’estat de les tres dones o les lesions i traumes que poden haver sofert. Una captura de pantalla d’Emily Tehila Damari en una videotrucada amb la seva família, publicada per les forces israelianes, la mostra amb un jersei verd, somrient al costat de la seva mare, i aixecant una mà amb tan sols tres dits, probablement a causa de les ferides sofertes durant el segrest.

“Després de quatre-cents setanta-un dies, l’Emily és finalment a casa”, ha dit Mandy, la seva mare, en un comunicat publicat pel Fòrum d’Ostatges i Famílies Desaparegudes, que representa la majoria de famílies d’ostatges. “Mentre el malson de l’Emily a Gaza ha acabat, per a massa famílies més l’espera impossible continua.”

A la xarxa X, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha celebrat el retorn de les ostatges amb aquestes paraules: “Romi, Doron i Emily: una nació sencera us abraça; benvingudes a casa.”

Tot i que l’alto-el-foc ha començat sense grans contratemps, Netanyahu i l’administració entrant de Donald Trump han subratllat aquests darrers dies que aquesta pausa en els combats era solament temporal, mentre definien les condicions per a reprendre la guerra.

D’ençà que es va anunciar l’acord d’alto-el-foc dimecres passat, Netanyahu ha estat sotmès a una gran pressió per part dels socis de coalició d’extrema dreta, que han criticat que la treva permetia que Hamàs i els seus combatents es mantinguessin forts a Gaza. El dirigent israelià ha insinuat que podria tornar a llançar operacions militars al territori palestí per “acabar la feina”.

Palestins a Khan Yunis es mouen, anant cap a casa, durant les primeres hores de l’alto-el-foc (fotografia: Haitham Imad).

En un discurs pronunciat ahir a la nit, la vigília de l’alto-el-foc, Netanyahu va afirmar que els objectius del que ell anomenava la “Guerra de Resurrecció” d’Israel a Gaza continuaven intactes: recuperar tots els ostatges, eliminar les capacitats militars i de govern d’Hamàs i garantir que Gaza no torni a ser una amenaça per a Israel.

Tot i la devastació a Gaza, amb gran part del territori arrasat pels bombardaments i gairebé 47.000 morts segons el Ministeri de Salut de Gaza –que no distingeix entre civils i combatents–, els sectors més durs d’Israel han instat Netanyahu a imposar càstigs encara més durs a Hamàs i a Gaza.

Dissabte, l’ex-ministre de Seguretat israelià, Itamar Ben Gvir, que va abandonar el govern per protestar contra l’alto-el-foc però que ha promès de tornar si es reprenien els combats, va instar el primer ministre a recuperar els ostatges restants “mitjançant l’ús de la força, tallant el subministrament de combustible i aturant l’ajuda humanitària, no pas amb rendicions”.

Mentrestant, Hamàs ha adoptat un to conciliador i ha promès de mantenir l’alto-el-foc. També ha procurat projectar una imatge de força militar i popularitat intactes a Gaza i ha presentat el moment com una victòria.

Durant el dia, combatents de l’ala militar, les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, vestits amb uniformes impecables i amb kalàixnikovs, han desfilat triomfalment pels carrers en runes de l’enclavament amb una caravana de tot terrenys. Al vespre, les brigades han difós un vídeo de propaganda que mostrava els combatents lliurant bosses de regal i certificats en paper a les tres ostatges israelianes abans d’alliberar-les davant una multitud a la plaça de Saraya.

El portaveu de les brigades, Abu Obaida, ha aparegut a la televisió per exaltar les que ha anomenat “batalles llegendàries” contra les forces israelianes i ha promès que la milícia respectaria l’acord.

En un discurs emès per Aljazeera, Abu Obaida ha acusat Netanyahu d’haver prolongat la guerra i ha instat els mitjancers de l’alto-el-foc, inclosos els Estats Units, Catar i Egipte, a ajudar a evitar que l’acord es trenqués prematurament. “Estem compromesos amb l’èxit de tots els termes i fases de l’acord per a evitar el vessament de sang del nostre poble”, ha dit Abu Obaida. “I demanem a tots els intermediaris que obliguin l’enemic a complir-lo.”

Arribada a Beitunia del primer autobús amb presoners palestins alliberats.

A la ciutat de Beitunia (Cisjordània), fora de la presó d’Ofer, famílies palestines han onejat banderes, han repartit dolços i s’han agrupat al voltant de fogueres improvisades mentre esperaven l’alliberament dels seus familiars, que no ha arribat fins ben tard. Segons el Club de Presoners Palestins, la llista dels 90 detinguts que havien de ser alliberats avui incloïa 69 dones i 21 infants. Mentre la multitud s’aplegava, les forces israelianes han disparat gas lacrimogen fora de la presó per dispersar-la.

Solament presoners procedents de la Cisjordània ocupada i de Jerusalem Est, i no pas de Gaza, s’havien d’alliberar avui. Funcionaris israelians han informat que havien augmentat la presència de seguretat a Cisjordània per evitar aldarulls o celebracions després de l’alliberament dels presoners.

Khowla al-Kawasmi, de cinquanta-tres anys, va conduir més de dues hores provinent de la ciutat d’Hebron, a Cisjordània, per esperar l’alliberament de la seva filla, Ayat Mahfouz, de trenta-tres anys. Ayat va ser arrestada el 14 de juliol, acusada d’haver intentat d’apunyalar un soldat a la ciutat vella d’Hebron, una acusació que la seva mare nega. Quan Ayat era jove, segons que explica Kawasmi, va perdre un ull quan les forces israelianes li van disparar un projectil de gas lacrimogen.

“Estem contents; no esperàvem que l’alliberessin”, diu Kawasmi. Però afegeix: “La nostra felicitat es barreja amb amargor per la guerra. Ni el teu enemic ni el teu amic voldrien veure aquest vessament de sang.”

Dues dones israelianes s’abracen quan es confirma que les ostatges ja eren lliures (fotografia: Abir Sultan).

Entre la multitud aplegada a la plaça dels Ostatges a Tel-Aviv, Gil Dickman, un israelià el cosí del qual, Carmel Gat, va ser segrestat el 7 d’octubre de 2023, també descrivia aquest dia d’emocions oposades. Segons una avaluació militar israeliana, Gat era entre els sis ostatges assassinats pels segrestadors a final d’agost, després d’haver-se trencat les negociacions d’alto-el-foc.

En una reunió amb Netanyahu aquest mes, juntament amb més famílies d’ostatges, el primer ministre va dir a Dickman que l’acord tancat la setmana passada era el mateix que havia estat promogut per l’administració Biden i ofert a Israel i Hamàs a principi de mes. Dickman es va demanar per què no s’havia tancat abans.

“Sentim un dolor enorme perquè la Carmel no hi sigui, perquè es va perdre l’oportunitat de portar-la a ella i als altres cinc ostatges de tornada”, diu. “Però plorem llàgrimes d’alegria quan veiem les cares de l’Emily, la Romy i la Doron, sabent que ja són amb les seves mares”, afegeix.

Rubin ha informat de Tel-Aviv estant i Berger de Beitunia etant, a la Cisjordània ocupada. Sufian Taha, a Beitunia; Mohamad El Chamaa, a Beirut; Hajar Harb, a Londres, i Hazem Balousha, a Toronto, també han contribuït en aquest informe.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor