01.10.2023 - 21:40
Leo Sands · The Washington Post
La Xina espera el retorn dels seus óssos panda gegants. S’espera que aquests animalons blancs i negres, atraccions estrella dels zoològics dels Estats Units i Gran Bretanya, tornin al seu país d’origen a final de l’any vinent, cosa que, segons que suggereixen els analistes, pot ser un canvi de rumb en l’enfocament xinès de la “diplomàcia panda”.
A Washington és previst que els tres pandes del Zoològic Nacional de Washington tornin a la Xina el 7 de desembre, data en què expira l’acord de préstec. A partir de llavors, ja només en quedaran quatre a Atlanta, que també hauran de marxar l’any vinent, tret que ambdós països signin un nou acord. Gran Bretanya perdrà els seus dos últims pandes el desembre, igual que Austràlia l’any vinent si no es prorroga l’acord existent. Sense una pròrroga, els Estats Units s’enfronta a la perspectiva de no tenir pandes gegants per primera vegada d’ençà del 1972.
“Potser és la manera que té Pequín d’indicar a Occident que no estan gaire contents amb com van les coses”, afirma Chee Meng Tan, professor associat de la Universitat de Nottingham (Malàisia) que estudia la “diplomàcia del panda”, terme emprat per a descriure l’estratègia de Pequín durant dècades de regalar els óssos o deixar-los en préstec amb l’esperança de crear relacions amb els altres països.
Segons Tan, Pequín se sent com més va més frustrat pel deteriorament de les relacions entre la Xina i Occident d’aquests anys. “Aquesta pot ser una manera de dir-li a la gent que no ens tracteu gaire bé i que, per tant, potser retirem els pandes”, va afegir en una entrevista telefònica el dijous.
Els pandes del zoo de Memphis se’n van anar a l’abril, i els del zoo de Sant Diego, el 2019. Després de la sortida del Zoològic Nacional de Washington, prevista el desembre, els afeccionats al panda gegant hauran de viatjar a Geòrgia per a admirar la parella d’óssos blancs i negres del Zoològic d’Atlanta, els últims que queden al país. Tampoc no els queda gaire temps: segons l’acord que té el zoo, els pandes han de marxar el 2024 i fins a l’abril no havien parlat de renovar-lo.
Els pandes han estat simbòlics en les relacions entre els Estats Units i la Xina del 1972 ençà, quan el president Richard Nixon va fer aquella històrica visita a la Xina comunista i el primer ministre, Zhou Enlai, va oferir a la primera dama, Pat Nixon, dos pandes gegants que van anar al zoo de Washington. “Va ser un senyal de la millora dels llaços entre Pequín i la resta del món”, va afirmar Tan.
La Xina també ha reconegut el paper dels pandes en la seva diplomàcia en el passat: fa deu anys, l’ambaixador xinès als Estats Units, Cui Tiankai, va dir en un article d’opinió per a The Washington Post: “En realitat hi ha dos ambaixadors xinesos a Washington: jo i el panda del Zoològic Nacional.”
I els pandes signifiquen molt fins i tot per a aquells que no s’interessen per la política. Els pandes gegants del zoo de Washington, Mei Xiang i Tian Tian, han captivat els visitants durant anys. Aquests dies, la gent hi ha anat en massa per retre homenatge als pandes i al seu fill de tres anys, Xiao Qi Ji, abans no marxin cap a la Xina. De fet, vora 60.000 persones van comprar entrades per veure Xiang Xiang, el panda femella de cinc anys del zoo de Ueno, a Tòquio, l’últim dia al zoo, i algunes van esclafir a plorar mentre la contemplaven, segons Reuters.
A més de la càrrega emocional que implica per als visitants, la tornada dels pandes a la Xina pot resultar econòmicament costosa per als zoològics. Múltiples estudis han demostrat que els pandes són una atracció estrella per als visitants de pagament i un filó per a la venda d’entrades en zoològics de tot el món, segons el South China Morning Post.
La Reial Societat Zoològica d’Escòcia va anunciar a començament d’aquest mes que els dos únics pandes gegants de la Gran Bretanya tornaran a la Xina a principi de desembre, després de viure a Escòcia del 2011 ençà. Austràlia també perdrà els seus únics óssos panda l’any vinent si el zoo d’Adelaide no aconsegueix de prorrogar un acord que, segons el zoo, expira el 2024.
Les sortides dels pandes solen estar lligades a acords de préstec que arriben a la fi sense ser prorrogats, i les autoritats no n’han vinculat explícitament el retorn amb la política. No obstant això, els analistes xinesos assenyalen que les sortides es produeixen quan les relacions de molts països occidentals amb el país s’han tornat més tibants en els últims anys.
“La Xina exigeix ara als països als quals va concedir el privilegi d’acollir pandes que siguin amistosos amb la Xina i si no ho fan prou, els pandes seran retirats”, va dir Steve Tsang, director de l’Institut de la Xina de SOAS a Londres, en un correu electrònic el dijous. Tsang creu que la retirada pot considerar-se part de la política exterior com més va més ferma del president xinès, Xi Jinping.
També hi ha indicis que la política de préstec de pandes als països occidentals es veu amb creixent escepticisme a la Xina. A principi d’enguany, el Global Times, un tabloide nacionalista xinès afiliat a l’estat, va publicar una notícia titulada: “Ha arribat el moment de posar fi a la ‘diplomàcia panda’?”
Pot haver-hi més raons per les quals la Xina estigui menys interessada a enviar les seves colles a l’estranger. Chee Meng Tan va assenyalar que el nivell d’amenaça del panda gegant va ser rebaixat de “en perill” a “vulnerable” per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa el 2016, a mesura que n’augmentava la població mundial a nivells més sostenibles. Aquesta amenaça va ser també una de les raons per les quals Pequín va col·laborar amb zoològics estrangers per a acollir pandes, amb la finalitat de promoure’n la conservació.
Uns altres països han retornat els pandes per motius diferents de les condicions del préstec. El 2020, el Canadà es va acomiadar dels seus dos únics pandes gegants, tres anys abans que no era previst, perquè les autoritats del zoo van tenir dificultats per a aconseguir el bambú que necessitaven per a alimentar-los. “Són primmirats”, va dir llavors el president del zoo de Calgary, Clement Lanthier, segons Associated Press. “Per alguna cosa estan en perill d’extinció. Necessiten el bambú. És l’única cosa que fan. Mengen bambú i dormen.”
Cal destacar que és probable que un país tingui pandes en el futur immediat. El 2019, Xi va enviar al president rus, Vladímir Putin, dos pandes gegants per al zoològic de Moscou, que hi seran en préstec durant quinze anys com a part d’un programa de recerca conjunta, tal com va informar Reuters. “Quan parlem de pandes, sempre acabem amb un somriure en la cara”, va dir Putin, mentre donava les gràcies al seu homòleg xinès. “Acceptem aquest regal amb gran respecte i gratitud.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
