La vaga de fam dispara la preocupació al Suprem

  • El Suprem vol evitar que el deteriorament de l'estat de salut dels presos l'obligui a endarrerir el judici de l'1-O *** La circumval·lació d'Alacant només serà gratuïta de nit *** Vox presenta un general de l'exèrcit espanyol a la batllia de Palma

VilaWeb
Pere Martí
14.12.2018 - 20:00
Actualització: 14.12.2018 - 21:52

TEMA DEL DIA
Salut. La vaga de fam que Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull fan als Lledoners comença a inquietar el Tribunal Suprem espanyol. No es preocupa pas per la seva salut, ni pel patiment de les famílies, sinó perquè la protesta no afecti el calendari del judici del primer d’octubre. No és que el Suprem s’hagi humanitzat sobtadament, l’única cosa que vol és que els presos independentistes tinguin bona salut quan comenci el judici, previsiblement a final de gener.

Quan fa gairebé quinze dies que Jordi Sànchez i Jordi Turull van començar la vaga de fam, Turull ha hagut de ser traslladat a la infermeria de la presó a causa del deteriorament del seu estat de salut. És una decisió dels serveis mèdics de la presó. En cas que s’agreugés, seria traslladat a l’Hospital Penitenciari de Terrassa. La situació ha disparat els nervis que ja hi havia als despatxos del Suprem. Un deteriorament de l’estat de salut dels presos podria obligar a ajornar el judici, amb l’escàndol que això implicaria, tant aquí com a escala internacional. I l’alt tribunal ho vol evitar com sigui.

Com que les presons són competència de la Generalitat, l’estat espanyol no controla directament l’estat de salut dels presos, i ho ha de fer amb els informes d’Institucions Penitenciàries de la Generalitat. Tot i que de moment hi ha confiança, el Suprem no descarta de traslladar els presos abans a Madrid per tenir-los sota control i aplicar-los l’alimentació forçosa si calgués. Una decisió amb què vulneraria novament els drets dels presos. En el cas que continuïn a Catalunya, la decisió de l’alimentació forçosa l’hauria de demanar un metge de l’Hospital Penitenciari de Terrassa al jutge del cas, és a dir, a un magistrat del Suprem, que segurament resoldria afirmativament.

La filtració sobre el fet que podrien ser traslladats abans d’hora a Madrid potser cercava que abandonessin la vaga de fam, però si és el cas, no ha tingut cap efecte. En canvi, que el Suprem ja comenci a preocupar-se’n és una victòria per als vaguistes, que poden arribar a alterar el començament del judici, tot i que aquesta no era la seva intenció. Al contrari, els dirigents independentistes volen que comenci el judici per poder denunciar la seva situació, confiats que es convertirà en un altaveu internacional que demostrarà la injustícia que pateixen, tot i que no esperen cap judici just. La sentència és escrita de fa molt de temps.

La vaga de fam podria haver acabat aquesta setmana si el Tribunal Constitucional hagués abordat els recursos d’empara dels vaguistes, algun dels quals és en un calaix des del novembre de l’any passat. L’objectiu de la vaga és que el Suprem resolgui sobre els recursos, de manera que, si els rebutja, es pugui obrir la via d’Estrasburg. Però els dotze magistrats han considerat que aquesta qüestió no corria pressa, ho han deixat per al ple del mes de gener i només han resolt sobre recursos que no obren la porta a recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. Mentrestant, posen en perill la vida de quatre presos independentistes.

MÉS QÜESTIONS
La Generalitat insta el govern espanyol a estudiar la nul·litat de les condemnes franquistes. La Generalitat insta el govern espanyol a estudiar la nul·litat de les condemnes dictades pels tribunals penals franquistes contra les persones que van defensar la legalitat republicana. Ho ha aprovat el ple del Consell, que també ha acordat de demanar a l’executiu espanyol que adopti mesures per a fer efectiva la reparació als qui patiren condemnes de tribunals, jutjats civils i militars i les sentències dels consells de guerra. La iniciativa s’acull a la llei valenciana de memòria democràtica del 2017. Pel Consell, la nul·litat és ‘un avenç transcendental en termes jurídics’ respecte d’allò que preveu la llei espanyola de memòria històrica. Per la vice-presidenta Mónica Oltra, és ‘una qüestió de dignitat, justícia social i reparació històrica’ que pretén ‘reconèixer i reparar els qui van defensar la legalitat institucional republicana, els qui van pretendre el restabliment d’un règim democràtic a Espanya i els qui van intentar viure d’acord amb opcions emparades per drets i llibertats avui reconeguts en la constitució’.

La circumval·lació d’Alacant només serà gratuïta de nit. Les nou autopistes de peatge rescatades per l’estat espanyol seran gratuïtes per als conductors durant la nit, entre la mitjanit i les sis del matí, a partir del 15 de gener de 2019. Durant la resta de la jornada, el peatge baixarà una mitjana del 30%, segons les noves tarifes d’aquestes vies que gestiona el Ministeri de Foment espanyol, aprovades pel consell de ministres. Les autopistes que es beneficien d’aquestes mesures són les quatre radials de Madrid, la AP-36 Ocanya-la Roda; la que uneix Cartagena i Vera; la circumval·lació d’Alacant, i la AP-41 Madrid-Toledo. En aquesta última, els canvis en el peatge començaran a aplicar-se en el moment que sigui rescatada i assumida per Foment, previsiblement al començament de l’any vinent, una vegada conclogui el procés concursal. A la resta de vies de pagament, les que continuen gestionades per empreses privades, el peatge s’apujarà un 1,67% a partir de l’1 de gener.

Vox presenta un general de l’exèrcit espanyol a la batllia de Palma. La formació d’extrema dreta Vox presentarà el general a la reserva Fulgencio Coll Bucher com a cap de llista de Palma a les eleccions municipals. El militar espanyol ha dit que, si surt escollit, renunciarà al sou de regidor o batlle, abaixarà els impostos i treballarà per fer una ciutat ‘turística, acollidora, neta, segura i no sectària’. Coll té 70 anys i és nét d’un batlle franquista de Palma, Juan Coll Fuster, que va governar la ciutat entre el 1945 i el 1952, i va ingressar a l’acadèmia militar el 1966, en ple franquisme. El pare del candidat, Fulgencio Coll de San Simón, va tenir diferents càrrecs en l’administració franquista, entre els quals hi ha el de governador civil de Biscaia, el de subcap provincial del Movimiento a les Illes i el de procurador a les Corts. Coll Bucher ha qualificat de fracàs la llei de memòria històrica perquè, segons ell, ha obert ferides. Tot i això, ha insistit que Vox no era pas un partit d’extrema dreta, sinó una formació conservadora liberal. ‘Els extremistes no són a Vox, són als partits que donen suport als separatistes, els terroristes i aquells que ens volen dur a un model neocomunista que ha fracassat rotundament a Veneçuela.’

Andorra i Occitània reforcen la cooperació. El cap de govern d’Andorra, Toni Martí, i el prefecte de la regió d’Occitània, Etienne Guyot, han destacat la voluntat de cooperació i col·laboració transfronterera en àmbits com la comunicació viària, l’educació i la transició econòmica, ecològica i agrària. En una reunió en què també hi han participat la ministra d’Exteriors, Maria Ubach, el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, i l’ambaixadora d’Andorra a França, Cristina Rodríguez, s’ha fet balanç del projecte SAPYRA, concretament en les actuacions al corredor d’allaus de l’Hospitalet, que va concloure al novembre i que s’ha finançat amb 4 milions d’euros provinents de fons europeus, França i Andorra. També s’hi ha tractat la millora de les carreteres nacionals franceses 20, 22 i 320 entre Andorra i França, amb un pressupost global de 157,9 milions d’euros. D’aquests, Andorra en cofinança 21 milions per a reforçar la seguretat viària amb la construcció d’una galeria per a prevenir allaus a la zona de l’Hospitalet, al corredor H2, el desviament de la carretera a l’altura de Tarascó, àrees de cadenes, i altres xarxes i rastells para-allaus entre Ax-les-Termes i la frontera franco-andorrana. Ambdues parts han convingut que al gener es faci una reunió tècnica que determini l’agenda d’accions prevista per al 2019.

 

PEL FORAT DEL PANY

La delegació de la Generalitat davant la UE, a Brussel·les, ha acollit avui la presentació de la versió en català del llibre del president Carles Puigdemont, ‘La crisi catalana, una oportunitat per a Europa’. Era la primera vegada que es podia comprar el llibre en català a la capital belga, ja que a les llibreries es troben les edicions en francès i neerladès. Molts assistents han quedat sorpresos perquè no han pogut comprar el llibre durant la presentació, perquè la seva venda no ha estat autoritzada dins les oficines del govern. Alguns dels assistents han aconseguit el llibre, però l’han hagut de comprar al carrer com si fos clandestí. Dóna la casualitat que pocs dies abans s’havia presentat a l’auditori de la Generalitat a Girona sense cap problema.

LA XIFRA
110.826 metres quadrats d’extensió, més d’onze hectàrees, ocupa el Parc Central de València, que s’inaugurarà dilluns que ve.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de gener de 1984, es constitueix el partit nord-català Unitat Nacionalista. A Catalunya Nord, el catalanisme polític neix el 1972 amb dos partits constituïts aleshores per gent del país: l’Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) i l’Acció Regionalista Catalana (ARC). L’activitat de l’ARC serà relativament breu, però l’ECT serà present a gairebé totes les batalles electorals fins que, el 1984, es transformarà en Unitat Nacionalista, que el 1986 es converteix definitivament en Unitat Catalana.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any