La resposta de Puigdemont a una membre de Societat Civil Catalana que va intentar desautoritzar-lo a Londres

Al col·loqui que hi hagué després de la conferència a la prestigiosa Chatham House de la capital britànica

Redacció
15.08.2017 - 09:40
Actualització: 15.08.2017 - 11:40

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Al col·loqui de després de la conferència de Carles Puigdemont a la Chatham House de Londres hi va haver una pregunta especialment dura en què l’autoritat del president de la Generalitat va ser qüestionada i atacada. La va formular Míriam Tey, que és una editora de Barcelona i una de les impulsores de Societat Civil Catalana. Tey va provar de desautoritzar Puigdemont, a qui va dir que no gosava anomenar-lo president perquè havia portat la ciutadania de Catalunya fora de la llei. Puigdemont li va respondre que l’autoritat la hi donava una majoria parlamentària favorable al procés d’independència.

Tey va dir: ‘Sóc Miriam Tey, editora de Barcelona. Sóc catalana. Senyor Puigdemont, no us puc anomenat president perquè és xocant que sigueu aquí cercant suport internacional per a vulnerar la llei espanyola i trencar-ne les institucions. Amb quin dret i quina autoritat us permeteu de portar els ciutadans de Catalunya fora de la llei, en contra de la voluntat de la majoria i els deixeu sense la protecció de les lleis internacional, europea i espanyola? I, si us plau, no qüestioneu aquesta majoria, que va ser clarament representada en el pseudo-plebiscit en què els separatistes vau perdre el dia 27 de setembre, amb el 37% del cens de la població.’

I Puigdemont li va respondre: ‘Vostè té la llibertat d’anomenar-me com vulgui. A casa diem que el nom no fa la cosa, sinó que la cosa fa el nom. I la cosa és que a Catalunya hi ha un parlament votat per la gent que té una majoria absoluta de partits independentistes. I a Catalunya, i al Regne Unit, les lleis les fan els parlaments, no els presidents ni els grups d’influència. I quan fan una llei, l’aproven o no, i això ho fan les majories, que són dictades per la població. I la majoria dels votants van decidir que la majoria dels diputats que havien de fer lleis les havien de fer amb la voluntat de posar Catalunya en la línia de la independència. Per tant, quina autoritat? Aquesta.’

Vegeu ací el discurs íntegre, subtitulat en català:

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies