La primera Diada sense tu. Estic segur que també haurà estat tot un èxit, com les que vam organitzar plegats amb l’Ignasi Termes i la darrera que vam dissenyar, la del 2015. Sempre ens vas fer total confiança, no ens vas qüestionar mai res i sempre ens vas defensar en tot moment. Tant de l’Ignasi, com de mi i de molts més, t’has convertit en la nostra mare política.

Crec que és hora que anem reivindicant les mares polítiques, les qui ens han ensenyat tant. I no tan sols per paritat, sinó per defensar-nos de la indignitat dels qui promouen el relat de la falsa vulneració de drets dels diputats el 6 i 7 de setembre. Tot plegat mentre callen vilment respecte dels qui són a la presó o a l’exili per haver cantat, organitzat mobilitzacions, muntat un referèndum o, com tu, per haver propiciat un debat parlamentari. Si no s’escandalitzen per això, em pregunto si es poden autoanomenar demòcrates.

Erròniament s’han cregut que, tancant-vos uns quants, obligant uns altres a exiliar-se o perseguint-nos judicialment a tots, ens posaran la por al cor de la mateixa manera que ens van posar les porres al cos el primer d’octubre.

Els ideals i ser-hi lleial són la millor cuirassa possible contra les pors i els dubtes. I, sobretot, també l’és tenir-nos els uns als altres.

Amb el vostre exemple no deixarem que facin créixer ràbia dins nostre. La ràbia i l’odi, ni ens pertanyen ni els volem. A cada agressió, més generositat. Com més intolerància, abracem més. Com més punys tancats, més mans obertes.

Farem possible una societat lliure, crítica i cohesionada. Fins I tot amb els qui avui us volen preses i callades. Perquè, la llibertat, si no l’assumeix tothom, no l’acaba tenint ningú.

Tristament, però és així, ara tenim més motius per a continuar lluitant i més arguments per a continuar sumant. El camí que tenim davant farà pujada i no sempre serà recte, però anant-hi plegats arribarem més lluny.

No sé quant temps passaràs aquí, però sempre tinc present que l’amor sempre té més recorregut que l’odi. Inventaran, difamaran, manipularan o tergiversaran la veritat amb males arts i amb voluntat d’infligir dolor.

Però,
Per molt que posin parets de formigó i barrots de ferro, no t’empresonaran.
Per molt filferrat espinós que et posin davant, no t’empresonaran.
Per molts policies que et posin davant, no t’empresonaran.
Per molts jutges amb sentències injustes, no t’empresonaran.
No t’empresonaran, perquè intentem alliberar-te dia a dia.
Recordant-te, reivindicant-te i alliberant-te.

Sé que t’alliberen els milers de cartes que reps i els centenars de visites que t’arriben. Sé que això fa com si les teves parets fossin de vidre i ens poguessis veure de lluny estant. Només ens separa una paret i les cartes la fan transparent. Ara ens veus a través de les cartes i aviat travessaràs aquest mu4 i ens abraçarem plegats.

No hauràs pogut estar a cap dels centenars d’actes grocs de suport organitzats arreu, ni als concerts de Miravet o Xerta o els actes de l’Assut o el 15 de setembre vinent a Sabadell. Avui no ets entre nosaltres, però demà serem en aquesta República lliure feta de persones lliures.

Avui et volen presonera, però tu només ets súbdita de la lluita per la llibertat, la democràcia i la justícia social.

Gràcies Carme,

Un dels teus fills polítics

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb