Montse Mindan (JxCat), s’ha convertit avui en la primera batllessa jutjada en relació amb el referèndum de l’1-O i ha negat que desobeís l’ordre del Tribunal Constitucional (TC) i facilités l’obertura d’espais per votar a Roses, la seva localitat.

Durant el judici, Montse Mindan ha explicat que no va facilitar-ne les claus ni tampoc va manar a ningú que els obrís per les votacions de l’1-O. A més, també ha negat que a primera hora anés personalment a l’escola Els Grecs o a l’ajuntament. Per la seva banda, el veí que l’ha portada a judici, i que diu que treballa d’escorta, ha admès que la denúncia es basa en imatges extretes de xarxes socials. Mindan s’enfronta a un any d’inhabilitació i a pagar 3.240 euros de multa. La defensa en demana l’absolució i subratlla que no hi ha “res objectiu” que provi que ella facilités l’obertura dels col·legis.

El jutjat d’instrucció va arxivar la causa, però l’Audiència de Girona va ordenar reobrir-la. A partir d’aquí, el cas es va redirigir. Perquè l’eix sobre el qual pivotava l’acusació ja no va ser que Mindan hagués signat el decret donant suport al referèndum, sinó haver permès que durant l’1-O s’obrissin locals municipals per a les votacions.

El cas ha arribat a judici aquest dimarts al Penal Número 1 de Figueres. A preguntes de la fiscalia, Mindan ha recordat que va signar el decret abans de rebre l’advertiment del Tribunal Constitucional (TC), i que a finals de setembre del 2017, en va donar compte al ple per “transparència” i perquè, en tot cas, es tractava “d’una declaració política”.La batllessa també ha dit que, durant aquell mes, va penjar cartells i propaganda de l’1-O tant als carrers del poble com a les xarxes socials (sobretot, al facebook). Però quan la fiscalia l’ha interrogada sobre el dia del referèndum, la seva resposta ha estat clara. “No vaig iniciar, ni motivar, ni tampoc manar cap acció”, ha afirmat.

Montse Mindan ha explicat que en cap moment va autoritzar que s’obrissin locals municipals per fer el referèndum, ni que tampoc va cedir les claus perquè tercers ho fessin. “Hi ha moltíssima gent a Roses que en té”, ha dit en referència a les claus.

En relació a l’1-O, Mindan també ha explicat que aquell dia “tot Catalunya coneixia que s’havia de celebrar el referèndum”. Ha explicat que no sabia qui havia obert els locals municipals per a les votacions, i ha negat –com sosté l’acusació- que anés personalment a primera hora al col·legi Els Grecs i a l’Ajuntament per fer-ho ella mateixa. “Sí que sé que els locals van obrir, perquè durant el dia hi vaig anar”, ha precisat.

Mindan també ha explicat que en cap moment va ordenar res a la Policia Local, perquè de fet el cos no podia intervenir. I per últim, ha admès que va trobar-se amb dos Mossos d’Esquadra davant l’Ajuntament, que li van comunicar que havien d’aixecar acta perquè s’havia obert el col·legi electoral.

El veí que l’ha portada a judici és un autònom que treballa d’escorta o perit. L’home, veí del municipi, ha explicat que durant l’1-O va recórrer els diferents col·legis electorals, va veure que estaven oberts i que la Policia Local “no va anar-hi en tot el dia”. “Els únics que hi havia eren els Mossos d’Esquadra”, ha explicat.

L’escorta inicialment ha dit que havia vist l’alcaldessa a primera hora del matí a l’escola Els Grecs i a l’Ajuntament. Però després ha explicat que ho deia en referència a les imatges que apareixien en un vídeo, i que ell havia visionat. De fet, aquest veí ha explicat que la denúncia es basava en imatges que havia extret de les xarxes socials.

Durant el judici, però, també han declarat dos testimonis en referència a aquest vídeo. Un d’ells és el jove que l’havia editat; l’altre, el regidor d’ERC Joan Plana. El primer ha explicat que el vídeo s’havia fet per commemorar l’aniversari de l’1-O i que contenia imatges enregistrades durant diferents dies.

A més, tant ell com Plana han assegurat que Mindan, el dia del referèndum, no va anar a l’Ajuntament a primera hora, ni que tampoc hi havien vist el denunciant. Per últim, Plana ha assegurat que l’alcaldessa no li va entregar cap clau per obrir la porta del consistori; i que, de fet, aquella que es veu que ell obre en el vídeo és, en realitat, la del seu despatx (i no la de la sala de plens, on es va fer la votació).

Al judici també ha declarat com a testimoni el cap de la Policia Local de Roses. L’inspector ha dit que no va rebre “cap ordre específica” de l’alcaldessa per “facilitar l’obertura dels col·legis”. I de fet, ha explicat que, justament, el dispositiu de l’1-O el portaven la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos. “El paper de les policies locals era el de col·laboradores i si havia res, ho havíem de traslladar al cos de Mossos d’Esquadra”, ha declarat.

Al final del judici, la fiscal ha mantingut la petició de pena per a Mindan per un delicte de desobediència. Sosté que se l’ha de condemnar perquè l’alcaldessa era “plenament conscient” que els col·legis obririen per l’1-O i “no va dur a terme cap acte per impedir-ho”. Per al ministeri públic, si bé l’actitud de l’alcaldessa de Roses no ser “activa”, sí que va ser “clarament omissiva”. “És a dir, va dur a terme un assentiment passiu perquè se celebrés”, ha dit la fiscal, en referència al referèndum.

Per a la defensa de Mindan, però, el cas ha d’acabar amb absolució. L’advocat de l’alcaldessa, Joan Ramon Puig, sosté que pretendre condemnar la batllessa basant-se en la tesi de la desobediència per omissió és “inversemblant”. “El requeriment que es va fer als batlles deia clarament que no fessin res per facilitar el referèndum; per tant, en aquest cas, l’omissió es convertiria en una actuació proactiva”, ha dit Puig, recordant que, precisament, Mindan “no va fer res” perquè s’obrissin els col·legis.

El judici ha quedat vist per a sentència. La celebració de la vista, però, s’ha fet a batzegades. Primer, perquè la defensa ha plantejat dues qüestions de nul·litat –que es resoldran en sentència- i això ha fet suspendre el judici temporalment. I després, perquè ha calgut assegurar-se que un altre jutjat de Figueres no hagués arxivat una denúncia contra Mindan pels fets que, precisament, es jutjaven avui.

A les portes del jutjats de Figueres, s’hi han concentrat un centenar de persones. Midan ha arribat poc abans de les onze del matí acompanyada de la diputada al Congrés, Laura Borràs, la diputada al Parlament, Gemma Geis, i la batllessa de Girona, Marta Madrenas. Allà l‘esperaven desenes de batlles i batllesses de la comarca i de la resta de la demarcació. Entre elles, la de la Jonquera, Sònia Martínez, la de Figueres, Agnès Lladó, o el de Borrassà i diputat al Parlament, Ferran Roquer.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.