Diuen que un dia un grup de joves es va acostar a Joan Fuster i li van dir: ‘Miri, senyor Fuster, és que volem fer coses per construir el país’ i ell els va respondre: ‘Endavant, de solar no us en falta.’ De la mateixa manera, corre la brama que si vols complicar un projecte i fer-lo créixer has de parlar amb Eliseu Climent; si el projecte té a veure amb Joan Fuster, llavors la cosa es pot convertir, per exemple, en Nosaltres les fusterianes, un llibre editat per 3i4 que aplega cent quaranta texts de dones sobre la figura de l’homenot de Sueca. La idea original de Gemma Pasqual i Núria Cadenes era demanar a vint dones que escriguessin sobre Joan Fuster per fer un llibre commemoratiu del 25è aniversari de la seva mort, però al final Climent va decidir que havia de ser un llibre total i per això hi ha la veu de 140 dones de tots els Països Catalans, des de l’Alguer fins al Carxe, per esmentar els dos racons més petits.

El volum es presentà ahir a horabaixa a l’Ateneu Barcelonès i va servir d’homenatge improvisat a Patrícia Gabancho, una de les 140 autores incloses en la miscel·lània. Hi era present la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va arribar a mitjan acte, precisament en el moment en què es llegia el seu text: ‘Fuster ens continua influint, perquè llegir-lo porta a contagiar-se del seu esperit crític. Amb sornegueria, amb legitimitat per a riure’s de tot perquè no té cap inconvenient a riure’s d’ell mateix, incideix amb deliciosa intel·ligència en les nostres contradiccions.’

Abans de començar l’acte –que va consistir en una lectura d’alguns dels texts a càrrec de les actrius Victòria Salvador i Laura Romero i peces al violoncel interpretades per Clara Dols–, el secretari de l’Ateneu, Xavier Muñoz, ha dit: ‘Vull manifestar la tristesa d’aquesta casa per la pèrdua de la Patrícia Gabancho, que durant tres anys ha impulsat la política cultural de la casa. Ella ha volgut ser d’aquest país i ha optat per ser-ho des d’una opció personal amb una trajectòria fortíssima en què es destaca el seu feminisme i la capacitat de diàleg i d’entomar les opinions contràries per transformar-les en arguments a favor’.

Gabancho escriu en el llibre sobre Fuster: ‘Com no podia ser altrament, Fuster ha estat bandejat pel “règim” blaver que va governar el País Valencià, però també per la indiferència dels Països Catalans. Tot i que avui, amb el canvi polític s’ha inaugurat alguna política de memòria fusteriana, és obvi que no és cap intel·lectual de referència, com hauria de ser. Oblidem massa de pressa, llencem el patrimoni.’

Precisament la lluita contra aquest oblit és un dels fets que han fet que la publicació del llibre i la commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la mort de Fuster fossin eixos centrals dels premis Octubre d’enguany, que per primera vegada han sortit a la resta dels Països Catalans amb actes a Barcelona, com aquesta presentació, i més endavant a Mallorca.

Eliseu Climent va explicar que en aquests darrers temps han aparegut llibres com el de Pau Viciano, Per què Fuster tenia raó?, o La improbable vida de Joan Fuster, però que Nosaltres les fusterianes és molt diferent: ‘Es tracta del llibre que Fuster mereixia.’

Per mitjà de la lectura dels texts de diverses dones, vam poder veure el joc polièdric que s’ha establert entre generacions, territoris i temes i formes fusterians: des de, per exemple, les definicions del Diccionari per a ociosos, elogiades en el text d’Ada Castells –’Em plau aturar-me en aquell Fuster, ja gran, que ens acollí sorneguer, amb la bata d’estar per casa, quan baixàvem a entrevistar-lo. Això sí que és triomfar a la vida: rebre la premsa amb una bata de quadrets i sabatilles. És per això que quan llegeixo l’entrada de “Cinisme” no puc evitar sentir una gran simpatia per Fuster’–, fins a l’elogi de la multiplicitat lingüística, expressada per Irene Coghene des de l’Alguer.

Hi va haver temps també per a parlar d’amor. Antònia Vicens, en un text preciós, diu: ‘Potser Joan Fuster, el solitari de Sueca, el gran pensador a qui agradava viure al marge del món acadèmic i al límit del pensament, era, en el fons, un home tendrament enamorat que, per amor, va ser capaç de posar un poble en revolta.’

Correspondència amb l’exili mexicà
Acabat l’acte, Eliseu Climent va explicar a VilaWeb: ‘Fuster és un autor que atrapa cada vegada una minoria més àmplia, però és un autor encara problemàtic, com demostra el fet que ni tan sols té un carrer dedicat a València.’ L’editorial 3i4 continuarà treballant per posar els materials de l’autor a l’abast del lector: és previst que surtin molt aviat dos volums de correspondència de Fuster amb Riera Llorca i més exiliats a Mèxic. ‘Riera Llorca –explica Climent– dirigia la revista Pont Blau i un Fuster molt jove, de 23, 24 i 25 anys, comença a escriure-s’hi; en aquestes cartes posa per escrit el seu pensament nacional, que evidentment és el nostre. Són més de mil pàgines i ocuparan dos volums. Ací és on hi ha les cartes més importants de Fuster. Però això no ho acabarem mai: queden cartes per < fer set o vuit volums més, encara. Les cartes de Fuster són un dels patrimonis culturals més bestials per a entendre la cultura catalana del segle XX.’

La presidenta Forcadell també explicà: ‘A mi m’ha fet una il·lusió especial poder intervenir en aquest volum perquè em considero feminista i participar en un projecte de dones que escriuen sobre un dels nostres pensadors més importants és quelcom que m’omple de goig. Som moltes dones que pensem diferent i, malgrat les nostres diferències, totes hem reconegut la importància de Fuster.’ I afegí: ‘La meva relació amb Fuster va començar a la universitat i, una mica com tothom, amb la lectura de Nosaltres, els valencians, que per a algú que prové del centre dels Països Catalans és un llibre colpidor.’

En el pròleg de Núria Cadenes i Gemma Pasqual es recorda que no calen els aniversaris per a llegir i rellegir l’autor de Sueca. I esmenten un fragment del text de Bel Zaballa: ‘L’assagista més important, que defugia grandiloqüències i es pretenia un epitafi desganat. Però tant se val que ara se’n fotés dels nostres elogis, si ens veiés, perquè li devem pàgines i pàgines de lucidesa. I haver posat les bases per a bastir la nació completa. O ara o mai encara.’

L’acte de presentació, que tingué molta més emoció i transcendència per les circumstàncies manifestades, va congregar molta gent a la sala d’actes de l’Ateneu. Hi havia autores de texts del llibre, com ara la professora Dolors Bramon i la poetessa Susanna Rafart; les històriques militants independentistes Blanca i Eva Serra; la presidenta de la FOLC, Maria Antònia Font… Com no podia ser altrament, l’espectacle va acabar amb Fuster representat com un dimoni amb banyes i amb el cant de ‘Criatura dolcíssima’, el poema més conegut i tendre d’un home que potser parlava poc de dones però que veia molt clar que aquesta lluita també era la seva.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]