22.07.2019 - 21:50
|
Actualització: 22.07.2019 - 21:58
El president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha començat el discurs d’investidura al congrés sense disposar de cap acord amb Unides Podem i sense tenir assegurada l’abstenció de l’independentisme que li permetria de ser investit. Però durant la seva intervenció inicial ha semblat que això no li importava, perquè no ha tingut pràcticament cap gest envers la formació de Pablo Iglesias i ha menyspreat Catalunya, evitant de fer cap referència al conflicte polític, per més que hi hagi prevista pròximament la sentència del Tribunal Suprem del judici contra el procés, i per més que hi hagi quatre diputats que són a la presó i a qui s’impedeix d’exercir les seves prerrogatives. El discurs de Sánchez ha arribat a sorprendre els independentistes, els comuns, Unides Podem i Compromís, que es feien creus de la nul·la referència a Catalunya i, més endavant, del to humiliant envers Podem. I ha tensat encara més aquestes formacions en relació amb el PSOE, cosa que dificulta qualsevol mena de suport als socialistes.
Junts per Catalunya havia dit que no trobava en el PSOE ni en Pedro Sánchez cap motiu per a abstenir-se, sinó més aviat per a votar que no. El debat aquestes darreres setmanes ha estat intens. I finalment s’ha resolt amb un no. Ho han anunciat els presos polítics de la formació alhora, amb un piulet que també ha estat subscrit per la resta de diputats al congrés espanyol: ‘Molts han parlat de nosaltres però sense parlar amb nosaltres. Ara parlem nosaltres: escoltat el debat i amb els precedents que acompanyen el candidat, no a la investidura de Pedro Sánchez.’ L’han signat Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. ‘Després de dues hores de discurs, Sánchez no ha esmentat Catalunya. L’única valoració que ha fet sobre l’estabilitat territorial és un problema d’infrastructures’, havia dit abans la diputada Laura Borràs. ‘No sabem quin projecte té ni quina resposta vol donar a la situació que viu Catalunya, quan ni tan sols ha estat esmentada.’ La posició final de Junts per Catalunya s’ha acabat concretant a diverses bandes: al congrés espanyol, als Lledoners, a Waterloo –amb Carles Puigdemont subscrivint paraula per paraula l’anunci fet pels presos– i al parlament, després d’uns dies en què no s’havia volgut tancar la portada del tot a una possible abstenció. ‘Dependria d’allò que ens arribés de Madrid’, deien veus de Junts per Catalunya. I això que ha arribat des de Madrid, de la mà de Pedro Sánchez, no ha agradat gens ni mica.
Sánchez posa difícil l’abstenció d’ERC
Abans de la sessió, la posició que expressava ERC mitjançant el vice-president Pere Aragonès era de deixar clar que facilitarien la investidura de Pedro Sánchez (o sigui, que s’abstindrien) si hi havia finalment un ‘acord viable’ entre el PSOE i Unides Podem. I que en cas que no hi hagués acord, votarien que no, en una situació on la posició de l’independentisme ja no seria determinant, perquè el desacord entre els socialistes i Podem faria inviable la investidura. Després del discurs de Sánchez, Rufián ha endurit el to, qualificant d’irresponsables i negligents les paraules de Sánchez, per no haver tractat ‘el principal conflicte polític que té damunt la taula com a president del govern’. Ha advertit que l’acord era més lluny que no pas vint-i-quatre hores abans, però encara confiava en el temps que hi havia en el debat d’investidura perquè Sánchez ‘ho arreglés’.
Però després de dinar, en la represa del debat, Sánchez ha anat més lluny, perquè aquesta vegada sí que ha parlat de Catalunya, aprofitant les referència que hi havia fet el president del PP, Pablo Casado. I n’ha parlat per menysprear l’independentisme, negant que tingués el suport social per a dur a terme el seu projecte polític i afegint que era minoritari a Catalunya. I s’ha adreçat a Casado, primer, i al president de Ciutadans, Albert Rivera, després, per proposar-los un pacte alternatiu, una via que impedís que fos investit gràcies al suport dels qui els partits de dretes qualifiquen d’enemics d’Espanya. És a dir, Sánchez ha obert la mà a PP i Ciutadans, perquè amb la seva abstenció impedeixen que Unides Podem i els independentistes el facin president.
Tanmateix, acabada la primera sessió de la investidura, l’ex-diputat d’ERC Joan Tardà ha publicat aquest article a El Periódico en què demanava d’abandonar ‘el blocatge’. Malgrat la intransigència de Sánchez, l’enduriment del discurs envers l’independentisme i l’absència de cap gest. Escriu Tardà: ‘Un escenari complex i farcit de contradiccions, cert. Per això, cal aprendre de la història i comprovar com fins i tot conflictes molt més aguts s’han resolt quan s’han superat els bloquejos previs […]. Tant de bo reïxi un desbloqueig suficient de la relació política PSOE-Podem perquè conformin un govern que, més d’hora que no tard, haurà de contribuir també a dissenyar un marc de negociació en la mesura que bloquejar la demanda democràtica de Catalunya farà inviable el sistema espanyol de llibertats, raó per la qual l’independentisme no hauria de desaprofitar l’oportunitat.’
La posició expressada tant per Tardà com per Rufián és de ‘no blocar’ la investidura, d’estar disposats a dialogar malgrat tot. Hi ha algunes veus dins d’ERC que han expressat públicament un punt de vista diferent i que han demanat que es voti no per la política repressiva que ha avalat el PSOE, per haver estat artífex de l’aplicació del 155 a Catalunya i per no haver ofert cap gest de diàleg amb l’independentisme. Perquè fins aquest cap de setmana els dirigents socialistes, com ara José Zaragoza, deien que ni tan sols estaven disposats a parlar amb ERC ni amb Junts per Catalunya. Entre aquestes veus crítiques, hi ha la del col·lectiu Primer d’Octubre, de militants d’ERC contraris a facilitar la investidura de Sánchez. Han expressat la seva posició mitjançant aquest comunicat. Una posició compartida també per l’ex-eurodiputat Josep Maria Terricabras, que avui piulava: ‘Donarem pas a un govern espanyol només per por d’un altre govern, quan tots ells ens han envaït i tenen els nostres dirigents a la presó i a l’exili?’
La humiliació de Podem
La direcció d’ERC condiciona l’abstenció a l’acord del PSOE amb Unides Podem. Però Sánchez tampoc no ha posat fàcil aquesta entesa en cap moment. Pedro Sánchez ja va vetar l’entrada de Pablo Iglesias al govern espanyol perquè parlava de presos polítics i perquè la seva posició sobre l’autodeterminació de Catalunya els allunyava en un ‘afer d’estat’. Iglesias es va avenir a renunciar-hi, i malgrat això els socialistes han mantingut una posició dura amb Podem; Sánchez els ha dit que és ell qui decidia les carteres i els membres del seu gabinet ministerial, i en les negociacions els relegava a àmbits de govern molt menors. ‘No ens proposeu de ser un simple decorat en un govern perquè no ho podem acceptar. Només us demanem respecte i reciprocitat’, ha dit Pablo Iglesias a Sánchez. I, visiblement indignat, ha afegit: ‘No ens deixarem trepitjar, no ens deixarem humiliar.’
El candidat del PSOE ha insistit en allò que els separa de Podem, que és sobretot Catalunya. La intervenció del diputat de Catalunya en Comú Jaume Asens i la resposta de Pedro Sánchez han estat clarificadora. Asens, expressant en tot moment la voluntat de diàleg i d’entesa amb el PSOE, ha denunciat la situació dels presos polítics i la repressió patida per l’independentisme d’ençà de la tardor del 2017, i ho ha fet sense necessitat de compartir amb ells el projecte polític. I la rèplica de Sánchez ha estat contundent: ‘No hi ha presos polítics a Espanya. No hi ha presos polítics. Hi ha polítics que presumptament han comès il·legalitats que ara són jutjades.’
I l’allunyament de Sánchez envers Unides Podem també s’ha concretat en el cas de Compromís, perquè el diputat Joan Baldoví, que dubtava entre el sí i l’abstenció, finalment s’abstindrà. Ho ha acordat la comissió executiva de Compromís perquè el PSOE no ha satisfet les seves exigències. Per exemple: establir un calendari per a la reforma immediata del sistema de finançament que tingui en compte les recomanacions dels experts nomenats pel govern valencià i l’aprovació de mecanismes temporals de compensació mentre no s’aprova aquest reforma. Més incompliments que esmenta Compromís: el reconeixement del deute històric del País Valencià i el compliment de la llei d’autonomia personal i de persones en situació de dependència, que estableix que l’estat espanyol ha d’aportar el 50% del finançament dels ajuts a la dependència.
