La policia, forçada a desmuntar una de les principals proves contra Boye en el judici

Avui s’ha reprès el macrojudici a l’Audiència espanyola a mig centenar d’acusats per narcotràfic i emblanquiment de diners de l’anomenada operació Mito. La fiscalia hi acusa també l’advocat Gonzalo Boye, a qui demana nou anys i nou mesos de presó. Després d’una suspensió desconcertant del judici per part del president del tribunal, el magistrat Félix Guevara, ara fa dues setmanes, el judici s’ha reprès amb les declaracions dels pèrits policíacs, que han estat determinants per a desactivar una de les principals proves de càrrec contra Boye. Perquè han confirmat allò que ja indicava la prova pericial aportada per la defensa de l’advocat segons la qual les dades de geolocalització dels dispositius mòbils desmenteixen que el principal acusat, José Manuel Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, es reunís mai al despatx de Boye entre el febrer i el juny del 2017. 

Segons l’acusació exercida per la fiscalia, Prado Bugallo i uns altres acusats, Manuel González Rubio, i Manuel Puentes Saavedra, es van reunir al despatx de l’advocat per a preparar una estratègia per a recuperar uns diners que suposadament provenien de la droga i que van intervenir a González Rubio a l’aeroport de Madrid. Aquest empresari, client del despatx de Boye a Madrid, va demanar a l’advocat de recuperar aquells diners, prop de nou-cents mil euros, que duia a Colòmbia per a invertir per a la seva empresa de seguretat. 

Per això, va aportar uns contractes de compra-venda de lletres de canvi per a justificar l’origen dels diners. Segons la fiscalia, Boye va participar en la trama falsificant aquells documents per a emmascarar que els diners provenien del narcotràfic, i per això situava els altres acusats en unes reunions al despatx de l’advocat. Però els pèrits de la policia espanyola han hagut de reconèixer en el judici que les dades del telèfon de Prado Bugallo no el situen pas al despatx en cap data pròxima a les que indica l’acusació. 

I han reconegut també que la inactivitat de González Rubio, de qui eren els diners intervinguts,  entre el 14 i el 22 de febrer del 2017 (quan hauria d’haver-se reunit amb Boye, segons l’acusació), era compatible amb el fet que estigués fora de l’estat espanyol. I això és compatible amb una altra informació aportada per Boye en aquest judici: que, segons el registre migratori de Colòmbia, González Rubio va ser en aquest país entre el 10 i el 22 de febrer, de manera que no va poder ser present a la reunió de què parlava la fiscalia. 

I pel que fa a l’altre acusa que hauria participat en aquella reunió, Manuel Puentes Saavedra (el qui va acabar declarant voluntàriament quan era en presó preventiva per a incriminar Boye a canvi de sortir en llibertat), les dades de geolocalització del seu mòbil el situen en una “zona d’influència” a 1,8 quilòmetres del despatx de Boye, i han reconegut que no es pot pas concloure que estigués físicament al seu despatx. 

Fins ara els principals testimonis contra Boye en el judici no han reeixit a incriminar-lo en el delicte d’emblanquiment de diners del narcotràfic, i la defensa ha pogut fer valer proves importants sobre la voluntat d’incriminar-lo. 

El judici enfila ara la recta final, amb tres setmanes seguides amb sessions de dilluns a dijous, de manera que la previsió del tribunal és que, a final d’aquest mes de febrer, Félix Guevara el deixi vist per a sentència.