Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El govern espanyol diu que no preveu fer de l’escolarització en castellà a Catalunya una de les prioritats de la legislatura, segons apunten fonts de l’executiu de Rajoy i del PP, que assenyalen que la dinàmica de ‘diàleg’ implica no recuperar elements que incrementin la tensió amb la Generalitat. Ara, contràriament a la petició que la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va fer a la Conferència Sectorial d’Educació, l’executiu espanyol no accedeix, encara, a la petició de la Generalitat de suspendre o eliminar la disposició addicional 38 de la LOMCE, que estableix el sistema per repercutir a les arques del govern català el pagament de 6.057 euros anuals per escolaritzar en centres privats els alumnes que no trobin educació en castellà com a llengua vehicular al sistema públic.

El ministeri fixa com a primer objectiu de la legislatura la creació d’un pacte d’estat sobre Educació que ha de prendre forma a la subcomissió que es va crear aquest dijous al congrés, on participaran tots els grups parlamentaris, també els representants d’ERC i PDECAT. La subcomissió ha de treballar sobre la base de la nova llei d’educació que substituirà la LOMCE i que el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, vol que sigui fruit del consens entre les forces polítiques.

El ministre ja ha començat a desactivar alguns dels punts més polèmics de la llei, com per exemple les revàlides de segon de Batxillerat, que segons va aprovar la Conferència Sectorial d’Educació queden reconvertides en la vella selectivitat. Per ara, Méndez de Vigo es resisteix a eliminar del text un altre dels aspectes polèmics de la Llei, la disposició que estableix que la Generalitat ha d’afrontar el pagament de l’escolarització privada dels nens que no trobin oferta en castellà a la xarxa pública.

Amb tot, fonts del govern espanyol i del PP apunten que l’executiu espanyol no té intenció d’incidir en aquest aspecte de la llei. Així ho han expressat a mitjans catalans, amb la idea de transmetre que hi ha una voluntat d’assolir acords amb la Generalitat de Catalunya; i ho fan en el marc de les apel·lacions al ‘diàleg’ que fa uns dies que proclamen dirigents populars, però que diverses iniciatives i advertiments desmenteixen.

El govern espanyol també posa el fre en aquesta ofensiva pels resultats que ha obtingut fins ara la mesura. En dos anys d’aplicació només han demanat formalment aquestes beques 154 famílies sobre una població escolar d’1,56 milions d’alumnes. D’aquestes, el ministeri només n’ha concedit 50, perquè la resta no complien els requisits de la convocatòria.

El futur de les beques està lligat a aquesta voluntat política del govern espanyol i també als pressupostos generals de l’estat per al 2017. Els pressupostos del 2015 incorporaven una partida de cinc milions d’euros per atendre les possibles peticions a Catalunya. Als comptes del ministre Montoro del 2016, però, la partida ja va quedar reduïda a un milió d’euros, i la xifra es podria mantenir o reduir encara més als pressupostos del 2017 que el govern espanyol aprovarà l’any vinent.

L’executiu espanyol ha vist també aquesta setmana com el Tribunal Superior de Justícia de Madrid havia paralitzat la prestació d’una d’aquestes beques, en el primer dels recursos que el govern de la Generalitat ha plantejat contra les 50 prestacions aprovades pel Ministeri d’Educació. Els magistrats addueixen que cal esperar a la sentència del Tribunal Constitucional, que té pendent un recurs presentat per la Generalitat des del 2014.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.