Meritxell Batet
Meritxell Batet, amb brusa groga, ahir al Tribuna Barcelona (fotografia: ACN).

Meritxell Batet (1973), ministra de Política Territorial i Funció Pública del govern Sánchez, va arribar ahir vestida de groc a la conferència del Tribuna Barcelona que va fer a l’Hotel Sofia de Barcelona. I, a la vegada, l’ex-professora de dret de la UPF, no va pronunciar ni una sola vegada la paraula ‘presos’, ni ‘judici’. Com si el color groc i la paraula ‘presos’ anessin renyits. La ministra Batet va vestida de groc, però no és el que sembla.

Batet, amb un postgrau en dret immobiliari, va entrar a la política gràcies a Narcís Serra, a qui l’Audiència espanyola fa poc que ha absolt de les acusacions d’inflar sous a la banca. Serra hi era present, ahir, entre el públic, i va besar les mans de Batet de manera cortesana i ritual al final de les dues hores de dinar, mentre al seu costat, Javier de Godó, Màrius Carol i el Molt Honorable President José Montilla conversaven amb els dos secretaris d’estat presents a la sala. José Zaragoza també hi era. Cap representant del govern Torra no va anar a escoltar les paraules de la ministra que va encapçalar les negociacions amb Ciutadans, i que durant deu anys va formar una de les parelles polítiques de moda a Madrid amb José Lasalle, secretari d’estat de Cultura del PP. El 155 sota el mateix sostre.

Segons que la va definir Miquel Iceta, Batet és decisiva en les relacions entre PSC i PSOE, té tranquil·litat en els moments difícils, és dialogant, i apta per governar. I ella va començar el seu discurs agraint la presentació feta per Miquel Iceta i acte seguit va dir això: ‘Gràcies també sobretot a la Fundació la Caixa, a Javier Godó, a La Vanguardia, a l’Associació Espanyola de Directius, a la Societat d’Amics del País i als patrocinadors: Agbar, Naturgy i Deloite, perquè fan possibles trobades com aquestes.’

.

Una vegada situats, el discurs que tot seguit va desgranar l’experta en dret immobiliari, dret administratiu i dret constitucional es pot resumir en dues grans idees. La primera: som en una cruïlla que és o govern de Sánchez, o govern de dretes. I la segona: el diàleg amb els independentistes és important, però sempre dins la legalitat. Com sol passar, la part interessant va arribar cap al final de la intervenció de la ponent, en el torn de preguntes, quan els cent cinquanta comensals ja havien dinat (un dinar que també la premsa havia de pagar, a cinquanta euros el cobert). Les preguntes les va coordinar el periodista Enric Sierra, de La Vanguardia. I n’hi ha una que la transcriurem sencera, perquè la resposta és interessant de dalt a baix.

Enric Sierra [E. S.]: Per què plantejar un referèndum sobre independència és impossible d’acceptar?
—Meritxell Batet [M. B.]: Per què què, perdó?
—E. S.: Per què plantejar un referèndum sobre independència és impossible d’acceptar?
—M. B.: Primera, i segurament la més significativa –amb això ja en tindríem prou–, perquè l’ordenament jurídic no ho permet. L’ordenament jurídic no permet la convocatòria d’un referèndum per a autodeterminar-se. Per tant, no existeix el dret d’autodeterminació per a cap territori que pertany en aquests moments a l’estat espanyol. A mi sempre m’agrada afegir un altre motiu, que em sembla que també té importància. I és que un referèndum no és una proposta per a solucionar res, ni per a resoldre res. Comptar-nos no aporta cap solució. Desempatar, decidir qui té el 51% enfront del 49%, no ens aporta cap solució. La solució, hi insisteixo, és que els partits polítics facin l’esforç de trobar punts on hi hagi acords. De construir un acord. Reconstruir consensos que havien existit i que en aquests moments no existeixen. El que s’ha de votar és l’acord, és el pacte a què hagin arribat els partits […]. La solució, hi insisteixo, no ve d’un referèndum en què aprofundeixes una cosa que ja s’ha aprofundit prou, que és la fractura i la divisió. No crec que ens convingui més divisió ni més fractura a Catalunya. Si ja ho sabem. Ja sabem quins en són els resultats. Hi ha hagut dos referèndums, convocats de manera il·legal i sense garanties democràtiques. Però s’han produït. Hi ha hagut eleccions autonòmiques. Ens hem comptat en totes aquestes conteses electorals. Ja ens hem comptat molt. Per tant, passem de comptar-nos a les solucions, passen a construir aquest consens.’

El sol entrava suau, agradable, durant les dues hores que va durar la trobada entre la ministra del govern Sánchez i la concurrència. Vestida de groc, es va mostrar antireferèndum, i amb les paraules ‘presos’ i ‘judici’ sense pronunciar. No va ser allò que podia semblar a primera vista. El seu groc era un altre groc, tan real com la resta.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb