La militància d’ERC vota la renovació de Junqueras sense cap candidatura alternativa

  • La candidatura de Junqueras i Rovira, amb Aragonès i Vilalta com a noms destacats, és l'única que s'ha presentat · Si no hi ha sorpreses, Junqueras i Rovira arribaran al 2026 havent dirigit ERC durant quinze anys

VilaWeb
Arnau Lleonart
05.11.2022 - 21:40
Actualització: 07.11.2022 - 11:33

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

8.584 militants d’Esquerra Republicana podran ratificar avui la candidatura a l’executiva nacional presidida, una altra vegada, per Oriol Junqueras, i amb Marta Rovira de secretària general. No hi haurà cap sorpresa i la renovació és garantida, atès que no s’hi ha presentat cap candidatura alternativa. Així doncs, Junqueras i Rovira seran reelegits com a màxims dirigents del partit fins el 2026, quan hauran encadenat quinze anys al capdavant d’ERC. Hi podran ser malgrat la limitació de mandat de dotze anys perquè es van modificar els estatuts per no comptar com a temps en exercici de les funcions els anys de presó i exili.

A l’executiva nacional també repetiran el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com a coordinador nacional, i la secretària general adjunta i portaveu, Marta Vilalta, càrrecs que van assolir a l’anterior congrés nacional, marcat per l’absència forçada de Junqueras i Rovira per la repressió. Els acompanyaran l’ex-director de l’Agència Catalana de Notícies Marc Colomer com a vice-secretari general de Comunicació i Estratègia; Raül Romeva, de Prospectiva, Agenda 2030 i Transició Ecològica; Jordi Roig, de Recursos, Finances i Gerència; Raquel Sans, de Feminismes i LGBTI; Adriana Delgado, de Partit Obert i Moviments Socials; Eloi Hernàndez, de Coordinació Institucional; Lluís Salvadó, de Coordinació Interna; Marta Vilaret, de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva; Sara Bailac, d’Acció Política i Sectorial; i Jordi Solé, de Relacions Internacionals.

També seran membres de l’executiva Eva Baró, de secretària de Gestió del Coneixement; Kènia Domènech, d’Afiliació; Marta Molina, de Moviments Socials; Oriol López, de Mobilització i Coordinació Municipal; Pau Morales, d’Organització; Alba Camps, de Política Municipal i Projectes Transversals; Laia Cañigueral, de Coordinació de Política Supramunicipal; Marta Rosique, de Coneixement i Justícia Global; Jordi Castellana, de Política Econòmica i Coordinació Sectorial; Enric Marin, d’Educació i Cultura; Chakir El Homrani, de Política del Treball i Seguretat; i Agnès Rotger, de Drets Socials i Ciutadania.

Els crítics del Col·lectiu Primer d’Octubre no han aconseguit de bastir cap candidatura

A diferència d’anys anteriors, el vint-i-novè Congrés Nacional d’ERC s’ha dividit en dues dates diferents. La primera cita serà avui, amb la votació de la nova direcció del partit, i el debat ideològic i aprovació dels documents estratègics serà a principi del 2023, encara sense data definida. Vora tres setmanes després de l’anunci d’avançar la votació de l’executiva nacional, el col·lectiu de militants d’ERC Primer d’Octubre, crítics amb el rumb del partit en l’àmbit nacional, va publicar un comunicat en què feia una crida a articular una candidatura a la presidència i la secretaria general d’ERC alternativa a la de Junqueras i Rovira.

A la carta pública, convocaven una reunió telemàtica tres dies després per abordar la capacitat de bastir aquesta alternativa. Finalment, van acordar de no promoure cap candidatura, però van fer una crida a no donar suport afirmatiu a la de Junqueras i Rovira si era l’única que s’hi presentava. “Entenem que l’actual direcció, personificada en Oriol Junqueras i Marta Rovira, no és l’equip idoni per a dirigir el partit cap a l’objectiu de la independència, en els termes que reivindiquem en aquest col·lectiu”, van dir, i van criticar l’avançament de la votació de l’executiva, cosa que consideren que els va prendre temps per treballar un equip determinat a dirigir el partit.

“Ara, de manera precipitada, el partit ha avançat a corre-cuita aquesta renovació que, en fer-se abans dels dotze anys, li permetrà de renovar per quatre anys més l’actual directiva”, criticaven. Aquest avançament no previst, afegit a la dificultat de confeccionar un equip capacitat i al fet d’haver de recollir quasi cinc-cents avals en poc temps, més encara sense poder accedir al cens de militants, va convèncer-los que no era possible de presentar cap candidatura. De tota manera, van dir que treballaven per “redreçar l’estratègia política” a la segona part del congrés nacional.

Tot i que el Col·lectiu Primer d’Octubre va descartar de presentar una candidatura alternativa a la presidència i la secretaria general del partit, sí que han aconseguit de reunir prou avals perquè un dels seus impulsors, l’ex-diputat i editor de LaRepública.cat Joan Puig, pugui presentar candidatura al Consell Nacional, que també es vota avui.

El Consell Nacional és el màxim òrgan del partit entre congressos i és integrat per l’executiva nacional, trenta militants escollits per votació directa, els batlles de les capitals de comarca i dels cinc municipis més poblats que siguin d’ERC, un batlle o regidor d’ERPV i d’ERIB, i de les federacions regionals, les presidències de les federacions comarcals, insulars i de districte i els militants escollits pels seus òrgans territorials per formar-ne part.

A més, també en formen part els membres del partit que siguin als governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes, els membres de les diferents cambres legislatives en representació del partit, qui ostenti la màxima representació a les diputacions o als consells insulars i a les entitats municipalistes en nom d’Esquera. També els presidents de les comissions sectorials nacionals i de l’Assemblea Nacional de la Dona, el president de la Coordinadora de Polítiques LGBTI, els ex-presidents i ex-secretaris generals que encara siguin afiliats, un màxim de tres afiliats més a proposta de l’executiva i divuit militants del Jovent Republicà.

Podeu consultar ací tots els candidats al Consell Nacional, vint dones i vint-i-dos homes.

Com serà la votació?

La votació es farà de les 9.00 a les 20.00. Serà en línia i es podrà votar a favor o en blanc de la candidatura a l’executiva nacional. Per a l’elecció al Consell Nacional, es podran votar un màxim de 10 candidats homes i 10 dones. Per tant, 20 persones a tot estirar. S’haurà de votar el mateix nombre d’homes que de dones, per la qual cosa el nombre de candidats votats sempre serà parell. Els vots que no compleixin aquestes condicions no seran validats en el procediment electrònic i seran considerats nuls en el vot per correu. Seran proclamats consellers nacionals els 30 candidats amb més vots.

Malgrat que la votació serà principalment en línia, qui ho vulgui podrà adreçar-se als punts de votació presencial, oberts de 10.00 a 18.00, però allà la votació també es farà de manera electrònica. Els resultats es publicaran avui al vespre.

Tenint en compte que l’elecció de la candidatura a l’executiva nacional és garantida, l’única incògnita serà la participació en la jornada electoral i el nombre de vots en blanc. Al Congrés Nacional passat, el setembre del 2019, hi van participar 5.195 militants d’un cens de 9.087. És a dir, hi va haver una participació del 57,14%, amb 5.192 vots vàlids, 4.693 vots a favor i 499 vots en blanc.

Quatre anys abans, al 27è congrés, hi van participar 2.416 militants d’un cens de 7.338, una participació del 32,92%, la participació més baixa dels darrers processos interns. Aleshores, Junqueras va atribuir-ho a la manca de cap candidatura alternativa que incentivés la votació. Tanmateix, tampoc no hi havia hagut cap alternativa quan Junqueras i Rovira es van presentar per primera vegada, i aleshores la participació va ser del 44,78%. Ara, en absència d’una elecció real, es va interpretar que la veritable manera d’avaluar el suport a Junqueras era la votació del cap de llista a les eleccions espanyoles d’aquell any. El guanyador fou Alfred Bosch –opció de Junqueras– amb un 65,8% dels vots, més del doble que el 30,7% de Joan Ridao, identificat amb l’etapa del tripartit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes