La mesa del Parlament Europeu rep la petició per a l’ús del català amb el precedent negatiu del 2006

Els lletrats de l'eurocambra analitzen ara la demanda i podrien fer arribar una avaluació de les implicacions de la iniciativa a la mesa

VilaWeb
ACN
19.09.2022 - 18:26
Actualització: 19.09.2022 - 18:39

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La mesa del Parlament Europeu serà l’encarregada de decidir sobre la petició del govern espanyol de permetre de fer servir el català als plens. La presidenta de l’eurocambra, Roberta Metsola, ja ha rebut la carta enviada per l’executiu espanyol i traslladarà la sol·licitud a la mesa perquè prengui una decisió. Els experts del Parlament Europeu analitzen ara la demanda i és “probable” que facin arribar una avaluació de les implicacions de la iniciativa a la mesa abans no prengui una decisió.

La pròxima reunió de la mesa del Parlament Europeu es farà el 3 d’octubre a Estrasburg, el primer dia de la sessió plenària. Ara bé, l’agenda de les trobades de l’òrgan no és pas pública i només se sap a posteriori. El 2006, la mesa ja va rebutjar l’ús del català a la cambra al·legant que no era una llengua oficial.

La mesa del Parlament Europeu és formada per la presidenta i catorze vice-presidències, a més de cinc membres que s’encarreguen de qüestions administratives i econòmiques que afecten els diputats. L’òrgan el formen cinc socialdemòcrates, tres eurodiputats del Partit Popular Europeu, tres liberals de Renovar Europa i un dels Conservadors i Reformistes Europeus, els Verds i l’Esquerra. La presidenta també forma part dels populars europeus i en cas d’empat té vot de qualitat.

El reglament només preveu llengües oficials

A banda de l’avaluació de la iniciativa que puguin fer arribar a la mesa els experts, el reglament del Parlament Europeu només preveu que els eurodiputats puguin fer servir les vint-i-quatre llengües reconegudes com a oficials a la Unió Europea. El català no és cap d’aquestes llengües. L’article 167 regula el règim lingüístic de la institució i no preveu que els seus membres es puguin expressar en cap llengua que no sigui una de les oficials.

Perquè una llengua sigui oficial a la Unió Europea, cal que els vint-i-set n’aprovin la incorporació, perquè és el Consell que fixa el règim lingüístic de les institucions comunitàries.

Ara bé, el reglament de l’eurocambra també es podria modificar, tal com preveu l’article 237. Són els eurodiputats els qui han de proposar els canvis i, posteriorment, el comitè competent ha d’analitzar-ne la petició i decidir si la sotmet a votació o no.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes