17.11.2018 - 21:50
Aquesta setmana l’Institut d’Estadística d’Espanya (INE) ha fet públic que els darrers tres mesos el 43,5% de la població de l’estat espanyol entre 16 i 74 anys ha fet alguna compra per internet. A Catalunya la xifra puja pràcticament al 50%. No solament el percentatge de població que fa servir internet per a comprar ja és molt significatiu, sinó que l’evolució és espectacular. Pensem que fa només cinc anys era el 23,5% de la població. Això vol dir que s’ha més que doblat i la tendència continua apuntant a l’alça.
No cal dir que, d’una banda, amb aquest factor i, de l’altra, l’aparició de pure players gegants que juguen a fons la carta dels preus, el sector del petit comerç (en anglès retail) passa per un moment de canvis profunds. La setmana passada, en el si de la XVI Jornada de Comertia, German Cid, el president, va dir: ‘El desenvolupament de les noves tecnologies ha fet desplegar nous canals de venda i, com a conseqüència, els minoristes hem de buscar més que mai vies de diferenciació i connexió amb els nostres clients.’
És ben cert. Sap que ara com ara les tendències socials apunten a l’auge d’un consumidor conscient que cerca d’identificar els seus valors en els d’una marca a l’hora d’adquirir un producte o servei. Sí, sense cap mena de dubte les coses van per aquest camí. Per això Comertia va encarregar l’estudi ‘Retail: els valors com a factor de competitivitat’, presentat a la jornada.
L’objectiu ha estat identificar i analitzar els valors de les companyies minoristes per entendre quines són competitives gràcies a aquests i amb quines iniciatives els defensen. Val a dir, com apunten les conclusions, que han trobat una infinitat d’empreses que parlen de sostenibilitat però que no semblava que en totes hi hagués coherència entre allò que prediquen i allò que després fan. Malauradament, aquest és un fenomen que coneixem prou bé en tots els àmbits de l’economia… i de la vida.
En aquest recull, també hi surten empreses mitjanes o petites que s’han diferenciat gràcies als seus valors i que competeixen amb èxit en els seus mercats. Són marques que aporten un valor addicional als clients més enllà de la qualitat o del preu i que es diferencien en el mercat. Totes són conscients, amb un propòsit o raó d’existir més enllà del guany econòmic; s’han proposat de contribuir a millorar el món i la societat. A partir de l’anàlisi d’empreses minoristes d’Europa i del món, n’han seleccionat quaranta de rellevants de diversos sectors, entre les quals tres de Comertia: Misui, Udon i Veritas.
A la Jornada van tractar en profunditat dels valors. Però què entenem per ‘valors’ en aquest món? Santi Pagès, economista i assessor de Comertia, ho va explicar molt bé en les conclusions del simposi: ‘Són allò tangible o intangible que aporten les empreses, que les diferencia de les altres i que alhora és apreciat positivament pels seus clients. Poden ser a tres llocs –va afegir–: en el tracte amb els col·laboradors, en la relació amb els clients i en l’entorn del punt de venda.’
Pensant en la necessària creació de valors com a objectiu ineludible, va sintetitzar que avui les empreses minoristes s’enfronten a dos desafiaments principals. ‘D’una banda, l’adaptació a un nou comportament del consum i del consumidor i, de l’altra, la transformació digital.’ En el primer cas són les mateixes empreses que l’activen, amb la introducció dels productes ecològics com a valors diferencials, per exemple. En el segon cal que la transformació digital esdevingui un element de millora de la competitivitat de les empreses.
Va emfatitzar que ‘el fons de comerç minorista físic són els seus clients i, per tant, el coneixement de la seva personalitat, comportament, perfil, necessitats… És clau per a poder competir en un món omnicanal. I, això, les tecnologies actuals ja ho permeten de fer’. És la convivència, si voleu, del comerç físic amb el d’internet… I va acabar amb dues referències específiques. ‘L’ordenació i la intervenció per part de l’Administració és necessària per a eliminar la competència deslleial, les posicions de domini i el frau. I de l’altra banda la cooperació entre les empreses esdevé imprescindible, és a dir, compartir per competir.’
Però tota aquesta aproximació és difícil d’aplicar si no hi ha unes regles del joc molt clares i una autoritat disposada a fer-les complir. És per això que el president de Comertia va ser taxatiu fent tres demandes urgents a l’Administració. Personalment, em semblen molt importants per a un sector pressionat avui per totes bandes. En primer lloc va demanar que cal que s’acabi d’una vegada per totes la venda a pèrdua que serveix per a expulsar els competidors del mercat. Us confesso que, a mi, em resulta incomprensible com és que aquesta actuació encara pot existir quan és totalment prohibida…
L’altra demanda és la regulació urgent del lliurament a domicili per a no col·lapsar els centres. Per això va explicar que Comertia havia acordant amb algunes altres entitats la creació d’una taxa per a les empreses que venen exclusivament per internet i que reparteixen els productes a les nostres ciutats sense pagar cap impost i sense contribuir en el manteniment de les infrastructures tot i que en facin ús, congestionant i pol·luint el medi ambient.
I, per últim, reclamen d’equiparar la legislació fiscal independentment del canal de venda, la mida i la localització de les empreses. Efectivament, ‘si no es fa res per evitar-ho, els grans cada vegada seran més grans i els petits desapareixeran per culpa d’aquest tracte discriminatori injust’, va afirmar Cid.
Malgrat els entrebancs, entre els minoristes hi ha ganes de superar-los. De fet, no han deixat mai de ser-hi ni els uns ni les altres. Ara vénen setmanes decisives per a l’avaluació final de l’exercici. La xifra d’indicador de vendes de Comertia, amb una pujada del 10% a l’octubre genera un bri d’optimisme, tot i comptar que el càlcul es fa sobre el mes d’octubre de l’any passat, molt dolent, amb una caiguda pròxima al 5%. Segons la mateixa font, les expectatives dels empresaris per a final d’any són optimistes: el 57,5% té previst d’augmentar vendes, el 40% espera de mantenir-les i només el 2,5% creu que tindran resultats inferiors a l’any passat. Segons German Cid, ‘el resultat positiu d’aquest mes d’octubre assenyala que podem ser moderadament optimistes amb vista a aquest final d’any perquè hem trencat una tendència decreixent.’