Els cinc membres de la Manada, condemnats a 9 anys de presó per abusos sexuals a una jove durant els Santfermins de 2016, continuaran en llibertat provisional. La sala segona de l’Audiència de Navarra ha desestimat els recursos de súplica presentats per les acusacions contra la decisió que l’Audiència ja va adoptar al gener en el mateix sentit.

De fet, s’ha repetit el mateix resultat, dos vots contra un i la mateixa argumentació, com ‘no podia ser d’una altra manera’, segons que ha dit a Efe l’advocat dels acusats, Agustín Martínez Becerra. Els magistrats Ricardo González i Raquel Fernandino van considerar que no hi havia prou raons per a modificar la seva situació de llibertat provisional i van considerar ‘feble’ el risc de fuga. Ara han tornat a pronunciar-se en el mateix sentit.

Segons diuen, ‘els fets pels quals han resultat condemnats són greus, perquè afecten la llibertat sexual’ però ‘no implica que d’això es derivi, indefectiblement, un increment del risc de fuga, que justifiqui la modificació de la situació personal dels encausats’.

Pel que fa a això, diuen que ‘s’ha de valorar que fins a la data han acatat puntualment les obligacions que els van ser imposades’, que el seu ‘arrelament personal, familiar és evident’ i que ‘no tenen cap notícia de què disposin de mitjans econòmics a l’estranger i ni tan sols a Espanya’.

Els magistrats descarten, també, els arguments d”alarma social’ generats pel cas i el risc de ‘reiteració delictiva’, al qual es feia referència al·ludint a la investigació per un altre cas de violació per quatre dels encausats i la condemna per dos delictes lleus imposada a un d’ells.

En definitiva, conclouen, ‘no concorren dades de calat per accedir a la petició de les acusacions, que implícitament insten el compliment de la pena abans que la sentència esdevingui ferma’. S’està a l’espera que s’hi pronunciï el Tribunal Suprem espanyol.

El president de la sala, Francisco Cobo, ha emès un vot particular on discrepa de la decisió majoritària i reitera la seva petició de presó provisional comunicada i sense fiança. Per a justificar-ho, es remet als arguments que va exposar llavors, respecte a la ‘gravetat’ de la pena imposada i al risc de fuga.