Els límits del territori de Catalunya Nord actual només tenen un sentit: són els límits de la República francesa. El territori que avui coneixem com a Catalunya Nord és un territori delimitat de manera artificial basant-se, només, en els límits dels estats i no pas d’acord amb els límits tradicionals de la regió ni cap altre criteri semblant.

Sobre el mapa es pot veure, en color carabassa i delimitat per la línia blava de punts, el límit actual del departament dels Pirineus Orientals, és a dir, de Catalunya Nord. Però és ben senzill d’observar com aquests límits tenen poc a veure amb els límits tradicionals del nord.

La línia vermella gruixuda pinta els límits tradicionals del Rosselló i de la Cerdanya, integrats en la Corona de Mallorca. Aquests límits van més enllà de la Catalunya Nord actual, ja que incorporaven també la Baixa Cerdanya, la Vall de Ribes i el Baridà occidental, avui part de l’Alt Urgell. I, en canvi, no incorporaven la Fenolleda, territori de parla occitana incorporat avui al departament dels Pirineus Occidentals.

L’origen de tot plegat és el 7 de novembre de 1659, quan els reis d’Espanya i França van acordar que una part de Catalunya seria cedida a França, sense consultar les Corts catalanes, com era obligatori en l’època, i van amagar aquest pacte durant uns anys. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la Cerdanya van ser incorporades a l’estat francès, però amb matisos.

Així, la Cerdanya va ser dividida en dues parts, una de les quals, inclosa l’enclavament de Llívia, va quedar sota jurisdicció espanyola. El debat per la delimitació de la Cerdanya va causar fortes discussions entre els comissionats espanyols i francesos. Els francesos arribaren a acceptar de deixar Bellver a la part sota jurisdicció espanyola i, fins i tot, Puigcerdà, mentre es garantiren l’annexió de trenta-tres pobles cerdans. Llívia se salvà de formar-ne part, al·legant Miquel de Salbà i de Vallgornera, comissionat del rei espanyol, que el tractat dels Pirineus parlava de l’annexió dels ‘pobles’ cerdans i que Llívia tenia la condició de ‘vila’, de manera que no podia formar part de la zona francesa. El posterior tractat de Llívia va ratificar aquest peculiar acord.

De l’acord van quedar exclosos també la Vall de Ribes i el Baridà, que sempre havien format part de la Cerdanya històrica i que ara, només per aquesta raó, formen part del Principat i no de Catalunya Nord.

Durant molt temps, quan es feia la delimitació tradicional dels Països Catalans, Catalunya Nord quedava inclosa directament al Principat. Tot i això, cal tenir en compte que el segle XIII les Illes Balears i les Pitiüses, els comtats del Rosselló i la Cerdanya, el vescomtat de Carladès i la Senyoria de Montpeller van formar un regne unit, conegut com el Regne de Mallorca o de Mallorques.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]