Als afores de l’hotel Sofia uns dos-cents manifestants protestaven contra la presència del govern espanyol, que encara havia de sortir del Palau de Pedralbes, just a l’altra banda de la Diagonal, on la reunió amb Quim Torra era a punt d’acabar-se. Però l’hotel era com una bombolla, ni un senyal dels crits de fora. Sobretot perquè els Mossos havien col·locat les tanques gairebé a trenta metres de l’edifici. Tot preparat perquè el sopar organitzat per Foment del Treball es fes amb la màxima tranquil·litat. La gala del diàleg havia de ser perfecta, i ho va ser. Els cinc-cents empresaris assistents i els màxims representants polítics de l’unionisme i del ‘que tot continuï igual’ van poder comptar amb la presència dels principals representants polítics: Pedro Sánchez, Ada Colau i Quim Torra.

El president català, que fins a última hora no es va saber si hi aniria, va regalar la fotografia a Josep Sánchez Llibre, que ahir s’estrenava com a president del Foment del Treball. L’ex-diputat d’Unió va poder inaugurar el sopar amb els dos presidents, que van arribar junts directament de la reunió. Qui sap si Sánchez Llibre estava al cas de com havia anat, la reunió; el cas és que es veia molt servicial amb l’un i amb l’altre, preocupat perquè tot sortís perfectament i el diàleg –ben fràgil, ell– no se li trenqués davant els seus ulls.

El començament, per a Foment, va ser immillorable, perquè la conductora de la gala, Susanna Griso, abans de donar pas a la batllessa de Barcelona, Ada Colau, va fer una introducció a manera de discurs: ‘Estem condemnats a entendre’ns. Perquè tots hi tenim molt a perdre; i no parlo tan sols de les empreses. Demano als polítics llums llargs.’

Ada Colau va agafar-li el relleu: ‘Barcelona sempre ha estat una ciutat de diàleg. Sempre amb una actitud constructiva i que vol cercar acords.’ A parts iguals, va criticar la judicialització de la política, l’existència de presos i exiliats, ‘que ha generat tristesa en gran part de la societat catalana’, però també la via unilateral, ‘que ha angoixat molta gent’. ‘Prou d’un diàleg de sords, prou de pensar que intensificar el conflicte és un camí possible, prou d’utilitzar la repressió. President, “presidente”, enraonin. Un verb molt bonic que no té traducció. Seria com parlar racionalment’, va dir.

Torra, en el seu parlament, no es va estalviar de dir davant Sánchez i d’empresaris que la societat catalana ‘és majoritàriament republicana, que aposta per l’autodeterminació i que rebutja la repressió’. També va demanar la derogació del decret que va facilitar la fuita d’empreses i que s’acabi el discurs d’inestabilitat econòmica de Catalunya i que pot malmetre el país: ‘Empresaris, no us deixeu intimidar per les campanyes de la por.’ Torra se’n va anar de l’hotel cap al Palau de la Música, on va fer una lectura de texts sobre l’exili del 39, en el qual participa cada any. Però abans va escoltar Pedro Sánchez.

El president espanyol, molt conciliador, va agrair a Torra la rebuda i va fer una crida a ‘obrir una nova etapa’ per deixar enrere la ‘confrontació’. També va parlar de concòrdia, cohesió i, com no podia faltar-hi, de diàleg. ‘Junts hem arribat sempre molt més lluny’, va insistir.

Sánchez Llibre  va continuar la seva tasca de mitjancer, de Celestina, i va exhaurir els sinònims de diàleg: ‘teixir complicitats’, ‘concertar’, ‘l’hora de l’entesa’, ‘negociïn’, ‘cercar punts de trobada’… Tot, per assegurar una estabilitat política, jurídica i econòmica: ‘Els empresaris i empresàries demanen, amb la màxima humilitat, als governs d’Espanya i de Catalunya que governin.’

Amb els parlaments i el lliurament de premis, l’acte va continuar, però no sabem com. El plasma que retransmetia l’acte per als periodistes, situats en un menjador còmode i amb menjar acceptable, va tallar l’emissió. A dins, moltes personalitats polítiques del govern, com els consellers Chakir El Homrani, Maria Àngels Chacón i Damià Calvet; les ministres Nadia María Calviño i Magdalena Valerio; Ramon Espadaler; Josep Antoni Duran i Lleida, que va evitar hàbilment la passarel·la de convidats davant les càmeres; Xavier García Albiol; Enric Millo; Jordi Baiget; Inés Arrimadas i el seu marit, Xavier Cimas; Alejandro Fernández; i Pere Navarro. D’empresaris, n’hi havia d’il·lustres com ara Javier Faus, Carlos Godó, José Creuheras i Joan Gaspart, de qui només fa tres dies s’ha sabut que l’investiguen per haver estafat presumptament un príncep saudita.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb