El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. El cas que presentem avui és molt curiós: tres termes convivint des de bon començament a tot el domini, que es van barrejant fins a estabilitzar-se: ‘poal’ al País Valencià i les Balears, ‘galleda’ (o ‘galleta’) al Principat i ‘ferrada’ emprat un poc arreu.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera acíSi voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

Ferrada   Ferrada/Galleda  Ferrada/Galleda/Poal
Ferrada/Galleta  Ferrada/Poal  Galleda  Galleta  Poal

Al parell galleda i poal, cal afegir ferrada, però aquest, que és un terme força antic, es troba a tot el domini, encara que al llarg dels Pirineus és avui més arrelat; designa una mena d’atuell o altre: per munyir, per rentar la roba, per treure aigua del pou, etc. (DCVB, s.v.). En canvi, el binomi indicat té uns límits més clars: galleda, atestat des dels orígens de l’idioma, és propi del català oriental, sobretot de terres de Barcelona i del bisbat de Vic. Els parlars occidentals coneixen la variant galleta, la qual traspassa la frontera lingüística i s’endinsa per l’Aragó, però amb prou feines penetra al País Valencià, car s’atura a les localitats d’Herbers i Fredes, i aquí hom diu que és ‘antic, de vells’ (cf. Atles Tortosa, mapa 110 i comentari, p. 635). Al valencià predomina la denominació poal (en força indrets també la variant poval), com a recipient d’ús domèstic, a més de l’atuell per poar aigua de l’aljub o del pou. És un terme antic i molt viu en tot el català medieval, però avui ha restat un xic envellit al Principat, mentre que a València s’ha imposat com a principal designació de l’atuell.

L’explicació del llatí SITULA, que dóna Onofre Pou, entre la terminologia del pou, la cisterna i la font, és per acontentar gairebé tothom: «lo poal, o ferrada, o galleda per traure aygua» (Thesaurus puerilis, p. 15) —cf. ALDC, mapa 349.

Vegeu també:

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.