Treballadors dinant al carrer al centre de València, que té tota l'hoteleria tancada (fotografia: Prats i Camps).

El País Valencià afronta una setmana que serà clau per a confirmar allò que ningú no gosa de dir amb la boca gaire gran: comença a dominar-se la corba de contagis. Dominar no és aplanar, i començar vol dir que tot és a l’inici i que tot és molt fràgil i que la situació encara és molt complicada. Als hospitals i als centres de decisió.

El camí accidentat de la vaccinació

Allò que el 27 de desembre semblava un camí planer, amb una organització perfecta dels mecanismes per a rebre, emmagatzemar, transportar, reconstituir i administrar els vaccins, s’ha trobat amb tot d’entrebancs.

Els retards en l’arribada de les dosis de Pfizer i també una minva considerable de les quantitats promeses han alterat una planificació que s’ha demostrat poc àgil a l’hora de reaccionar. Els casos de persones de rellevància pública que han fet gala de la més rància picaresca per a ser vaccinats quan no tocava han posat damunt la taula algunes disfuncions en aquesta gestió que ja s’han cobrat una víctima en forma de destitució de la directora de Salut Pública.

També ha deixat en evidència alguns engranatges que grinyolen. El cas més recent és la desavinença sorda que s’ha produït entre la consellera de Sanitat, Ana Barceló, i la de Polítiques Inclusives, responsable de les residències, Mónica Oltra. Oltra desconeix quants usuaris dels centres residencials encara no han rebut la primera dosi del vaccí. La patronal de les residències ha denunciat que ja s’han vaccinat sanitaris que no són de primera línia mentre que més de sis mil ancians encara estan a l’espera.

Aquest episodi ha posat damunt la taula que no hi ha intercanvi d’informació entre les dues conselleries responsables. “El dimarts han quedat per a avaluar la situació. També pel que fa a la transmissió de dades”, han dit fonts de vice-presidència.

Aquesta de dimarts és la reunió que ha convocat Oltra, que divendres a la roda de premsa del Consell no va poder respondre amb xifres una pregunta.

Ahir mateix, el president Puig les va reunir totes dues per a planificar les setmanes que vénen i va anunciar que d’ací al mes de març arribaran 560.000 dosis. Puig va tornar a dir que són les més persones vulnerables les prioritàries al calendari de vaccinació.

Unes dades mig esperançadores

Aquesta setmana ha baixat el nombre d’infeccions detectades: unes quinze mil menys que l’anterior. També ha minvat la xifra d’ingressats als hospitals: més de mil menys avui que dilluns. Per tant, el personal sanitari els pot atendre en millors condicions que no ho feia fa tan sols deu dies. Així i tot, la pressió assistencial és molt forta amb 3.497 malalts ingressats per covid, 622 dels quals són a les unitats de crítics.

Encara no baixa la xifra diària de morts notificats. Ans al contrari, ha pujat de manera molt destacada. Aquesta setmana s’ha superat la barrera dels cinc mil i s’ha travessat tres dies consecutius el llindar psicològic dels cent decessos. La suma total de víctimes és de 5.371. Vuitanta-vuit, ahir. L’evolució de la malaltia fa preveure, passa així a tot arreu, que la frenada dels traspassos es notarà entre deu i quinze dies més tard que la dels casos.

Mantenir les mesures restrictives

Fa divuit dies que tota l’hoteleria està clausurada i que el comerç ha d’abaixar persianes a les sis de la vesprada. També estan tancats els gimnasos i els centres de spa. Tampoc no es poden fer reunions a casa amb persones no convivents. I a les universitats, les classes són telemàtiques. I es recomana que tothom que puga, teletreballe. També és el segon cap de setmana de confinament municipal a les setze ciutats del país de més de 50.000 habitants.

Unes mesures que les autoritats qualifiquen de quasi-confinament. Teràpia de xoc per a afrontar uns índexs de contagis fins ara desconeguts al País Valencià, per baixar una incidència acumulada que va arribar a ser la més alta d’Europa. De moment, totes aquestes restriccions són vigents fins al 15 de febrer.

Els experts en epidemiologia a qui VilaWeb ha consultat afirmen que s’han de mantenir encara més temps. Tant com siga possible, perquè, ara sí, fan l’efecte que se cercava: rebaixar el nombre de contactes per a frenar els contagis. Les xifres amb què treballen assenyalen el final de la setmana passada com els dies que comencen a mostrar una lleugera frenada de la pujada en vertical, com s’ha descrit la tercera onada. Però això és conseqüència del que va passar uns dies abans. “Veiem que a partir del 18 de gener van començar a baixar els casos declarats com a dades de diagnòstic, que són les dades a partir de les quals s’estudien les corbes, perquè sempre hi ha retard a l’hora de comunicar els casos”, explica l’expert en salut pública Ildefonso Hernández.

El seu homòleg Salvador Peiró coincideix a dir que la tendència a la baixa dels contagis és fruit de les mesures de restricció, però afegeix un altre element que és la responsabilitat personal a partir de la por. L’argument de l’epidemiòleg de Fisabio és que a mesura que la ciutadania comprova que cada vegada hi ha casos de covid més propers, pren consciència de la gravetat de la situació, i es pren més seriosament les mesures restrictives.

Les dades ho confirmen. L’enginyera Nuria Oliver, experta en intel·ligència artificial, ha dit que mitjançant l’enquesta ciutadana ha detectat una “reducció important” dels contactes de risc les dues darreres setmanes.

Tots tres s’asseuen cada setmana a la taula virtual d’experts que, entre més professionals de diferents perfils, assessoren el president de la Generalitat en la presa de decisions.

Sense pistes de la variant britànica

A pesar que en uns altres territoris hi ha molta preocupació per l’avanç de la variant britànica del coronavirus, les darreres intervencions que la consellera Ana Barceló ha fet sobre la qüestió, han estat per afirmar que la seua presència al País Valencià és residual. També va dir que no es prenia cap mesura especial per a augmentar la seqüenciació de mostres i poder establir-ne el percentatge.

Per la seua banda, el genetista Fernando González-Candelas, un dels responsables del laboratori de Fisabio on se cerca el genoma del virus, ha dit a VilaWeb que es treballa per a posar en marxa un sistema de vigilància del qual no ha volgut donar més detalls.

Admet que necessiten ampliar la capacitat de seqüenciació. “No donem l’abast. Totes les comunitats fan esforços i plans, però no és una cosa que es puga aconseguir d’avui per a demà. Es necessita una infraestructura tant material com humana.”

A Fisabio se seqüencien unes dues-centes mostres cada setmana, però no totes del País Valencià, sinó que n’arriben de més territoris. González-Candelas voldria poder assumir-ne cinc-centes setmanals. La prioritat és fer un mostreig aleatori i no cercar a les mostres sospitoses, com s’ha fet fins ara. “Ens interessa veure quina és la freqüència real”, diu, cosa que centrant-se tan sols en les sospites no es pot saber.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.