Aquí es diu poc, perquè els grans mitjans espanyols estan controlats per qui estan controlats, però a Espanya hi ha gent que sent simpatia pels catalans. Això és així. Passa que els amaguen: no surten a les televisions, no surten als diaris, no surten a les ràdios. A Twitter, en canvi, això no es pot evitar. A Twitter la gent parla per si mateixa. No els fa falta ningú que els faci de filtre. I per això, aquesta darrera setmana, hem vist fraternitat espanyola per la vena. Ha estat força bonic de veure, la veritat. Espanyols de tots els racons van quedar realment esverats de veure els resultats electorals. El PP no només guanyava. Guanyava de més. El mapa blau d’Espanya era realment demolidor. De-mo-li-dor. Excepte al País Basc i a Catalunya, tot era una mapa blau. I aleshores, veient el mapa, oh sorpresa, els espanyols van començar a sentir-se fraternals amb els independentistes catalans. Ens entenien. Finalment entenien que volguéssim marxar. Coses que passen. I que es poden demostrar:

Hassan Feràndez, d’Unidos Podemos:

 

Un usuari de De Madrid:

 

Alfonso Ortega, Madrid:

 

Alba, Gijón:

 

Ricardo Garcia, Tenerife:

 

Mayte, Móstoles:

 

Alex, Granada:

Alejandra, Sevilla:

 

I per últim, Luisma López, historiador de Madrid. Un home que va fer una sèrie de tuits tan ben escrits recolzants els catalans, que s’ha vist superat per les circumstàncies, i ha deixat Twitter fins dilluns. Ha rebut un excés d’amor, i un excés d’odi, per haver-se mostrar a favor nostre. Necessita descans:

 

Perquè aquesta és l’altra. No només és bonic buscar la frase ‘entiendo los independentistas’ a Twitter. També és bonic buscar la frase ‘entiendo los catalanes’. Així, a pèl. I per ‘catalanes’, suposo que no agradarà a tothom, alguns espanyols entenen directament independentistes catalans:

Ramón Arcas, Lorca:

 

Vanessa, a Coruña:

 

 

Rams, de Múrcia:

 

Al final, doncs, la fraternitat espanyola ha aparegut en tota la seva esplendor. Passa que no l’hem trobada on ens deien. Nop. Aquí, segons Xavier Domènech, i En Comú Podem en general, es veu que la solució amb el govern espanyol, la cúpula espanyola, els dirigents espanyols, es trobava en la fraternitat. I que els nacionalistes catalans, pobrets, i els independentistes, pitjor, no ens ho sabíem treballar. I que si l’estat espanyol no ens entenia és perquè no sabíem què coi era això de la fraternitat. Tan tancadets, nosaltres. Tan oberts de mires, ells.

Doncs va i la setmana passada la fraternitat, ves per on, l’hem rebuda nosaltres, els independentistes catalans. Ves per on.En canvi  Xavier Domènech, i En Comú Podem en general, havien rebut una altra cosa,i ben desagradable per cert: havien vist com Pablo Iglesias passava olímpicament del referèndum dels catalans.  Ni línia vermella, ni res. Ja havia fet això mateix amb la república espanyola, o l’antiausteritat de la UE. Pablo Iglesias s’ho haviavenut tot, i al final no l’han comprat.

Amics, voleu rebre fraternitat d’Espanya? Però ben forta? Doncs ja sabeu què us toca: fer-vos independentistes. I no és cap broma. Us entendran. Ara més que mai, us entendran.

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.