TEMA DEL DIA

Repressió. La manifestació de la Diada serà la primera amb els dirigents independentistes empresonats o exiliats. Els presidents de l’ANC i l’Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, fa gairebé un any que són a la presó. Una mica més que els membres del govern Puigdemont i que la presidenta del parlament, Carme Forcadell, autora de la famosa frase ‘president, posi les urnes’, pronunciada en la intervenció final de la manifestació del 2014. Les urnes es van posar l’1-O de l’any passat i durant aquests mesos l’independentisme ha passat per un any de repressió sense precedents en la democràcia, que no tan sols ha afectat la classe política sinó desenes de ciutadans, de mestres d’escola a mecànics. Encara avui un jutjat de Vic ha citat a declarar el cap dels Agents Rurals per l’1-O. I tot això per haver votat.

No sembla que la repressió i el clima de por creat per l’estat espanyol alteri l’assistència a la manifestació. És més, les previsions de l’ANC són optimistes. En tot cas, xifres a banda, si la manifestació és un èxit estarà clar que l’independentisme manté el pols i que la repressió ha fracassat perquè, després d’un any, la gent haurà perdut la por. Tot i que és cert que està ‘decapitat’ políticament, com va dir Soraya Sáenz de Santamaria, avui jubilada oficialment de la política, no ho està socialment. La divisió partidista, que paralitza la política, no s’ha traslladat a la base, que continua sortint al carrer, com ha estat demostrat en la mobilització permanent a favor dels presos.

Però per molta gent que vagi a la manifestació, la repressió no s’aturarà, sinó a l’inrevés, és molt probable que s’intensifiqui o s’acarnissi sobre els presos polítics. Els darrers dies han anat sortint filtracions periodístiques de l’entorn judicial que anuncien peticions fiscals de presó molt altes per als empresonats o la possibilitat d’augmentar l’acusació contra el major Trapero, de sedició a rebel·lió. Això pot tenir com a objectiu fer més por, cosa que no funciona, o que a l’hora de la veritat les peticions fiscals siguin més baixes i provoquin menys indignació, tot i ser injustes i desproporcionades igualment.

Si és pel missatge que avui han deixat anar a l’acte d’obertura de l’any judicial a Madrid, la línia dura continua imposant-se entre la magistratura. El nomenament de la nova fiscal general de l’estat, la progressista María José Segarra, de moment no ha generat cap inflexió ni cap indici de rectificació. És més, la nova fiscal, nomenada pel govern de Pedro Sánchez, ha fet esforços perquè fos ben clar que donava suport a la feina de jutges i fiscals feta fins ara contra els dirigents independentistes catalans tot negant que fossin ‘presos polítics’. Fins i tot, ha sentenciat que el poder judicial continuarà treballant amb ‘autonomia’ i que no acceptarà pressions. Si Segarra ha mantingut la línia dura, el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, no ha fet menys cosa. L’any passat ja va dir que la unitat d’Espanya era per damunt de la justícia i ara fins i tot s’ha permès el luxe de criticar la justícia europea, que ha desmuntat les acusacions de rebel·lió contra els exiliats, perquè ha actuat ‘unilateralment’. Es veu que els havien de demanar consell per avalar les seves falsedats.

Discursos públics a banda, la justícia espanyola és conscient del desgast que pot significar el judici contra els dirigents independentistes i les possibles conseqüències d’una sentència condemnatòria de presó. Per això estudien tot plegat no s’allargui gaire, amb sessions de matí i tarda de dilluns a divendres entre el novembre i el desembre. Però aquesta tesi de fer un ‘judici exprés‘ topa amb els qui defensen que és millor dilatar-lo per no haver d’emetre sentència abans de les municipals del mes de maig, perquè consideren que podria ser un revulsiu per a l’independentisme. Entre tots els càlculs, fer justícia, rai, i ningú no considera la inexistència del delicte de rebel·lió que han rebutjat les justícies belga, alemanya, britànica i suïssa. Encara falten mesos, però la manifestació de demà servirà per a examinar la musculació de l’independentisme amb relació a una sentència condemnatòria dels dirigents independentistes més que probable i que rebrà una forta contestació social.

MÉS QÜESTIONS
Puig demanarà ‘veu pròpia’ per al País Valencià en el debat de política general a les Corts. Dimarts les Corts Valencianes estrenaran un renovat debat de política general, amb un nou format que limitarà quantes propostes hi poden presentar els grups, un màxim de dotze, i amb una ‘aturada’ d’un dia perquè puguin ser estudiades detingudament amb vista a la votació del dijous. El debat arrencarà a les 10.00 del matí amb la intervenció del president de la Generalitat, Ximo Puig, sense límit de temps. Hi exposarà ‘el canvi de paradigma que ha experimentat el país aquests tres anys de legislatura’, el seu nou paper a Espanya, Europa i el món, i farà referència a la necessitat de tenir ‘veu pròpia, un nou finançament i un tracte d’equitat’. Després serà el torn de la portaveu del PP, Isabel Bonig; el de Podemos, Antonio Estañ; la de Ciutadans, Mari Carmen Sánchez; el de Compromís, Fran Ferri; i el del PSPV, Manolo Mata. Cadascun disposa de trenta minuts i Puig els respondrà sense límit de temps. Acabat el debat s’obrirà un termini de trenta minuts més perquè els grups presentin les seves propostes de resolució i dimecres la Taula de les corts es reunirà a les 9.00 i la Junta de Síndics a les 10.00 per validar aquestes propostes i ordenar el debat de dijous per blocs. Aquell dia el ple començarà a les 10.00 amb el debat de propostes i la votació posterior.

La institució de ciutats amb patrimoni immaterial de la UNESCO tria Algemesí per a establir-ne la seu física. La seu de la Inter-City Intangible Cultural Cooperation Network, (ICCN), la xarxa de ciutats patrimoni cultural immaterial de la humanitat serà a Algemesí (la Ribera Alta). Aquest cap de setmana passat l’entitat hi va fer el congrés aprofitant que la localitat era immersa en les festes de la Mare de Déu de la Salut. La seu física serà situada al Museu de la Festa i la presidenta de la ICCN passarà a ser la primera autoritat local, en aquest cas la batllessa de la ciutat, Marta Trenzano. Aquesta ha estat la setena assemblea de l’entitat reunida en aquesta localitat de la Ribera Alta. La ICCN és una organització internacional de governs locals i organitzacions culturals que té com a objectiu la protecció del patrimoni cultural immaterial, segons que ha informat el consistori en un comunicat. Treballen per explorar polítiques creatives i efectives per a mantenir aquest patrimoni i la seva relació inseparable del desenvolupament local sostenible. Ara com ara té 34 associats de 31 països i gaudeix de l’acreditació i el suport de la UNESCO.

Mas participa en la Diada a Perpinyà. L’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, ha participat en l’acte institucional de la Diada a Catalunya Nord. Ha estat al Palau Pams, presentat per Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Fora del programa oficial també s’ha reunit amb el batlle de la ciutat, Jean-Marc Pujol, amb qui ha analitzat la situació política. Pujol, que milita a Les Republicains, es va adherir a la llista de batlles nord-catalans que demanen la llibertat dels presos polítics catalans i el 31 d’agost passat va rebre el president Quim Torra amb un llaç groc a la solapa. Avui ha donat la medalla de la vila a Artur Mas.

Més per Menorca es converteix en partit polític. Més per Menorca ja ha registrat a la notaria els estatuts de la formació, que deixa de ser una coalició electoral per esdevenir un moviment social i un partit polític que es defineix d’esquerres, ecologista i sobiranista. Amb aquesta signatura engega simbòlicament el procés per a concórrer a la convocatòria electoral del maig del 2019, i es clou el camí que van començar fa quasi cinc anys, de confluència i obertura de les formacions impulsores (PSM, ER, Iniciativa-Verds-Equo) a molta més gent de sensibilitat menorquinista no adscrita a cap partit. Més per Menorca es presentarà, per tant, a les eleccions al Consell de Menorca i al Parlament de les Illes Balears amb la fórmula de partit polític i amb les seves sigles, amb l’objectiu de ‘prendre posició com l’instrument útil i fidel al servei dels interessos de Menorca, per sobre de la dependència i submissió als despatxos de Madrid o de Palma’ i de convertir-se en la primera formació política d’esquerres de l’illa.

LA XIFRA
11.000 alumnes dels tres sistemes educatius han començat avui el curs a Andorra. Concretament, a l’andorrà n’han estat un total de 4.392, 100 nens més respecte de l’any passat.

TAL DIA COM AVUI
El 10 de setembre de 1967 es va fer un referèndum d’autodeterminació a Gibraltar. Els gibraltarencs van decidir de continuar essent britànics. D’aleshores ençà, commemoren la seva diada aquest dia.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb