implementar

TEMA DEL DIA
Èxit.
El referèndum del Primer d’Octubre va ser un èxit cívic i polític que va anar més enllà de l’independentisme. Catalunya va demostrar que era capaç d’organitzar una votació multitudinària sobre el seu futur. Aquell dia van anar a votar més de dos milions de catalans, la majoria independentistes, però també gent que va contra la independència i alhora a favor de la democràcia. El triomf del referèndum va ser possible gràcies a la suma de la determinació institucional del govern del president Carles Puigdemont i el vice-president Oriol Junqueras i la valentia de la societat civil que va custodiar les urnes, les butlletes de vot i els col·legis i va formar les meses electorals.

La repressió exercida per l’estat espanyol va originar una fractura política i sentimental entre Catalunya i Espanya que ja no té marxa enrere. Malgrat els intents de negociar pel govern català durant el mes d’octubre, abans de declarar la independència, el govern espanyol va decidir d’aplicar l’article 155 de la constitució espanyola, suspendre l’autogovern i empresonar el govern o forçar-lo a anar a l’exili. La repressió va continuar contra els CDR, els batlles que van col·laborar amb el referèndum i voluntaris que van plantar cara a la policia espanyola o la Guàrdia Civil, que van passar de ser agredits a ser agressors. El judici als presos polítics va servir per a fer visible el canvi de papers: provar de fer passar les víctimes per botxins. I ara la sentència del Tribunal Suprem ratificarà aquesta perversió.

Però dos anys després, el mandat de l’1-O encara no s’ha fet efectiu. La repressió n’és una de les causes, però no pas l’única. L’altra és la renúncia dels partits polítics independentistes a fer-ho. No és una renúncia explícita. Aquests dies tothom reivindica l’esperit del Primer d’Octubre, però es pot constatar que no se n’ha aplicat el resultat. Normalment, quan es parla de l’esperit d’una cosa és perquè no s’ha fet realitat o perquè ja és morta. Per entendre’ns: quan el Madrid perd, reivindica l’esperit de Juanito al Bernabéu. Amb l’1-O passa una cosa semblant, amb poques excepcions.

L’unionisme no ha acceptat mai el resultat del referèndum, cosa que és normal, però ja no és tan normal que l’independentisme en qüestioni la legitimitat. Les condicions tècniques en què es va fer van ser les pròpies d’un estat d’excepció, però la legitimitat del referèndum és inqüestionable mentre no se’n pugui fer un altre en condicions normals. Com que això, ara per ara, és impossible, perquè no hi ha cap partit espanyol que vulgui pactar-lo, la legitimitat de l’1-O continua intacta. Qüestionar-la és la coartada per a renunciar a fer-lo efectiu. Per part d’aquells polítics independentistes que consideren que el resultat del referèndum no es pot implantar, seria molt més honest de renunciar-hi públicament. Si no ho fan és perquè tindria un gran cost electoral i la renúncia es maquilla amb eufemismes diversos, com la necessitat d’eixamplar la base o les proclames abrandades que després no s’acaben materialitzant.

La commemoració dels dos anys del referèndum arriba pocs dies abans de saber-se la sentència del Suprem i amb una nova onada de repressió enmig de la campanya electoral. Fa dos anys l’independentisme havia guanyat la batalla de la democràcia. I avui hom intenta criminalitzar-lo vinculant-lo amb el terrorisme. La resposta que s’hi doni aquestes setmanes servirà per a mesurar si l’estratègia que s’ha seguit els darrers dos anys ha servit per a avançar o per a recular.

MÉS QÜESTIONS
La Generalitat diu que les retallades no afectaran polítiques socials.
L’anunci de la Generalitat de l’ajust de 365 milions d’euros del pressupost d’aquí a final d’any ha suscitat reaccions immediates. El govern valencià assegura que les retallades, exigides pel Ministeri d’Hisenda espanyol al Consell per a poder transferir 250 milions del Fons de Liquiditat Autonòmic, són en realitat retencions de crèdit i sobre partides que no s’havien d’executar. Tot i que el PP ha demanat que el president de la Generalitat, Ximo Puig, comparegui a les Corts a donar explicacions, finalment hi anirà el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, en una data a determinar. El diputat del grup popular Rubén Ibáñez ha dit que molta gent té por que les retallades no siguin com les de l’any 2016, que van ser d’un 39% en Sanitat, Educació i Serveis Socials. Els grups del Botànic han fet front comú per a negar que els ajusts siguin retallades. Ferran Martínez, d’Unides Podem, proposa mesures fiscals per a aconseguir més ingressos i insisteix en la taxa turística i en un impost als habitatges buits. Per a respondre a les crítiques del PP i Cs, diu que són aquests partits que van crear ‘tota l’arquitectura d’austeritat que ens obliga a fer-los’. Graciela Ferrer, diputada de Compromís a les Corts, creu que sempre s’ha de prioritzar la transparència i donar explicacions per situar i tranquil·litzar els valencians. I el síndic socialista, Manolo Mata, recorda que l’acord del Botànic ja preveu que ni l’educació, ni la sanitat ni els serveis socials no se’n ressentiran.

L’extrema dreta torna a programar una manifestació contra la Comissió 9 d’Octubre. La manifestació que organitza cada any la Comissió 9 d’Octubre tornarà a trobar-se amb una concentració convocada per entitats pròximes a l’extrema dreta, com ja va passar l’any passat. Segons la delegació del govern espanyol, la contramanifestació ha estat convocada per l’Associació del Regne de Valencia Gais i Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals. Aquesta entitat –ara coneguda per Col·lectiu Corona– ja va participar en la manifestació de l’any passat, juntament amb grups de procedència dubtosa, molts dels quals del món blaver, tot i que es volen desmarcar de l’extrema dreta. Malgrat això, sota aquest nom s’inclouen les adhesions de col·lectius com ara el Grup d’Acció Valencianista (GAV), que anys enrere feia accions violentes i encapçalava un sector de l’extrema dreta. Sota el mateix manifest també participen Lletres de Batalla, Mestres i Llicenciats del Regne de Valencia, Roc Chabàs la Marina, En Moviment, Plataforma Jovenil Valencianista i el Rogle Constantí Llombart. Són totes organitzacions de l’òrbita blavera. L’Ajuntament de València i la delegació del govern espanyol engeguen la maquinària per a garantir la seguretat durant la festivitat del Nou d’Octubre. Tothom recorda encara les agressions violentes del 2017, que la delegació del govern espanyol va justificar dient que molts agents havien estat traslladats a Catalunya.

El govern balear insta l’estat espanyol a vincular el preu dels bitllets d’avió amb el descompte de resident. El govern balear ha instat l’estat espanyol a vincular el preu final dels bitllets aeris a l’exigència del 75% de descompte de resident, perquè és una qüestió que té incidència en el pressupost espanyol. Després de reunir-se amb el secretari d’estat d’Infrastructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura, per a tractar de la connectivitat aèria a les Balears, el conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, ha explicat que el govern espanyol veu que el 75% no és en joc, que no ha d’anar lligat a la renda i que queda garantit. Amb això, el representant de l’executiu dóna per tancat el debat. En relació amb aquest descompte, Pons també ha dit que l’executiu espanyol té present el preu final dels bitllets, que ja s’ha tancat i que espera que s’aprovi immediatament després de formar-se el nou govern. Pons també ha demanat que es controlin més les companyies aèries i l’executiu espanyol li ha explicat que han sol·licitat un estudi a la Comissió del Mercat i la Competència espanyola.

L’ex-ministre Francesc Camp serà el cap de llista de Demòcrates a Canillo. Francesc Camp encapçalarà la llista de Demòcrates a Canillo per a les eleccions comunals, segons que ha anunciat a Twitter. L’ex-ministre de Turisme ha fet públic que ahir havia donat el vist-i-plau a la proposta d’encapçalar la candidatura de DA per optar a cònsol canillenc i ha manifestat l’agraïment als militants del partit. ‘Avui ens posem a treballar per confeccionar una llista que engresqui els electors’, ha dit.

LA XIFRA
925 euros rebran els propietaris d’habitatges que les posin a lloguer en el programa ‘Lloguer ètic’ del Consell de Menorca, segons que ha explicat la consellera insular d’Habitatge, Cristina Gómez.

TAL DIA COM AVUI
El 30 de setembre de 1924 neix a Nova Orleans l’escriptor Truman Capote. És conegut per obres tan destacades com Breakfast at Tiffany’s i In Cold Blood. Algunes han arribat al cinema amb gran èxit.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb