Justícia retorna les restes de dos soldats republicans a Sabadell i a Sant Andreu de Llavaneres

  • La consellera Ciuró anima la ciutadania amb familiars desapareguts a deixar les seves mostres genètiques a la Vall d'Hebron

VilaWeb
ACN
13.11.2021 - 18:55
Actualització: 13.11.2021 - 18:59

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha lliurat avui les restes de dos soldats republicans que van morir durant la guerra del 1936-1939 als seus familiars de Sabadell i Sant Andreu de Llavaneres. Les víctimes són Anton Casanovas Castany i Josep Sans Cabot, que van morir al front de l’Ebre, i que han pogut ser identificades durant aquest estiu gràcies al Programa d’identificació genètica de la Generalitat. Durant el retorn de les restes del soldat del Maresme, Ciuró ha animat la ciutadania amb familiars desapareguts a deixar les seves mostres d’ADN a la Vall d’Hebron per poder-los trobar.

Rosa Sans, filla del soldat llavanerenc mort el 1938, ha lloat la tasca del departament tot assegurant que mai ha perdut l’esperança. Josep Sans Cabot va morir el 1938, als trenta anys i quan la seva filla tenia tres mesos. Ni ella ni la seva mare van perdre mai l’esperança de poder-lo trobar. De fet, fins i tot el van buscar sense èxit al Valle de los Caídos. Ara fa 11 anys la família el va inscriure al Cens de persones desaparegudes durant la guerra del 1936-1939 i el gener del 2017 la Rosa va donar una mostra genètica seva al Laboratori Genètic de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Gràcies a això, el Programa d’identificació genètica el va poder localitzar aquest estiu i avui la seva família l’ha pogut enterrar al cementiri de Sant Andreu de Llavaneres.

La filla del republicà ha lloat la feina de la Direcció General de Memòria Democràtica i ha considerat que ha “tingut molta sort” de poder trobar el seu pare més de vuitanta anys després de la seva mort. En el mateix sentit s’ha expressat Lourdes Saavedra, néta del soldat del Maresme, que ha subratllat la feina que està fent la Generalitat per recuperar fosses comunes en què hi ha desapareguts. “Avui és un dia molt emotiu, però sobretot és un dia per donar esperança a les famílies que tinguin persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme”, ha assegurat. Així mateix, ha subratllat que encara hi ha molta feina per fer, ja que a Catalunya hi ha 700 fosses de la Guerra Civil i només n’han obert 61. Davant d’això ha demanat a les famílies que no defalleixin i que deixin les seves mostres genètiques a la Vall d’Hebron.

També ha retornat les restes d’Anton Casanovas Castany, que va desaparèixer al front de l’Ebre el 1938, quan tenia trenta anys, i que ha estat localitzat a Miravet, a Riber d’Ebre. Els familiars es van inscriure al Cens de persones desaparegudes el 2004 i la seva filla va ser qui va donar la mostra d’ADN que ara ha permès identificar-lo. La Dolors ha rebut molt emocionada les restes del seu pare, que va morir quan ella tenia quatre anys. “Me’n vaig d’aquest món amb satisfacció perquè em faltava fer això”, ha afirmat.

Incrementa un 21% el pressupost per polítiques de memòria

Coincidint amb el retorn de les restes dels soldats republicans, Ciuró ha donat a conèixer que el seu departament ha incrementat fins als 4,8 milions d’euros la partida pressupostària destinada a les polítiques de memòria per recuperar i retre homenatge a les víctimes de la guerra del 1936-1939 i del franquisme. Aquesta xifra suposa un creixement del 21% respecte del 2020.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any