Aquesta jugadora encara no ha debutat a la NBA femenina, però ja ha transformat la lliga per sempre més

  • Caitlin Clark, considerada entre els millors jugadors universitaris de tots els temps, ha batut rècords d'audiència tant del bàsquet femení com del masculí

VilaWeb
Clark, durant la seva època de jugadora de les Hawkeyes a la Universitat d'Iowa (fotografia: Matthew Holst / The Washington Post).
The Washington Post
13.05.2024 - 21:40
Actualització: 14.05.2024 - 12:03

Bloomberg · Ira Boudway i Jennah Haque

Caitlin Clark s’entrena, una tarda d’abril, en una de les pistes del pavelló Gainbridge Fieldhouse, a Indianapolis. És el seu segon dia d’entrenament com a rookie –jugadora debutant– de les Indiana Fever. Durant un partit d’entrenament contra un grup de jugadors masculins, Clark travessa la pista amb la pilota, fa una passa enrere i encistella un triple. És una de les seves jugades característiques, que ha repetit centenars de vegades durant la seva carrera universitària a Iowa. Les Indiana Fever, que començaran la temporada el 14 de maig contra les Connecticut Sun, confien ara que la jugadora sigui fixa en la NBA femenina, la WNBA.

Clark, que encara no ha jugat mai un partit oficial amb l’equip, ja és el fet més important que li ha passat mai a les Indiana Fever. A final de febrer, quan va declarar que es volia presentar al procediment de selecció –el draft– de la WNBA d’enguany, les línies telefòniques de la taquilla de l’equip van començar a sonar immediatament, i no van cessar durant dies. “Tothom va ser aquí tot el cap de setmana atenent telèfons”, diu Todd Taylor, president i director comercial de Pacers Sports & Entertainment, el grup propietari de les Fever i dels Indiana Pacers, l’equip homòleg de les Fever a la NBA.

Les Fever, que l’any passat van acabar en l’últim lloc de la Conferència Est, van assegurar-se al desembre la primera tria del draft d’enguany de la WNBA. Ningú no dubtava que l’equip faria servir la tria per obtenir els serveis de Clark, la jugadora que, en quatre anys de carrera universitària a Iowa, s’ha convertit en la màxima anotadora de tots els temps del bàsquet universitari (masculí o femení) i en una estrella nacional sense parió.

Després de registrar una mitjana de 4.067 espectadors al seu pavelló l’any passat, el segon registre d’espectadors més baix de tot el torneig, les Fever confien ara d’esdevenir un dels equips amb més públic de la WNBA. “Solíem jugar en un graner davant sis afeccionats”, diu l’alera NaLyssa Smith referint-se a l’any 2021, quan l’equip va jugar a l’Indiana Farmers Coliseum, el firal de l’estat d’Indiana, mentre feien obres al seu pavelló. “Ara jugarem en estadis amb entrades exhaurides”, diu.

Durant la nit de la selecció, a mitjan abril, un miler d’afeccionats estridents van exhaurir les entrades per veure Clark encaixar la mà de la comissària de la lliga, Cathy Engelbert, a l’Acadèmia de Música de Brooklyn de Nova York. 6.000 espectadors més van assistir al pavelló Gainbridge per veure la cerimònia en una pantalla gran. Més de 2,4 milions d’espectadors que van veure el draft per televisió, quatre vegades més que el rècord anterior d’espectadors en un procés de selecció de la WNBA.

Aquesta vegada va ser alguna cosa més que una selecció de talents entre les dotze franquícies de la lliga: també va simbolitzar el començament de la carrera professional de Clark, i una celebració d’allò que promet ser una temporada transformadora per a la lliga. “Gràcies a tots els qui heu estat testimonis de les últimes 27 temporades de la WNBA i benvinguts tots els qui avui us convertireu en afeccionats de la WNBA”, va dir Engelbert en el discurs d’obertura.

Clark arriba en un moment clau de la lliga. La WNBA negocia els drets televisius de molts dels seus partits; la resta els negociarà els divuit mesos vinents. També és probable que, en aquest període, s’encetin les negociacions per a un conveni col·lectiu amb les jugadores. Si Clark prospera professionalment, i els seus milions de seguidors en l’àmbit universitari la segueixen en la transició a la WNBA, les xifres del conveni podrien canviar radicalment.

L’ascens de Clark a la fama com a jugadora d’Iowa recorda una situació que ja es va viure al bàsquet professional ara fa quaranta-cinc anys, quan la rivalitat entre Magic Johnson (aleshores a la Universitat Estatal de Michigan), i Larry Bird (aleshores a la Universitat Estatal d’Indiana) va batre rècords d’audiència en el bàsquet universitari. Aquella audiència va seguir més endavant ambdós jugadors quan van fer el salt a la NBA, on van reprendre la seva rivalitat amb els Lakers de Los Angeles i els Celtics de Boston, respectivament. Johnson i Bird van contribuir decisivament a elevar la lliga al seu nivell actual de negoci multimilionari. Johnson i Bird van donar pas a Michael Jordan, que va donar pas a Kobe Bryant i Shaquille O’Neal, que van donar pas a LeBron James i Steph Curry, i així successivament. “Ens espera això –digué Engelbert durant una entrevista a les oficines de la WNBA a Manhattan, al març–. Ho crec de debò.”

És difícil d’exagerar l’impacte que Clark ha tingut en el bàsquet universitari femení. Com a jugadora dels Hawkeye d’Iowa, va participar en els quatre partits més vists de la història del bàsquet universitari femení. La derrota d’Iowa davant la Universitat de Carolina del Sud en la final del campionat nacional d’enguany va atreure gairebé 19 milions d’espectadors, de manera que superà d’uns 10 milions d’espectadors el partit de bàsquet femení més vist de tots els temps, en què no va participar Clark, com també les xifres d’audiència de la final masculina d’enguany.

“No sé si mai hem vist res d’igual”, diu Michael Mulvihill, president de la divisió d’anàlisi de Fox Corp, la cadena que va retransmetre dotzenes de partits d’Iowa durant la carrera de Clark. Al principi del primer any de Clark, un partit de Iowa solia atreure uns 50.000 espectadors. Al final del seu darrer any, un total de 3,4 milions d’espectadors van veure en directe com Clark batia el rècord d’anotació de Pete Maravich –que feia cinquanta-quatre anys que es mantenia– en un partit d’Iowa contra Ohio State. John Kosner, consultor de mitjans esportius i ex-executiu de la NBA i d’ESPN, explica que Clark pertany al selecte club d’atletes capaços d’atreure milions d’afeccionats ocasionals. “En tota la meva vida només n’he vist tres: Muhammad Ali, Michael Jordan i Tiger Woods”, afegeix.

A l’octubre, en un amistós de pre-temporada a l’aire lliure a l’estadi de futbol americà de la Universitat Iowa, més de 55.000 persones van anar a veure jugar Clark, una xifra rècord per al bàsquet femení. Les Hawkeyes, de fet, han igualat o han batut rècords d’espectadors en pràcticament tots els partits que han disputat aquesta temporada, en què la mitjana d’espectadors ha augmentat d’un 150%. Per si no n’hi hagués prou, Iowa va exhaurir les entrades del pavelló, amb capacitat per a 15.000 espectadors, en gairebé tots els partits que va disputar a casa. “És un punt d’inflexió per a l’esport femení en general; va molt més enllà del bàsquet”, explica Angela Ruggiero, cofundadora de la consultora Sports Innovation Lab i inversora de la WNBA.

Si la WNBA ha tingut un creixement fort d’audiència i assistència d’ençà de la pandèmia, un període en què l’interès pels esports femenins en general ha crescut considerablement, les xifres d’audiència de Clark a Iowa superen amb escreix les de la lliga. La final de l’any passat entre el vigent campió, Las Vegas Aces, i les New York Liberty, va atreure una mitjana de 728.000 espectadors per partit, cosa que la va convertir en la més vista d’aquests darrers vint anys. L’assistència a la temporada regular també va ser la més alta d’ençà del 2018, amb una mitjana de 6.615 espectadors per partit.

Aquests darrers mesos de la temporada sènior de Clark, la distància entre les audiències d’Iowa i les de la WNBA va ser tan gran que alguns, fins i tot, es van demanar si no seria més bo que Clark restés un any més al bàsquet universitari.

Els dubtes no són únicament esportius. Segons el conveni col·lectiu de la WNBA, Clark cobrarà 76.535 dòlars com una part del seu primer contracte. La xifra –menys d’una centèsima part del salari de 12,2 milions de dòlars que cobrarà la primera elecció del draft de la NBA del 2023, Victor Wembanyama– es va fer viral immediatament, i es convertí en un crit de guerra a favor de la igualtat salarial en l’esport femení. “És hora que donem a les nostres filles les mateixes oportunitats que als nostres fills i ens assegurem que les dones cobren allò que es mereixen”, va escriure el president dels Estats Units, Joe Biden, en un piulet a Twitter l’endemà de la selecció.

“És baix, sí”, reconeix Engelbert sobre el sou base de rookie que cobrarà Clark. “Però és baix per una raó”, continua. Engelbert explica que el 2020, quan la WNBA va signar el conveni actual, l’economia de la lliga no era prou bona per a permetre’s de pagar més a les seves jugadores. Però això, assegura, ha començat a canviar.

Segons Engelbert, la visió sobre de l’esport femení ja ha començat a canviar. Durant anys, explica, les cadenes de televisió i els patrocinadors han tractat la WNBA com una despesa de màrqueting –com una manera de guanyar-se la bona voluntat dels espectadors a còpia de mostrar el seu suport a la igualtat de gènere. Aquests darrers anys, tanmateix, els patrocinadors han començat a considerar la WNBA com una competició capaç d’oferir retorns significatius. “Quan jo vaig arribar, la gent veia l’esport femení com una obra de caritat”, afirma Engelbert. “Ara som lluny d’això”, continua.

L’augment dels diners en matèria de drets televisius que aconsegueixi la WNBA en la renovació del contracte augmentarà, al seu torn, la capacitat negociadora de les jugadores amb la lliga. Els salaris dels jugadors, sigui com sigui, sempre van per darrere del rendiment comercial de la lliga. El salari rookie de Michael Jordan el 1986 va ser de tan sols 550.000 dòlars. Una dècada més tard, després d’una carrera farcida d’èxits amb els Chicago Bulls, el salari de Jordan era de tan sols 3,9 milions de dòlars. Gràcies a haver reactivat l’economia de l’NBA i haver ajudat a atreure centenars de milions de dòlars en nous ingressos, tanmateix, ara fins i tot els jugadors suplents poden arribar a cobrar desenes de milions de dòlars cada any.

Però les jugadores de la WNBA són mal pagades fins i tot d’acord amb els nivells històrics dels seus homòlegs masculins, segons les dades aplegades per l’economista d’esports Rodney Fort. El 1972-73 –la vint-i-setena temporada de l’NBA– Kareem Abdul-Jabbar, dels Milwaukee Bucks, va ser el jugador més ben pagat de la lliga, amb un sou de 350.000 dòlars. Tenint en compte la inflació, avui Abdul-Jabbar cobraria uns 2,6 milions de dòlars. La jugadora més ben pagada de la WNBA, tanmateix, cobra tan sols uns 242.000 dòlars, ara com ara. “Un dia, espero que mentre encara sigui viva, veurem com les dones cobren igual que els homes”, diu Ruggiero. I afegeix: “Ni tan sols és una qüestió de gènere. És una qüestió de qui és capaç d’oferir el millor producte d’entreteniment”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any