Judit Gené

L’advocada Judit Gené és la sòcia de Xavier Melero. S’encarrega de la defensa de Meritxell Borràs i de Joaquim Forn en el judici contra el procés, tot i que ella se centra més a desmuntar les acusacions de malversació. En les seves intervencions, Gené ha estat incisiva amb els testimonis i ha filat prim per demostrar al tribunal que la Generalitat no va gastar diners públics en l’organització i l’execució del referèndum de l’1-O.

Cinc setmanes després del començament del judici, Gené ens rep al seu despatx de Barcelona. Prepara declaracions dels clients investigats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona en la macrocausa contra l’independentisme. Gené creu que hi haurà una condemna i que el cas acabarà a Estrasburg, però vol pensar que el judici pot anar bé. Critica la indefensió que el tribunal genera a les defenses perquè els impedeix de veure vídeos per contrastar les declaracions dels testimonis, especialment dels guàrdies civils, però creu que això es pot invertir i que pot anar bé als advocats de la defensa perquè més endavant es veurà la realitat dels fets en la prova documental.

Com veieu el desenvolupament del judici fins ara?
—En tindrem per a moltes sessions. Serà un judici llarg perquè hi ha molta prova proposada i donarà lloc a moltes interpretacions. No sé quant temps es podrà allargar; hi ha hagut molts calendaris i podria ser que al final renunciessin a una part dels testimonis. Si no hi ha renúncies, el judici pot allargar-se fins al juny o al juliol.

I la sentència fins a la tardor?
—Sí, com a molt aviat.

Parleu-me del comportament del jutge Marchena.
—Per mi l’actitud del senyor Marchena no és criticable. Una altra cosa és la decisió que prengui sobre la manera com s’han de fer algunes testificals determinades o com s’ha de practicar la prova. Les defenses podem considerar que seria més lògic i afí a la veritat que, quan declara un testimoni determinat, com que tenim una prova de vídeo objectiva, poguéssim contrastar si allò que diu casa amb la realitat enregistrada visualment. Això és objectiu i indubtable. Com que no ens ho deixa fer… Vull pensar que és per una raó de dinamisme del judici, però és clar… això ho hem vist molt aquesta setmana amb la intervenció dels guàrdies civils l’1-O. És curiós, perquè determinats agents declaraven al Suprem què va passar i què va deixar de passar al tribunal i per la televisió podies veure els vídeos. I veies que allò que descrivien no coincidia. Això ens hauria agradat que s’hagués vist. Marchena va decidir d’ajornar el visionament a la fase de prova documental.

Judit Gené

Això us genera indefensió?
—Sí. No poder practicar la prova de la manera que, com a defensa, consideres que és més correcta o procedent per a esclarir la veritat –que és el nostre objectiu–, és una manera de generar indefensió. Quan protestes has de tenir un motiu i la manera que tenim les defenses de protestar és dir que ens vulneren el dret de defensa perquè ens genera indefensió. Hi ha molts graus i moltes interpretacions.

Melero i vós, que sou del mateix despatx, vau signar la queixa formal que van presentar les defenses?
—Jo no hi era, era a Barcelona. No sé si en Xavier la va signar o no, però normalment quan tenim alguna queixa ho fem nosaltres.

S’ha parlat molt de la coordinació entre les defenses. Hi ha hagut prou treball conjunt?
—N’hi ha hagut molt! Si n’hi ha hagut prou o no… Si em demanessis si hem tingut prou temps per a preparar la defensa, hem tingut el que hem tingut. Crec que de coordinació n’hi ha hagut moltíssima i entenc que es va veient al judici, cadascú amb el seu estil. No hi ha cap defensa incompatible ni cap tesi contrària l’una a una altra. Una defensa pot posar més l’accent en una cosa que no en l’altra, però crec que sí que es veu que hi ha coordinació.

Sembla que Melero se centra més en l’àmbit policíac i vós en la malversació. Ho vau treballar així?
—Ho hem treballat tot bastant en paral·lel. Primer vam fer l’escrit de defensa de Forn i després el de Borràs. Passa que la defensa de Forn la centralitza més en Xavier. A més li imputen la qüestió de si els Mossos van actuar o no. Ell se centra més en els aspectes de tècnica policíaca i d’actuació de Mossos. Jo he treballat més els atestats de malversació. A Meritxell Borràs li imputen malversació perquè, com a membre del govern, era solidària amb la suposada malversació dels altres departaments. Però del Departament de Governació, ni donant per bo l’escrit del fiscal, no li imputen cap despesa.

Aquesta setmana un agent de la Guàrdia Civil va dir que tenia constància que els Mossos havien fet seguiment i espionatge a la policia espanyola i a la mateixa Guàrdia Civil el Primer d’Octubre. Va sorprendre que Melero no li demanés res.
—No és essencial per a la defensa de Joaquim Forn. Que hi hagi un guàrdia civil que en un moment determinat hagués tingut la sensació que un mosso el seguia… Ja vindrà aquest agent, ja ho explicarà. I Forn, d’això, què en sap? A ell, què li han d’explicar? Hi ha un altre judici a l’Audiència Nacional del qual ningú no en parla gaire.

Judit Gené

Com valoreu la declaració del major Trapero?
—Va defensar l’actuació dels Mossos i crec que va ser molt correcta. El major Trapero no va dir pas cap novetat, ja ho havia declarat a l’Audiència Nacional. A Forn li imputen que era el conseller del braç armat de la rebel·lió. Crec que la declaració del major Trapero va evidenciar que res més lluny de la realitat, que els Mossos tenien molt clar que Forn feia política, que Trapero era el cap executiu i que la policia muntava els dispositius. Aquesta separació va ser molt evident.

És paradoxal que les causes siguin separades i que Trapero hagi hagut de declarar com a testimoni al Suprem mentre és processat a l’Audiència espanyola.
—És una decisió que van prendre. La vam impugnar, ens vam queixar… i ja no hi podem fer res més. A més, com a defensa de Forn ens ha obligat a entrar en qüestions en què ni el nostre client ens ha pogut ajudar, qüestions en què ni com a advocats no havíem d’entrar a analitzar: mirar si un operatiu era adequat o no… Les hem intuïdes. Allò que deien determinades instruccions de la fiscalia quan Forn no feia ni dos mesos que era conseller d’Interior. Ell feia política i no es posava en què havien de fer o deixar de fer els Mossos.

És un judici just?
—Ja ho diré quan s’hagi acabat i en vegi la sentència. Evidentment, a nosaltres no ens agrada que ens hagin denegat proves que consideràvem pertinents. Ens n’han negat d’importants per a la defensa. Considerem que a vegades és la fiscalia que parla més de política que no pas les defenses. A vegades els discursos els polititza l’acusació. El judici es desenvolupa dins la normalitat en la discrepància i ja veurem què acabarà passant. A mi m’importa que el resultat sigui just.

Al començament del judici us vau queixar de la denegació de proves que volíeu aportar de la causa que instrueix el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona.
—Ens van denegar determinades proves del 13 perquè s’hi havia incorporat material de la instrucció sense tenir present la manera com s’havia obtingut. Per tant, considerem que, si s’hagués pogut tenir en compte la manera com van fer-se les interlocutòries, com van decretar el secret, què s’investigava i què no… no haurien pogut incorporar-se en l’atestat final sense tenir en compte com s’havia elaborat. Aquesta és una part. Hi havia també una pericial presentada per la defensa de Jordi Cuixart, l’informe dels experts d’Scotland Yard, que entenem que és absolutament pertinent als fets que jutgen. Unes altres testificals que entenem que sí que podien aportar proves de com van ser els fets… Vam protestar perquè eren proves necessàries.

Aquesta setmana hem vist algunes declaracions de guàrdies civils que han deformat la realitat o que directament han mentit… 
—Hi ha una deformació de la realitat perquè veus la declaració que en fan i en paral·lel les imatges de què va passar. Això no passa al Tribunal Suprem. Però crec que, per nosaltres, com més la deformin, millor. Crec que es veurà el contrast entre allò que declaren i allò que realment va passar. La violència l’han de justificar d’alguna manera, i com que no és física, s’haurà de despendre de les mirades.

Les ‘cares d’odi’ les faran servir com una prova de violència.
—És evident que no és una prova.

Judit Gené

Quan contrastin segons quines declaracions amb els vídeos, demanareu investigacions per fals testimoni?
—Falta molt per a arribar en aquest punt. Ara ens preocupa fer aquest judici i acabar-lo bé. Intentar que les testificals, tan hostils com puguin ser, siguin totes declaracions d’opinió. ‘Jo vaig percebre, jo crec que…’ I que realment s’evidenciï que amb fets objectius no hi ha res més… Aquest és el nostre objectiu ara.

I creieu que el tribunal deliberarà sobre les coses que hi ha?
—Espero que sí. Això va dir que faria. No podem afrontar el judici de cap altra manera.

Hi ha defenses que sí que l’afronten d’una altra manera.
—No, no! Hi ha defenses que pensem una altra cosa, però dins el judici crec que totes les defenses procurem de defensar el judici i fer que surti de la millor manera possible. Som en ple judici, ara no podem pensar que el tribunal no ens farà cas.

Us ha sorprès el paper subaltern de Vox?
—No ho sé… no m’agrada parlar del paper dels altres advocats. Allà dins són advocats, companys en la justícia. La meva opinió personal és que vol evitar una fotografia en què Marchena els llegeixi la cartilla i prefereixen, potser, evitar que es vegi un enfrontament entre el jutge i allò que fan, que els renyi, que els talli… I per això potser prefereixen pecar de no intervenir-hi gaire o de ser més residuals.

A la causa del 13 porteu la defensa d’uns quants investigats. Hi ha hagut moltes irregularitats en aquesta causa. Com creieu que pot acabar?
—No ho sé. Som en plena fase d’instrucció i hi ha molts investigats. Vull pensar que hi haurà un dia en què les acusacions decidiran per quins blocs acusen i per quins no. Entenc que hi ha moltes coses al jutjat 13 que s’han instruït com si fos una causa general. Quan s’hagi acabat la instrucció potser faran neteja dels fets i les persones. No m’atreveixo a fer cap pronòstic.

Heu demanat de saber amb més antelació les declaracions dels testimonis, però sovint també hi ha canvis en el calendari.
—Ens agradaria que hi hagués més previsió, també per a organitzar-nos la feina i la vida. Entenc les dificultats que pot tenir el Suprem i no demano el llistat de testimonis fins al final, però és que ens el van donant de setmana en setmana.

Aquesta setmana s’han vist situacions en què els interrogatoris de la fiscalia sobrepassaven el motiu pel qual havien cridat a declarar alguns guàrdies civils com a testimonis. Heu d’improvisar la defensa?
—Figurava que molts agents venien a declarar perquè el seu número de TIP apareixia en un atestat i després durant la declaració resultava que havien intervingut en uns altres fets. Aleshores, és clar, han declarat sobre accions en què les defenses no sabíem que aquells agents havien participat. Encara sort que tenim la causa ben estructurada… Si el motiu de citació d’un agent és pels escorcolls del 20-S i no han fet constar que va estar en un col·legi el dia del referèndum, no portes preparades les preguntes sobre això. Hem protestat, però no hi podem fer res més.

És restrictiu el criteri del tribunal per a interrogar només els testimonis en funció dels fets pels quals ha preguntat la part que els ha proposats?
—Normalment la pràctica no és així. Cites un testimoni, però entenc que aquell testimoni pot declarar com a tal sobre els fets que hagi vist i que siguin recollits en l’escrit d’acusació, no en el que digui exactament el motiu de la seva citació.

El del Suprem és el judici més important o transcendental en què heu participat?
—Depèn de què entenguem per important. Amb més repercussió, sens dubte. Però hi ha judicis en què hem patit molt al despatx.

Com gestioneu aquesta exposició mediàtica i la càrrega personal que significa un judici així?
—Puc assegurar que quan som dins la sala ens oblidem que ens enregistren. Sí que és veritat que ens incomoda molt, pensar que cada pregunta que facis té repercussió. No ho acabo de pair. Perquè dins no tinc aquesta percepció i perquè no hi estic acostumada. A vegades m’envien whatsapps dient-me que vigili quina cara poso. Quan fa cinc hores i mitja que sóc dins, no sé quina cara poso, ja. Potser de cansament, o potser algun advocat m’ha fet una broma sobre la declaració d’un testimoni. Me n’oblido. En això no me’n surto gens. També que tothom opina sobre què hauríem d’haver fet, i a dins es veu tot diferent. I després, evidentment, que hagis d’estar tantes setmanes anant i venint de Madrid també incomoda, però és part de la feina, què hi farem.

Valoreu d’acabar al Tribunal d’Estrasburg si hi ha una condemna?
—De segur que acabarà a Estrasburg.

Per tant, assumiu que hi haurà una condemna.
—Sí, sí… vull pensar que no i vull pensar que pot haver-hi una condemna molt lleugera, però pensar que no acabarà a Estrasburg quan tothom ho diu…

Judit Gené

Quan us vau associar amb el despatx de Melero?
—Sempre hi he treballat, amb ell. Vam començar treballant a Cuatrecasas i després vam muntar el despatx. Ens havíem associat, vam anar-nos-en a Cuatrecasas junts i vam sortir-ne junts.

Quins records teniu de la tardor del 2017?
—Dec ser de les poques persones que en aquell moment no pensava que això podia acabar d’aquesta manera. Tinc el despatx molt a prop del Departament d’Economia i el 20 de setembre vaig acompanyar una batllessa a declarar com a investigada a la fiscalia. Després vaig travessar el carrer i vaig veure la concentració pels escorcolls en un moment en què hi havia un referèndum convocat, havia passat allò del 6 i el 7 de setembre al parlament… Mai a la vida no hauria pogut pensar que acabaria en presons provisionals, incondicionals, sense fiança primer per als dos ‘Jordis’ i després per al govern. El Primer d’Octubre vaig anar a votar a la meva escola.

Va venir la policia?
—No. No va passar res. Al migdia vaig veure les imatges, de les quals no era conscient, i em van deixar sorpresa. Mai no hauria pogut pensar que tot allò hauria acabat en un judici per rebel·lió i amb gent més d’un any a la presó. Potser era il·lusa, però ho dic com ho penso.

En quin moment entreu a l’equip de la defensa?
—Molt aviat. Ja portàvem membres de la mesa del parlament quan hi havia diligències que s’instruïen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Després, quan la fiscalia posa les querelles contra el govern i la mesa, nosaltres vam anar al Tribunal Suprem amb els membres de la mesa. Quan la causa del govern va passar de l’Audiència Nacional al Suprem, un dia ens van trucar perquè anéssim a veure Meritxell Borràs a la presó i ens va encarregar la defensa. Uns quants mesos més tard ens van encarregar la de Joaquim Forn. Aleshores, portàvem la defensa de Lluís Corominas i Lluís Guinó i Ramona Barrufet com a membres de la mesa i de Meritxell Borràs i Joaquim Forn. Quan van citar com a investigats Neus Lloveras i Artur Mas, els vam acompanyar nosaltres.

La instrucció del jutge Llarena, les irregularitats, els arguments, la ficció de les interlocutòries sobre els fets de la tardor del 2017, les negatives a la llibertat… Quina sensació vau tenir?
—La sensació que vam tenir durant la instrucció és que els nostres arguments… Era una instrucció abocada a intentar que hi hagués judici aviat, de dir que ell recollia uns indicis i que la valoració ja la faria al judici. La instrucció donava poc joc en aquest sentit.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb