José Bové: ‘A Espanya sembla que hagin anat setanta anys enrere’

L’històric activista, dirigent sindical i eurodiputat occità José Bové forma part de la comitiva d’eurodiputats que ha visitat la presó d’Estremera, on hi ha tancats Oriol Junqueras i Joaquim Forn, per denunciar l’existència de presos polítics a l’Europa del segle XXI. I per palesar l’actitud de les institucions espanyoles, que els han impedit d’exercir el dret de visitar presoners. En aquesta entrevista, Bové compara aquesta situació amb la que va viure en una presó francesa, on fa ben poc va poder visitar sense problema uns presoners bascs.

—Per què heu decidit d’anar fins a la porta de la presó d’Estremera?
—Vam prendre la decisió fa un mes, després dels fets a Barcelona. Que hi hagi gent a la presó, dos dels quals diputats electes, no és possible, és increïble en el context europeu. I per això hem vingut a visitar-los. Des de fa un mes, hem demanat cada dia de poder venir a visitar els presoners. O sigui que sabien exactament a què veníem i saben què passa en molts països europeus, en què els eurodiputats poden visitar els presoners. És un dret que tenen els eurodiputats. És per això que hem decidit de venir i de ser avui aquí. És increïble que a Espanya es visqui una situació com aquesta. Sembla que hagin retrocedit seixanta anys o setanta. És una situació que ens recorda coses dolentes.

—Fa unes setmanes, vau voler visitar uns altres presos i no vau tenir problemes. Ho podeu explicar?
—Vaig anar a visitar presos a França. Vaig arribar al matí i, tal com hem fet aquí, vaig demanar a la policia de poder entrar-hi. I cinc minuts després, ja era dins de la presó. Sense cap problema. I hi era amb un senador conservador i amb un diputat. Tres membres de tres grups diferents.

—Qui era el pres?
—Eren presos bascs. Formaven part del moviment per a aconseguir la pau, i per això hi vam anar, amb altres diputats i senadors del nord del País Basc.

—Més enllà d’això d’avui, com veieu la situació a Catalunya?
—Penso que els catalans tenen el dret de decidir on volen anar. Jo no he de dir què han de fer; tenen la capacitat de decidir. Des de fa més de deu anys, a escala nacional, l’evolució institucional de la situació a Catalunya ha estat blocada pel PP i per Rajoy. I això arriba a una situació que és una crisi. Si no ets capaç de tirar endavant, has de trobar la teva manera d’avançar. En les últimes eleccions era clar que els independentistes electes intentarien aconseguir el que volien. Tothom ho sabia. I els catalans van votar per un parlament que tenia una majoria independentista. Què va passar l’1-O? Part d’allò que s’havia previst. I la reacció de Madrid va ser completament boja, perquè no va ser res il·legal, sinó que era una part del pla del poble català.

—Quin impacte us va fer?
—Fins i tot amb la gran repressió, amb la policia colpejant tothom, gairebé un de cada dos catalans va anar a votar. I poc després, ja hi va haver gent que va anar a la presó: els dos Jordis i una part del govern. És una cosa increïble. És impossible d’empresonar gent que no ha fet res malament, que no ha fet res violent, i n’hi hauria pogut haver, de violència, amb tanta policia al carrer. Però el fet és que no hi va haver violència, i calia una resposta de les autoritats catalanes, quan va passar això. Per tant, d’ací a dos dies hi haurà eleccions i veurem què farà Rajoy, perquè podríem veure que surt una majoria independentista, i potser un dels pròxims personatges polítics més cabdals serà aquí, a la presó. I un altre encara serà en un país estranger. La situació està completament blocada i és per aquest motiu que nosaltres volem demanar clarament una mediació des de la Unió Europea i construïm una plataforma perquè hi hagi diàleg entre Catalunya i Espanya.

—I creieu en una mediació liderada per la UE, tenint en compte l’actitud de Juncker o Tusk?
—Ells, de moment, no volen una mediació. Si la situació es manté exactament com fa dos mesos, amb gent a la presó i sense cap evolució en el debat entre Madrid i Catalunya, caldrà fer alguna cosa. Jo crec que Rajoy perdrà les eleccions que ell mateix va decidir de convocar, i no podrà mantenir la mateixa posició. Si no la canvia, haurà d’assumir-ne les responsabilitats.

—Manteniu la lluita per unes millors condicions laborals dels pagesos i una millor l’agricultura?
—Sí. Jo vaig ser un dels membres de la Confédération Paysanne i sóc al Parlament Europeu des del 2009.

—A França, la gent entén la vostra posició envers els bascs i els catalans?
—Bé, a França, per exemple, el referèndum que hi haurà l’any vinent a Nova Caledònia per la descolonització dels països colonitzats ha estat organitzat amb les autoritats franceses i l’ONU. Han canviat la constitució francesa per poder permetre un referèndum. Si observeu el moviment independentista basc, l’abril d’enguany van fer una gran manifestació a Baiona. Aquell dia, la societat civil va organitzar el desarmament d’ETA per a lliurar-lo a la policia. Als carrers de Baiona hi havia més de trenta mil persones, amb tots els batlles de les ciutats, diputats i senadors. Tots hi eren perquè era un moviment pacífic. I ara hi ha una discussió entre les autoritats franceses i les autoritats locals per a veure com poden portar els presos més a prop de casa o retornar aquells que estan malalts. L’any que ve hem d’intentar portar aquest moviment al País Basc i intentar construir-lo, tot i que sabem que serà difícil amb Rajoy al capdavant, perquè ell rebutja completament cada discussió encara que no hi hagi més armes ni morts.