El català Jordi Morera guanya el Bafta al millor curt d’animació: “No m’ho esperava”

  • 'Do not feed the pigeon' s'imposa a 'Affairs of the Art' –nominat als Oscar– i 'Night of the Living Dread'

VilaWeb
Jordi Morera (esquerra) i Antonin Niclass (dreta), guanyadors del premi Bafta amb 'Do not feed the pigeon'.
Arnau Lleonart
14.03.2022 - 17:20
Actualització: 14.03.2022 - 18:20

L’acadèmia britànica de cinema i televisió va guardonar anit amb el premi Bafta al millor curt d’animació el film Do not feed the pigeons, produït pel català Jordi Morera i dirigit pel franco-suís Antonin Niclass, amb guió de Vladimir Krasilnikov, rus. Do not feed the pigeons competia amb Night of the Living Dread, d’Ida Melum, i Affairs of the Art, de Joanna Quinn. Aquest últim partia com a favorit de la nit i, de fet, està nominat als premis Oscar, de manera que la victòria va sorprendre fins i tot Morera. “No m’ho esperava, pensava que guanyaria Affairs of the Art“, explica a VilaWeb l’endemà d’haver rebut el guardó.

Podeu veure el curt a continuació:

https://www.youtube.com/watch?v=8B9Gz8d-kjg

Do not feed the pigeons mostra una escena d’una estació d’autobusos, on diversos passatges esperen a l’andana, i en un moment donat, un grup de coloms dóna peu a una situació que els uneix i els fa còmplices. “Gent anònima, concentrada en les seves vides, i que conformen un petit moment d’harmonia i comunitat. Ara mateix, amb el conflicte d’Ucraïna i Rússia i els moviments de gent, fa que puguis identificar-te amb aquest espai, on tots hem estat. Estar molt sol però envoltat de gent, i una petita cosa pot crear un moment de comunitat, que és el que fan els coloms”, diu Morera.

El curtmetratge s’ha filmat amb la tècnica de stop-motion, que consisteix a capturar fotografia a fotografia objectes que es mouen manualment, cosa que el fa un procés molt lent. Segons que explica Morera, el ritme de la filmació era d’uns quatre segons cada dia. Els personatges eren fets d’un material que mescla alumini i tela, i després pintaven les expressions facials de cada fotografia amb pintura acrílica. “Era un procés molt lent i feixuc, quan fas aquestes coses no saps realment com quedarà fins que no has fet molta feina. Els primers sis mesos anàvem a cegues i fins llavors no vam poder muntar una escena”, diu. Tot plegat, incloent-hi la feina de desenvolupament de guió i pre-producció, ha comportat una feina de dos anys.

Morera explica que fa tretze anys que viu al Regne Unit, on va anar a estudiar i es va quedar a treballar. “A Barcelona hi fa molt bon temps, la qualitat de vida és molt millor, però Londres és un lloc on hi ha molta efervescència creativa i de producció de cine”, diu. Confia que haver guanyat el premi Bafta ajudarà tots els membres de l’equip per treballar en nous projectes. A ell, com a productor, creu que li servirà d’aval i l’ajudarà a trobar finançament per a noves idees. “Haver guanyat el Bafta és una celebració d’aquesta pel·lícula, però també pot ajudar a fer la següent”, diu.

Podeu veure a continuació l’anunci del premi i el discurs del director del curt, Antonin Niclass:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any