Jaume Guardiola o el catalanisme sense esperança

Crònica de l'acte del candidat a presidir el Cercle d'Economia que s'ha fet avui a Barcelona

VilaWeb
Jaume Guardiola, en una imatge d'arxiu.
Andreu Barnils
14.06.2022 - 21:10
Actualització: 14.06.2022 - 21:19

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El 4 d’octubre de 2017, el Cercle d’Economia va fer una junta-sopar per valorar el referèndum d’independència del Primer d’Octubre i la possible declaració unilateral d’independència. Alguns dels assistents hi van proferir missatges apocalíptics, demanant gairebé l’arrest del president Puigdemont. Algunes altres intervencions, en canvi, van ser més moderades, com la de Jaume Guardiola, banquer del Banc de Sabadell, que, segons un membre a la junta, “va demanar si us plau si algun dels assistents coneixia membres del govern català personalment, perquè els convencessin de no declarar en cap cas la independència unilateral”. El Cercle, aquell dia, va emetre aquest comunicat contra la DUI i poques hores després, el Banc Sabadell, on el senyor Guardiola va treballar catorze anys (2007-2021), traslladava la seu fora del Principat, a Alacant. L’alta burgesia, alguns membres de la qual havien arribat a votar Junts pel Sí, que fins i tot podia haver arribat a votar sí el 9-N, aquell Primer d’Octubre topava amb el seu límit. Davant l’agressió espanyola, no a l’enfrontament. Replegar-se. Com tants altres, Jaume Guardiola des d’aleshores es troba en un catalanisme sense esperança, que ni vol ni s’atreveix a tirar pel dret, i que veu que el pacte fiscal, la gestió de l’aeroport o les competències legislatives ni hi són ni hi seran. “El senyor Guardiola forma part d’aquest empresariat català que m’hi jugo el que vulguis que devia votar Convergència en el seu moment, fins i tot Junts pel Sí. I que en cap cas no és un empresariat bel·ligerant contra Catalunya. Però tampoc no n’esperis una posició a favor de la independència. No la prendrà mai”, afegeix la font d’informació. “Sóc amic d’Artur Mas, però no estic a favor de la independència” seria un resum públic d’aquesta presa de posició privada.

La reunió-sopar del Cercle d’Economia del 2017 es va fer al Círculo Ecuestre, un altre dels clubs de la burgesia de la ciutat de Barcelona, amb instal·lacions més amples. Avui el senyor Guardiola, l’ex-mà dreta de Josep Oliu, ha tornat al Círculo Ecuestre per fer un acte electoral (vídeo). Ell, un gran número 2, ara es presenta de número 1 a les eleccions del 12 de juliol per a presidir el Cercle d’Economia, el club econòmic pensat per influir en la societat. “Les meves filles són molt amigues de les seves filles, i quan va deixar el banc vaig pensar: ‘Mira, per fi podrà jugar a golf tranquil’, però no. No sap estar quiet. I ara torna a posar-se en una campanya electoral”, deia l’ex-diputat del PP Enrique Lacalle, membre del Círculo. “Catalunya necessita una veu potent i sensata, i amb idees clares”, reblava.

Per primera vegada a la seva història, el Cercle d’Economia farà eleccions amb dues candidatures i, per tant, es trenca la tradició de trobar un candidat de consens, que es presenta sense rival. Aquest home hauria estat Guardiola, que representa el Cercle de tota la vida, com resumeix el periodista Pep Martí, sempre afinat. A la seva candidatura hi ha noms de les grans empreses catalanes, que viuen còmodes en la discreció i la manca d’enfrontament. Però Rosa Cañadas, inversora nascuda a Tànger, presidenta de Trea Capital des que el seu marit, Carlos Tusquets, va cedir-li’n la presidència, presenta batalla. Jaume Guardiola haurà de guanyar-la a les eleccions.

Ahir va intentar de convèncer en una conversa interessant amb Manel Pérez, subdirector La Vanguardia, autor d’un llibre molt citat pels assistents, La burguesía catalana, retrato de la élite que perdió la batalla, que va començar la seva intervenció així: “Ho fem en castellà, tot i que normalment parlem en català, perquè això s’emet per les xarxes.” VilaWeb continua en català i anima els lectors a aprendre idiomes i a fer servir programes de traducció.

De la conversa amb Pérez, i de la potser més sucosa entrevista de Jaume Guardiola amb Jorge Fuset al pòdcast Tiempo de ley, en surt un perfil de personatge del catalanisme moderat, que s’ha trobat sense gaire marge per a canviar la societat, que és un dels motors, i motius de ser, del Cercle, i que, davant el mur, s’estima més cedir. Poques frases tan definitòries com aquest paràgraf d’ahir de Guardiola sobre el model d’estat que propugna: “Crec que el gran problema de Catalunya té a veure amb el repartiment de poder. Som una societat forta, finançadora del progrés d’Espanya, i la resposta no és equilibrada. Aquí podem trobar un consens molt gran. I avui aquesta anàlisi ja la compartim més comunitats, com la valenciana, amb una autoritat més gran a fora –pel fet de no ser Catalunya–, que és Ximo Puig, i un centre d’estudis, que ha fet dels millors papers sobre les excepcionalitats espanyoles (la basca i la madrilenya). S’ha de treballar molt en això [més bon repartiment del poder], però no serà gens fàcil. No es mou res. I es fa difícil de pensar que hi haurà propostes de nou model de finançament. S’ha de ser una mica pessimista, i aquest pessimisme s’ha de convertir a concentrar-nos en els valors dins Catalunya. No s’ha de perdre de vista la reivindicació d’un repartiment de poder millor en l’àmbit territorial, s’ha d’estar més present en el debat, no pot ser que Catalunya no sigui a les taules. Però ser optimista respecte de l’entorn polític és poc plausible. I fer un gran esforç perquè la societat, en lloc de trobar-se un debat identitari, es trobi un debat sobre com convertim els valors en actius de futur. Això seria el més recomanable.”

La versió moderna del català que s’enfonsa en la feina per no afrontar el conflicte polític que li afecta la feina…: un peix que es mossega la cua.

Jaume Guardiola, trenta-cinc anys de soci al Cercle, veurem si guanya contra Rosa Cañadas, que visitarà el Circulo d’aquí a pocs dies, i que és l’aposta més clara de diaris espanyolistes, per a qui Guardiola i tot el seu món no deixen de ser la sospitosa burgesia catalana i, pecat etern, amic d’Artur Mas. Ho és, i no se n’amaga. “Sóc molt bon amic d’Artur Mas. Amb en Turo (com li hem dit tota la vida a Vilassar, on va néixer l’amistat) de política procuro parlar-ne poc. Em costa molt elaborar una crítica sobre ell, però sí que crec que hi ha moments que no va encertar. També crec que és excessiu carregar-li a ell tota la responsabilitat. El moviment independentista en part creix perquè n’hi ha que ho són, però en part neix del desencant i frustració pel repartiment de poder entre Barcelona i Madrid. I crec que és un moviment que va de baix a dalt”, responia Guardiola al pòdcast Tiempo de ley, amb preguntes més directes que ahir al Círculo:

Jaume Guardiola és independentista?
—No.

El Cercle és monàrquic?
—No.

S’ha d’acceptar la sentència del TSJ sobre el 25% del castellà?
—Les sentències s’han de complir. En definitiva, és una de les peces d’una democràcia liberal. Dit això, em costa entendre que una sentència fixi quotes. Això ho han de fer els legisladors.

Es va alegrar de la Champions del Madrid?
—No.

Això ho va respondre un Jaume Guardiola que el president Laporta va fitxar per al Barça i que, en cas que guanyi la presidència, deixarà el club perquè el soroll del futbol no intoxiqui el Cercle d’Economia.

Guardiola, més enllà de la seva posició política, té una carrera professional que també el defineix, i que ell mateix explica: “He estat banquer quaranta-dos anys. Sé que no gaudim del caliu popular. És la realitat, perquè hi ha coses que com a sistema no s’han fet bé. La banca m’ha permès una talaia per a veure què passa, tant a Catalunya (essent director general de Banca Catalana) com a l’estranger, quan em van enviar a fer les Amèriques. Va ser amb el BBVA a Puerto Rico i Buenos Aires, on vaig viure el corralito, i on vaig passar els millors anys a BBVA Mèxic, un banc amb vint milions de clients, fins que vaig tornar per dirigir BBVA Espanya i Portugal. I el 2007 vaig passar a Banc Sabadell (just abans de la subprime, quan el món ja havia canviat).

Un món que, en part, ara ell descobreix, quan ha entrat a Linkedin per primera vegada i ha descobert la quantitat de coses que fan els 1.300 socis del cercle que són joves, de quaranta-cinc anys, i que no tan sols demanen una entitat més moderna, que inclogui una app i una web actualitzades, sinó que demanen, segons Guardiola, la capacitat de crear pensament dins el Cercle de manera menys jerarquitzada. Sembla, potser, que la gestió interna de l’entitat és de les poques coses que podran canviar, atès que el marc polític el donen bastant per perdut, traint una de les màximes del gran inspirador del Cercle d’Economia, Jaume Vicens Vives, que creia en la societat civil com a motor de canvi, també polític.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies