El 1941, Barcelona va viure un petit miracle que es manté viu encara avui, vuitanta anys després. En els moments més durs de la postguerra i en els moments de més glòria militar per als exèrcits nazis i feixistes de Hitler i Mussolini, a Barcelona es va obrir una llibreria singular que representava una mínima alenada d’aire fresc en forma de cultura francesa, la llibreria Jaimes. Encara ara és una referència ineludible per a qui busqui un llibre en francès a la ciutat, tot i que Jaimes ara és molt més que la llibreria francesa de Barcelona, ha esdevingut un petit temple cultural, un espai on passen moltes coses i on s’interrelacionen amb total normalitat la cultura francesa i la catalana.

La llibreria va començar a la Diagonal, entre el carrer del Bruc i el de Girona, i el 1951, deu anys després d’haver començat la seva singladura, es va traslladar al passeig de Gràcia, on van estar fins a la gran crisi del 2012-2013, quan van haver de traslladar-se a la ubicació actual, al número 318 del carrer València. De llavors ençà, durant aquests deu anys, han hagut de lluitar contra el canvi de domicili, contra la crisi estructural i, després, contra la pandèmia de la covid-19. I el miracle persisteix.

Montse Porta, néta dels fundadors, tercera generació al capdavant del negoci, explica: “El canvi de local va coincidir amb el fet que unes quantes llibreries històriques de la ciutat varen tancar definitivament i la gent es pensava que a nosaltres ens havia passat igual, tot i que només havíem fet un canvi de lloc. La gent que anava pel passeig de Gràcia i no ens veia es pensava que havíem tancat, però per sort internet ens va ajudar molt i els clients fidels, també. La gent que buscava llibres en francès a Barcelona trobava la nostra referència i els clients de sempre varen continuar venint i recomanant-nos, i això ens va salvar. Això, i adonar-nos que cada vegada més calia fer moltes activitats i ser un centre cultural més de la ciutat.”

Explicar què ha estat Jaimes per a la ciutat de Barcelona no cabria en aquest article. Podria centrar-se a mostrar que va ser un intent de ser normals al mig de la més gran anormalitat, que és una dictadura. Al llarg del temps, els esforços dels llibreters van anar encaminats a aconseguir que els seus clients tornessin perquè encertaven les recomanacions i perquè a la llibreria es podien trobar tots els llibres que es publicaven a França, encara que en alguns casos s’havien de fer tripijocs per a esquivar la censura, com ara qualificar d’escolars llibres de biologia perquè poguessin passar les explicacions sobre el cos humà. Jaimes també va contribuir, a la seva manera, a la lluita antifranquista i a la lluita per la recuperació cultural del país.

Tancar no és una opció

Montse Porta és molt conscient del pes que arrossega sobre les espatlles en aquests moments. “Tancar no és en cap cas una opció. Cada vegada és més difícil tirar per la borda el treball de tanta gent, de la família, els companys de tots els anys i dels amics. I encara hi ha una cosa més important, que són tots els clients que passen per aquí, que compten amb nosaltres i que ens han fet i ens fan confiança. Ara bé, la gent que ho veu des de fora, en molts casos, ha pensat que teníem les hores comptades, perquè què fa aguantant oberta una llibreria independent i familiar en aquest món de grans cadenes i de grans maquinàries digitals? Des de dins és molt diferent, des de dins tenim la responsabilitat d’haver d’aguantar, de mantenir la tradició i de fer-ho com s’ha fet sempre en aquesta casa, inventant coses noves i fent-les, organitzant molts actes i llegint molt per poder aconsellar bé els clients.”

En aquest inventar-se coses va ser quan va arribar la commemoració del 75è aniversari de la llibreria, ara fa cinc anys. Porta assenyala el moment com la tercera gran fita de la història de Jaimes, després de l’obertura i el trasllat al passeig de Gràcia: en l’acte d’aniversari van convidar a Barcelona el crític literari Bernard Pivot.

Pivot va ser el director i presentador del mític programa cultural Apostrophes, que va estar quinze anys en antena a la televisió francesa, i en el qual va entrevistar totes les grans figures de la literatura. En dues hores es varen exhaurir les entrades per veure’l al teatre Romea. “Una de les lluites més grans que hem tingut és fer saber a la gent que estem oberts. Abans la gent passava per davant de casa nostra i parava a comprar un llibre, i ara han de venir i nosaltres hem de crear la necessitat de fer-los venir, per això tenim aquesta activitat cultural incessant –bé, abans de la pandèmia, és clar– amb més de dos-cents actes anuals. Amb Pivot vàrem aprendre que si surts a la televisió, la gent sap que existeixes i per això apostàrem per aquest gran esdeveniment.”

Una de les frases que va dir Bernard Pivot per a acceptar la invitació fa cinc anys pot ser un resum paradigmàtic del canvi que hi ha hagut a la llibreria. “És clar que accepto, m’encantarà parlar al 21è arrondissement de París.” L’intel·lectual francès feia així referència al fet que Barcelona s’havia convertit per a molts francesos gairebé en el 21è districte de París, per la gran quantitat de francesos que hi vivien ara i que tenien Jaimes de referència.

“El perfil del client ha canviat molt. Abans, aquí, hi venien catalans francòfons i francòfils, i aquests clients no els hem perdut, però ara també tenim molts francesos. Abans, els francesos que residien a Barcelona aprofitaven les vacances per carregar llibres quan tornaven a casa per Nadal o a l’estiu. Ara s’han adonat que nosaltres tenim les novetats al mateix temps que a les llibreries franceses. Aquesta ha estat una lluita molt dura, però aquí l’Asterix nou arriba el mateix dia que a qualsevol llibreria francesa. I el dia 7 de gener a les deu del matí, jo obriré la porta i tindré el nou llibre de Michel Houellebecq damunt la taula de novetats com totes les llibreries de París, i això la gent ja ho sap. Ara tenim un públic francès molt més nombrós que fa quinze anys, i si abans els francesos venien a jubilar-se a Barcelona, ara hi vénen a viure, tenim molts clients joves i amb nens petits i això és molt interessant i molt positiu per a nosaltres.”

Sense cap mena de dubte, el paper més important que té la llibreria és el de pont cultural entre la literatura francesa i la catalana. Entre les nombroses activitats organitzades, les presentacions i els clubs de lectura, hi ha un objectiu molt clar, “fer conèixer autors catalans als lectors francesos i autors francesos als lectors catalans, afavorint al màxim l’intercanvi”.

En un moment en què la literatura francesa torna a marcar la pauta de la literatura europea tant pel vessant de l’excel·lència com pel de l’èxit cultural, la llibreria Jaimes continua fent el miracle de ser-ne la principal ambaixadora a Barcelona. Esperem que per molts anys més.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.