El jaciment de l’Antic d’Amposta es va abandonar cap a l’any 200 a. C.

Els arqueòlegs creuen que van els romans haurien assetjat el poblat en la batalla de les Goles de l'Ebre

VilaWeb
Redacció
04.08.2022 - 15:47

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV situa l’abandonament del poblat ibèric de l’Antic d’Amposta, a la serra del Montsià, entorn de l’any 200 a. C. Durant la tercera excavació del jaciment, que acaba demà, s’han trobat restes ceràmiques en el sector on s’han localitzat les primeres cases i recintes, que permeten de posar aquesta data. Això indica que l’Antic estava poblat quan esclata i es produeix la Segona Guerra Pública (entre 281 a. C. i el 201 a. C.) i els investigadors creuen que el van abandonar per alguna acció de represàlia per part dels romans.

Samuel Sardà, director de les excavacions i investigador del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV ha assenyalat que l’historiador Titus Livi fa referència a un poblat ibèric des del qual es va avisar els cartaginesos que arribaven les embarcacions romanes durant la batalla de les Goles de l’Ebre. Per les dates, el posicionament geogràfic i el control visual del territori que té el jaciment de l’Antic d’Amposta, podria ser aquest el poblat al qual fa menció Livi, segons Sardà.

Després de dues setmanes d’excavacions també s’han pogut delimitar dues fases d’ocupació, la de l’Ibèric Ple i la de l’Ibèric Final. Sardà ha avançat que l’any que ve s’investigaran els estrats inferiors, “sota dels potents nivells d’enderroc que enguany s’han documentat” i preveuen que aportin molta més informació i de més qualitat.

Malacofauna i plom

Entre les troballes d’aquesta campanya hi ha restes significatives de malacofauna (cloïsses, petxines i altres mol·luscs), que indica que els habitants de l’Antic aprofitaven a fons els recursos fluvials i marítims. “Es tracta d’un tipus de restes bioarqueològiques que poden permetre extreure dades especialment interessants per a caracteritzar el paleopaisatge deltaic d’època protohistòrica. És a dir, pensem que des de l’arqueologia podrem també contribuir a conèixer millor la història del delta de l’Ebre i la seva evolució”, ha remarcat el director de l’excavació.

Els arqueòlegs han recuperat un lingot de plom i això es relaciona amb el treball del metall i l’activitat metal·lúrgica, també del bronze, al mateix poblat.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes