Us obliguem a tancar i ja us espavilareu

El consell de ministres espanyol va aprovar ahir un pla de reforç per a l’hoteleria, el turisme i el comerç amb mesures que diuen que volen alleujar la situació d’empreses i autònoms relacionats amb aquests sectors i atendre’n els costs fixos, com ara salaris, arrendaments i pagament d’imposts. Això ha de permetre de mantenir-ne la viabilitat i que no es trobin abocats a tancar a conseqüència de la pandèmia. La ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, diu: “És un reguitzell de mesures necessàries per a uns sectors molt castigats per la pandèmia i que necessiten més protecció per a mantenir l’activitat i l’ocupació. Era un compromís d’aquest govern i l’hem complert per no deixar ningú enrere. Les mesures que aprovem reforcen les existents, com ara els ERTO. Hi incorporem nous sectors hiperprotegits –per exemple, restaurants i establiments de menjars– i creem una nova línia ICO per a aquests sectors amb avals públics del 90%. També hi ha noves mesures, com ara rebaixes fiscals, ajornaments de deutes tributaris i cotitzacions a la seguretat social. S’hi destaquen així mateix les mesures per a reduir la càrrega dels lloguers que s’apliquen tant a grans propietaris com a la resta d’arrendadors. En aquest darrer cas, s’hi incorporen incentius fiscals. En definitiva, el govern aprova un nou conjunt de mesures per a garantir la supervivència de les empreses i mantenir l’ocupació en sectors estratègics.”

Aquest és el resum que feia ahir la ministra d’Indústria espanyola de les mesures aprovades. Llegint-ho tot, la conclusió que en podem treure a primera vista és que és el mateix de sempre. És a dir, us obliguem a tancar i ja us espavilareu. I si voleu surar, podeu demanar més crèdit… avalat, és clar. Una decepció més enmig de la lluita contra la covid-19 i la necessitat de salvar empreses. No em trec del cap les paraules del professor Sala i Martín, quan es preguntava fa pocs dies de què pot servir que vinguin més turistes el 2021 si no tenim hotels per a acollir-los… Al govern de Madrid li costa de fer-se càrrec de la situació límit en què es troben molts autònoms i petits empresaris. Es decanta per fer més ajornaments d’imposts que es van acumulant i que un dia caldrà pagar amb crèdits, que ja veurem si els donaran els bancs, amb uns balanços ja sobreendeutats. No sembla pas el camí.

“Passem directament de la precarietat a la pobresa i no ho volen veure”, em deia aquest matí Sandra Zapatero, presidenta de CTAC-Autònoms. Feia referència especial a l’hoteleria i la restauració, que a Catalunya es troba en un estat de tancament encobert. “Ja n’hi ha prou d’avals de l’ICO, necessitem ajuts directes. Tant se val que ajornin el pagament d’imposts si no tenim ingressos. Si no ens permeten de guanyar diners, no podrem pagar mai! Que no ho veuen? Ens han passat un altre conjunt de mesures amb els mateixos errors dels anteriors.” I té raó, els ajornaments d’imposts successius acabaran fent una pilota d’un volum insalvable. Per això, des del començament es van demanant –com s’ha fet als països veïns– ajuts directes que substitueixin en part els ingressos que els neguen. Em sembla molt fort que no es faci. Que no hi ha prou diners? A Catalunya no en tenim, però l’estat pot recórrer a Europa, on hi ha fons que no es volen utilitzar.

“A mi em va sorprendre l’explicació de la ministra quan va dir que no podien donar ajuts directes perquè són més cosa de proximitat. Són excuses de mal pagador. Ens tenen controlats a tots i saben molt bé qui els necessita i qui no. De veritat, no entenc què passa, perquè la situació és realment insostenible per a molta gent. Molts autònoms i pimes ja no es poden endeutar més. Els avals de l’ICO van servir en el seu moment, com a mesura d’urgència, però no són la solució, tot i que per a Madrid sembla que sí”, em diu Enric Rius, assessor fiscal de la CECOT. I afegeix que les mesures fiscals d’ahir són obvietats: “És obvi que has de descomptar dels mòduls els dies no treballats i també que has d’incentivar els lloguers de locals que han estat retallats pel propietari.”

Penso que el govern de Madrid ha perdut una altra ocasió d’encaminar la situació. El clam que hi ha als sectors afectats és que les mesures d’ahir són insuficients i que tot allò que estalviem avui ho pagarem amb escreix demà. Ara no hi ha concursos de creditors, per exemple, però quan aixequin la barrera serà un continu i… Hem anat perdent ocasió rere ocasió per amorosir-ho, però sembla que no es vol veure la realitat. La no-condonació d’imposts i la manca d’ajuts directes –insisteixo que només cal veure què fan els veïns– ens obliga a endeutar-nos més. I això, amb manca d’ingressos, apunta a un final molt poc feliç. Però, hi insisteixo, sembla que a Madrid no ho vulguin veure…