El pavelló Salut Vall d'Hebron es va preparar per a atendre pacients amb coronavirus i poder encarar una gran onada d'infeccions

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El 4 de maig el govern de Pedro Sánchez va aixecar el confinament total i va emprendre un pla progressiu, en quatre fases, de relaxació de les mesures, en què s’havia de mantenir el descens de la incidència de la covid-19 sobre la població. Com que el coronavirus 2019 té una incubació aproximada de catorze dies, calia esperar per a determinar si la mesura era massa prematura o no. Tres setmanes més tard, es pot afirmar que no hi ha hagut cap rebrot generalitzat comparable al del mes de març. Això vol dir que la malaltia ja s’ha controlat? No hi haurà rebrot? Què ha passat a Lleida? Tres científics miren d’explicar quines evidències hi ha ara mateix sobre el coronavirus i quina evolució pot tenir.

Amb les dades a la mà i observant la gràfica d’infeccions i morts sobre una línia temporal, és ben clar que el país ha deixat molt enrere el pic –la primera setmana d’abril– i el nombre d’infeccions s’equipara al del començament de l’epidèmia. Aquesta és de les poques certeses que es poden aportar, ara com ara: ‘El descens és natural pel confinament que hi ha hagut. Ara de moment hem vist la frenada, després de tres setmanes de desconfinament controlat. Si mantenim aquest ritme –tot i que crec que hauríem de fer baixar encara una mica més el nombre de casos–, al final tendirem a un valor basal, és a dir, controlable i assumible pel sistema de salut’, diu Clara Prats, del Grup de Recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC.

Posa d’exemples Suïssa i Àustria, dos països amb una població equiparable a la de Catalunya i que han aconseguit d’estabilitzar el nombre d’infeccions diàries entorn d’unes quaranta, una xifra que pot absorbir perfectament el seu sistema sanitari. ‘Aquesta ha de ser la nostra aspiració, perquè de casos n’hi continuarà havent. El virus no desapareixerà’, diu Prats.

I quines són les claus per haver amortit el nombre d’infeccions i haver evitat una segona onada? De sospites n’hi ha moltes, però de certeses poques, diu el cap clínic de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Sant Pau, Joaquín Lopez-Contreras. ‘Per què no hi ha hagut rebrot? És la pregunta del milió. Una cosa sí que sé: tal com es fa el desconfinament, a poc a poc, amb la gent sabent què ha de fer i mirant de complir les regles, tenim menys contagis. Els contagis a l’exterior són molt menys freqüents i la vida als interiors és molt limitada.’ Per tant, parlem d’un bon desconfinament.

Aquesta opinió coincideix amb la del seu homòleg a l’Hospital de la Vall d’Hebron, Benito Almirante. En una entrevista publicada ahir a VilaWeb, deia que a l’aire lliure el risc és gairebé nul. De fet, el Ministeri de Sanitat espanyol considera que és un ‘contacte’ un individu que ha estat amb un altre que té la infecció a una distància de menys de dos metres durant quinze minuts o més. ‘Això al carrer pràcticament no passa perquè la gent es mou’, diu Almirante. També creu que en un termini de dues setmanes a un mes el coronavirus serà ‘marginal’ i que si hi ha un rebrot no el veurem fins al desembre, perquè té un comportament similar a la grip estacional.

Lopez-Contreras en discrepa. Creu que l’estacionalitat del coronavirus no s’ha demostrat i que no es pot associar l’estabilitat actual amb les condicions climàtiques, perquè el virus encara és molt desconegut. ‘Fa tres o quatre setmanes el temps no era tan bo com ara’, recorda. Pot ser que el virus es desactivi com va passar amb el coronavirus de la SARS, germà del coronavirus 2019? Creu que tampoc no hi ha prou dades per a assegurar-ho: ‘Ningú no sap exactament per què la SARS va fer el que va fer, que va atacar la Xina, Singapur, Hong Kong i el Canadà, i llavors es va aturar. Hem vist que el coronavirus 2019 no s’ha aturat tan ràpidament, ha entrat a molts països del món. La capacitat de disseminació que ha tingut i la poca immunitat poblacional que tenim a la major part de llocs fan que la possibilitat de rebrot hi sigui present.’

També segueix aquesta línia dubitativa Anna Alba Casals, investigadora del subprograma d’Epidemiologia i Anàlisi de Risc del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’IRTA. Per ella, el comportament del virus encara té moltes ombres i hi ha casos molt variats, cosa que fa impossible de desxifrar el trencaclosques a gran escala. Segons ella, si hi ha un rebrot no serà homogeni: ‘Les dades de seroprevalença indiquen molta diversitat territorial i, en cas de rebrot, el veuríem per zones.’ Això coincideix amb l’episodi que s’ha vist a Lleida, on el Departament de Salut va detectar un augment de contagis. La taxa d’incidència acumulada en set dies va passar de 12,1 casos per 100.000 habitants a 42,7, i per aquesta raó la regió sanitària no canviarà de fase, ara com ara.

Lleida: rebrot o repunt d’infeccions?

El lèxic també motiva discrepàncies. Així com Benito Almirante considera que el cas de Lleida no és pas cap rebrot, sinó un brot en una zona concreta perquè segurament hi ha hagut un contacte sense protecció entre gent diversa, López-Contreras considera que sí que és un rebrot. Creu que hi ha una línia directa entra l’onada del març i aquestes noves infeccions, i que les unes sense les altres no existirien: ‘Ara, és un gran rebrot? Demogràficament, no.’ Certament, ara mateix hi ha vint-i-quatre ingressats, que no és pas cap xifra alarmant.

Clara Prats, que treballa a la UPC elaborant prediccions de l’evolució del coronavirus, explica que tenien detectat el cas de Lleida de fa dies, un cas que podríem veure exportat a qualsevol altre indret del país. ‘En altres països que van més avançats també ha passat. Aquesta és la millor situació: que es puguin detectar els petits rebrots i actuar-hi.’ A Lleida aquest grup de la UPC va detectar que creixia la R0 –el nombre d’infeccions que pot causar algú amb coronavirus– i la incidència acumulada d’aquests últims catorze dies (IA14). Si s’encreuen aquests dos valors s’obté el potencial de creixement efectiu (EPG), una variable que el Departament de Salut utilitza per a determinar quines regions sanitàries canvien de fase i quines no. ‘Detectem llocs on la R0 puja una mica i això ens fa estar en alerta, tot i que moltes vegades és esporàdic. Un augment de diagnòstics no ha de ser sinònim de rebrot: pot ser que s’hagin fet més proves o que hagi canviat el protocol. Però si els altres indicadors (EPG, IA14) també comencen a pujar, llavors sí que cal activar-se. Això ha passat a Lleida.

Ara per ara, el futur és incert i només el temps dirà si ens haurem d’encarar a un gran rebrot. Aquesta incertesa la il·lustra bé un gràfic elaborat pel Centre d’Investigació de Malalties Infeccioses de la Universitat de Minnesota, que estableix tres possibilitats de l’evolució del coronavirus. Es basa en el comportament de les pandèmies de grip que hi ha hagut aquestes darreres  dècades. L’OMS confia que es pugui reproduir una corba similar a la del model número 3 i que, per tant, no hi hagi cap rebrot d’importància. La directora de Salut Pública de l’organització, María Neira, deia dilluns que els models amb què treballen van descartant ‘cada vegada més’ una segona onada important de coronavirus. Experts de la universitat americana apunten que igualment la covid-19 tindrà una activitat significativa durant un any i mig o dos, amb rebrots concrets que poden anar apareixent en regions diverses.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.