Quin impacte poden tenir els aranzels de Trump en les exportacions?

El president dels EUA, Donald Trump, ha començat de manera molt activa el mandat, i després d’haver obert una guerra comercial amb el Canadà, Mèxic i la Xina, ara ha apuntat cap a la Unió Europea, i ha promès nous aranzels. “No puc dir que hi hagi un calendari, però serà força aviat”, ha dit.

El motiu, diu, és la desigualtat existent en la balança comercial. “No ens compren cotxes, no ens compren productes agrícoles. No ens compren gairebé res, i nosaltres els ho comprem tot: milions de cotxes, enormes quantitats d’aliments i productes agrícoles”, deia Trump. Es preveu que la Unió Europea també imposi aranzels als EUA com a resposta i que hi hagi un sotrac en l’intercanvi comercial. Però, realment, quin és l’impacte que pot tenir la imposició d’aranzels al país?

L’impacte de les exportacions

La imposició d’aranzels de Donald Trump no és un fet inèdit, durant el primer mandat ja va imposar taxes a bona part dels productes que més s’exportaven. El 18 d’octubre de 2019, va aplicar unes noves taxes als productes agroalimentaris europeus que representaven un augment fins al 25% i es van mantenir gairebé dos anys, fins el juny del 2021, quan Joe Biden els va suspendre. La mesura va afectar, entre més, el vi, el formatge i l’oli d’oliva. En el cas del Principat, es calcula que les exportacions d’aliments i begudes van caure aleshores d’un 16,24%, fet que va representar unes pèrdues de 26 milions d’euros. Un estudi d’ACCIÓ, “Impactes econòmics i geopolítics de l’elecció de Donald Trump“, estima que la política proteccionista de Trump podria reduir ara en 0,2 punts percentuals el PIB català.

Els EUA són el cinquè soci comercial del Principat i la primera destinació de les exportacions catalanes fora del continent europeu. Aquestes exportacions van representar, el 2023, un total de 3.650 milions d’euros, el 3,6% de totes les exportacions. Tot i que en el conjunt de l’economia catalana no tindrà un impacte gaire important, hi ha 3.100 empreses que exporten regularment als EUA i sí que afectarà fortament alguns sectors.

El trasbals pot ser més gran per a l’economia valenciana. Els EUA són el principal soci fora de la Unió Europea i representen un 8% del total de les exportacions. El 2023, van representar 3.366 milions d’euros, unes xifres força similars a les del Principat, malgrat el PIB menor del País Valencià. Alhora, hi ha més empreses que fan negocis amb els nord-americans, un total de 4.444.

En canvi, les Illes es veurien molt menys afectades, amb una incidència mínima, tenint en compte que l’empresa manufacturera hi té poc pes i l’economia se centra sobretot en el comerç, l’hoteleria i el lleure o la construcció. Les exportacions als EUA van representar solament un 1,18% del total i van tenir un valor de 28 milions d’euros.

Quins sectors en serien més afectats?

Els sectors potencialment més afectats són la maquinària, l’alimentació, la metal·lúrgia i la química. En el cas del Principat, els que més exporten són la maquinària –un 16,7% de totes les exportacions catalanes als EUA–, la perfumeria i la cosmètica –un 10%– i els productes farmacèutics –un 7%. El vi tot sol representa un 1,9% de les exportacions i l’oli d’oliva també un 1,9%.

Un estudi de la Promotora d’Exportacions Catalanes (Prodeca), calcula que amb les noves taxes de Trump les pèrdues en el sector alimentari serien d’uns 45 milions d’euros. Més enllà del percentatge sobre les exportacions que arriben als EUA, hi ha un altre factor a tenir en compte: quin pes té els EUA en aquest sector. Veiem que un 11% de totes les vendes d’oli d’oliva català que es fa a l’estranger van als EUA, de manera que el cop pot ser important. I, així mateix, el vi i el cava (11,4%), els reactius de diagnòstic (19,3%), els rentaplats (15,7%) i, sobretot, els turboreactors (71,5%).

Per aquest motiu, ACCIÓ ha activat el servei “Adapta’t als nous Estats Units” per ajudar les empreses catalanes a mitigar els possibles efectes de les noves polítiques proteccionistes. El nou servei hauria de permetre a les companyies d’identificar els riscs potencials per a cada producte i servei i orientar-les. En aquesta línia, l’estudi d’ACCIÓ instava a diversificar l’exportació a més països amb perspectives d’alt creixement, com l’Índia i el sud-est asiàtic, aprofundir en el mercat europeu i aprofitar els potencials acords comercials que la UE pugui signar, com ara el Mercosur.

Al País Valencià, també es ressentirà especialment la maquinària, perquè un 23,6% de les exportacions són de transformadors elèctrics i un 1,81% són parts de motor. També pot ser un contratemps per a la ceràmica sense esmaltar, que envia als EUA un 13,4% del total de les exportacions, en un sector que ven el producte majoritàriament a l’estranger. De fet, els Estats Units són la principal destinació de la ceràmica que s’exporta. El sector passa actualment dificultats especialment a les comarques del nord del País Valencià. També podrien resultar afectats els camions de lliurament (9,8%) i els cotxes (2,6%), juntament amb el biodièsel (6,7%) i el calçat de cuir (3,3%).

A les Illes, amb un impacte molt menor, el sector que més va vendre als EUA el 2023 va ser el de les turbines de gas (19,4%), seguit de la pols de cacau (10%), poc menys de tres milions d’euros, el formatge (9,6%) i els perfums (8,9%).

La República d’Irlanda, l’estat que ho passaria més malament

Les exportacions de la Unió Europea als EUA ha augmentat significativament aquests darrers quinze anys i, especialment, han passat del 15% del total de les exportacions europees el 2010 al 20% el 2023. El pes varia molt segons l’estat i el que en sortiria més malparat és la República d’Irlanda, perquè les exportacions de béns hi superen el 25%. Per contra, la quota del mercat nord-americà és reduïda en general als països de l’Est, on les cadenes de valor són més integrades dins el mercat únic. Entre les grans economies, Itàlia i Alemanya tenen valors d’un 10%. Per una altra banda, l’estat francès passa del 7% i l’estat espanyol encara en té una dependència més baixa: menys del 5%.

De la mateixa manera, sobre el PIB, la República d’Irlanda és la que té també un grau de dependència més elevat: les seves exportacions de béns i de serveis d’aquest país s’enfilen a prop del 20% del PIB. A continuació, també per damunt de la mitjana de la UE, es destaquen tres economies petites amb una alta dependència, derivada de la provisió de serveis internacionals: Xipre, Luxemburg i Malta; a més de Bèlgica, els Països Baixos i Eslovàquia. De les principals economies, Alemanya és la que hi té més exposició, per damunt del 5% del PIB, seguida d’Itàlia (prop del 4%), de l’estat francès (el 3%) i de l’espanyol (una mica més del 2%).