La tertúlia proscrita

La ILP de la independència sobreviu malgrat les traves judicials i l’avançament electoral: “Continua ben viva”

  • Malgrat l'avançament electoral, la tramitació continuarà exactament en el mateix punt on era, una vegada constituït el nou parlament

VilaWeb
Redacció
19.03.2024 - 21:40
Actualització: 20.03.2024 - 13:56

Avui fa exactament un mes, el 20 de febrer, la mesa del parlament va admetre a tràmit la iniciativa legislativa popular de declaració de la independència de Catalunya impulsada per Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Hi van votar a favor els representants de Junts i de la CUP, ERC es va abstenir i el PSC hi votà en contra. Ara, només vint dies després, el tràmit es va paralitzar per la dimissió dels tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que formaven part de la comissió de control que havia de validar el procés de recollida de signatures. A més, ahir es va dissoldre el parlament a conseqüència de l’avançament electoral i, per tant, la tramitació de la proposició no es podrà reprendre fins que no comenci la nova legislatura.

Malgrat que el procés s’ha aturat forçosament, SI manté l’optimisme respecte de la ILP. “Continua ben viva. La partida es continua jugant, malgrat l’endarreriment causat pels jutges. La iniciativa es va presentar en el moment just i ha fet mal”, diu el secretari general del partit, David Folch. Veuen mala fe en les dimissions dels magistrats, perquè consideren que és una maniobra per a donar temps al Tribunal Constitucional espanyol a respondre al recurs d’empara de Ciutadans i frenar el procés. “El TSJC ha fet la feina bruta al Tribunal Constitucional perquè pugui prendre mesures cautelars contra la tramitació”, afegeix.

La mesa no va ser informada dels motius de les renúncies de Francisco José Sospedra Navas, magistrat de la sala contenciosa administrativa; Xavier Bonet Frigola, de la mateixa sala; i Amparo Illán Teba, de la sala social. De fet, la comissió encara no s’havia reunit per primera vegada després de l’admissió a tràmit de la ILP acordada per la mesa.

Oferiment d’entesa a les organitzacions independentistes

Abans de l’aturada del procés, Solidaritat havia establert contactes amb organitzacions independentistes com l’Associació de Municipis per la Independència, Òmnium, l’ANC i el Consell per la República per a impulsar la ILP. L’objectiu era coordinar una recollida de signatures conjunta. Però el fre a la tramitació també ha frenat aquestes converses.

David Folch diu que els contactes van ser positius i que esperen reprendre’ls així que la tramitació continuï. “Volem que hi sigui tothom. Si la gent ho veu, també hi serà. En un moment en què veiem una retirada de les forces independentistes, que pensen en com gestionar el futur i l’autonomia, la ILP ha estat un cop de porta i un fre a aquesta retirada”, diu.

El secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, David Folch.

Passos a seguir

La llei que regula les ILP determina que, en cas d’acabar-se una legislatura, la iniciativa continua la tramitació una vegada constituït el nou parlament. I es reprèn exactament en el mateix punt on era. Així doncs, quan els nous diputats hagin pres possessió i el TSJC hagi nomenat tres nous magistrats, es podrà constituir la comissió de control, que farà la funció d’una junta electoral i s’encarregarà de validar la documentació que presentin els promotors per a recollir signatures. En total, la integraran nou membres. Els altres sis ja van ser designats per la mesa a proposta dels grups parlamentaris: tres catedràtics de dret constitucional o de ciència política –Jordi Capo i Giol, catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona; Eva Anduiza Perea, catedràtica de ciència política i de l’administració de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Albert Noguera i Fernández, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de València– i tres juristes de prestigi reconegut –Alícia Ramos JordanDaniel Fernández Cañueto i Eusebi Campdepadrós i Pucurull.

Finalment, hi ha la figura del secretari de la comissió de control, que és un lletrat del parlament. En aquest cas serà Xavier Muro, que tindrà veu a la comissió, però no vot. És l’advocat que va elaborar l’informe no vinculant que desaconsellava a la mesa l’admissió a tràmit de la ILP, adduint que no se cenyia a l’àmbit estricte de les competències de la Generalitat i que no pretenia fonamentar-se ni en la constitució espanyola ni en l’estatut.

Quan la comissió de control hagi segellat i numerat els fulls, els promotors podran començar a recollir les signatures. Tindran un termini de cent vint dies hàbils, prorrogables seixanta més si la mesa ho considera justificat. Juntament amb cada signatura, s’hi han de fer constar el nom i cognoms i número del document d’identitat –o el número d’identificació d’estranger– i el domicili.

Després, cada signatura ha de ser autenticada per un notari, un secretari judicial o el secretari de l’ajuntament del municipi on és empadronat el signant. A més, s’ha d’identificar la data en què es fa l’autenticació, que pot ser individual o col·lectiva. D’una altra banda, els promotors també han d’acreditar que els signants són inscrits en el padró municipal o en el cens electoral; això vol dir que hauran de presentar els plecs de signatures a la secretaria de l’ajuntament on són empadronats els signants, a l’Institut d’Estatística de Catalunya o a l’òrgan responsable del cens electoral de la circumscripció corresponent. Finalment, tots els documents s’han de lliurar a la comissió de control, que comprova els plecs i les certificacions i fa el recompte de signatures en un acte públic. Si el nombre de signatures vàlides és igual o superior a cinquanta mil, ho comunica a la mesa del parlament.

El debat a la totalitat de la proposició de llei és el primer debat parlamentari sobre la qüestió proposada per la ILP que es fa al ple. Cal fer-lo en un termini màxim de quatre mesos. Els grups hi poden presentar esmenes de refús, que se sotmeten a votació. A més, un representant dels promotors té el dret d’intervenir-hi. Si els grups refusen les esmenes de retorn, aleshores comença el procediment legislatiu habitual. Primer de tot, es debat en una comissió, en què els promotors tornen a tenir el dret de ser escoltats, de proposar compareixents i de designar un representant perquè assisteixi a les reunions de la ponència que elaborarà el dictamen de la llei. Després, la llei torna al ple per al debat final.

L’espanyolisme entoma la via judicial

Tan bon punt la mesa va admetre a tràmit la ILP, els partits espanyolistes van obrir una via judicial per a aturar-ne el procés. Ciutadans i Vox van querellar-se contra els membres de la mesa que van votar-hi a favor davant la fiscalia del TSJC per dos presumptes delictes de prevaricació i desobediència. En la mateixa línia, Ciutadans també va presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional espanyol.

Els dos membres de Junts a la mesa, la presidenta del parlament, Anna Erra, i la secretària segona, Aurora Madaula, van votar-hi a favor, i també el secretari tercer, Carles Riera, de la CUP. En canvi, la vice-presidenta primera, Alba Vergés (ERC), es va abstenir; i els dos representants del PSC (la vice-presidenta segona, Assumpta Escarp, i el secretari primer, Ferran Pedret) hi van votar en contra.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any