Les Illes, un territori devorat per la sobrepoblació

  • El pes del turisme agreuja uns desequilibris que es tradueixen en manca de recursos, llocs de feina menys qualificats, escassetat d’infrastructures públiques, més petjada ecològica i dificultats per a accedir a un habitatge digne

VilaWeb
Martí Gelabert
06.03.2022 - 14:34
Actualització: 06.03.2022 - 15:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

D’ençà de l’any 2000, la població a les Illes ha crescut més del doble (d’un 38,7%) que no pas a l’estat espanyol (17,9%). En dies clau d’agost, en plena temporada alta, el nombre de persones que són a l’arxipèlag duplica el de residents. I d’ací al 2035, la població augmentarà d’un 18,7%, més que a cap altra banda. Les Illes són el territori que més singularitat comporta amb relació a la demografia i aquestes tan sols són algunes dades que ho demostren.

“S’ha d’assumir que tenim un repte demogràfic únic.” Així ho expressa el director tècnic de la Fundació Impulsa, Toni Riera, així com bé ho reconeix un estudi encarregat pel govern i elaborat pel Consell Econòmic i Social (CES) de les Illes. I la diagnosi, en qualsevol cas, és clara: la sobrepoblació del territori comporta greus desequilibris que en condicionen la prosperitat, el benestar i, també, l’entorn i el medi.

Mentre que el govern espanyol ha posat en el punt de mira la urgència d’impulsar mesures d’equilibri als territoris que es buiden, sobretot per afrontar el repte de gestionar-hi els recursos públics, de moment s’atén poc el cas d’unes Illes que encapçalen el creixement demogràfic any rere any i que presenten unes limitacions territorials –insularitat– i estructurals –model econòmic– que comporten un greuge important de la situació.

Tan sols en aquests darrers cinc anys, la població de les Illes ha augmentat de 68.101 persones. Anualment, d’un 1,5% a Eivissa; d’un 1,2% a Mallorca; d’un 0,7% a Menorca, i d’un 0,1% a Formentera. Aquest creixement de la demografia és causat, principalment, per unes quantes qüestions. Per una banda, l’augment de la població estrangera que en bona part (no tota) és conseqüència d’un model econòmic atractiu, basat en el sector serveis i, concretament, en el negoci del turisme. De fet, un dels trets demogràfics més característic de l’arxipèlag, segons que assenyala l’informe del CES, és l’alta proporció de persones nascudes a l’estranger (24,3%).

Per una altra banda, aquest turisme comporta forts creixements de població durant la temporada alta. Cal recordar que el 2019, any de rècords, les Illes van rebre més de 16 milions de turistes –això vol dir gairebé més de 10 vegades la seva població total. Per tant, els experts apunten que estan sotmeses a una forta pressió humana durant els mesos de temporada alta i que l’estacionalitat concentra l’activitat econòmica en els mesos d’estiu, tot coincidint amb el màxim nombre de persones visitants. Un fet que també crea llocs de feina temporals que atreuen treballadors de fora de les Illes i les seves famílies. Tan sols a tall d’exemple i segons l’Índex de Pressió Humana (IPH), en una població resident d’1,1 milions de persones l’any 2019, la població va arribar a un valor màxim de 2 milions el 5 d’agost d’aquell any. En el cas de Formentera, fins i tot gairebé es va triplicar la població resident.

Les conseqüències per al territori

La sobrepoblació compromet la capacitat de les infrastructures de les Illes i posa damunt la taula qüestions molt importants en relació amb la integració i la cohesió social, detalla Riera. “Segurament, el fet que siguem un territori petit i tinguem un repte invers i únic també pot fer que l’estat espanyol el menystingui”, adverteix. Per Riera, la sobrepoblació estacional és un dels matisos d’aquest repte demogràfic. “Tenim una elevada concentració de persones que creix de manera continuada i, sobretot, en determinades zones. I se li afegeix un matís: som una economia turística que rep una població estacional durant els mesos de temporada mitjana i alta que pressiona les nostres infrastructures i que també, òbviament, du implícites unes demandes que moltes vegades originen més desequilibris, com per exemple la dificultat de trobar llocs de feina qualificats.”

La necessitat de tenir més infrastructures sanitàries –entre el 2002 i el 2021, el nombre de targetes sanitàries ha augmentat d’un 41%–; la necessitat d’ampliar o construir més centres educatius, alhora que destinar-hi més recursos per fer front tant a l’augment de les ràtios com a la població nouvinguda –el 20% dels escolars–; la necessitat d’afrontar els impactes sobre un territori limitat amb recursos limitats –en 20 anys, la demanda d’electricitat ha crescut d’un 50% i el consum d’aigua d’un 30%–, com també la necessitat de poder garantir un habitatge digne a la ciutadania de les Illes –els illencs destinen un 88% més de recursos per pagar el lloguer–, tan sols són alguns dels reptes més urgents arran d’aquest augment demogràfic i d’un model econòmic que no facilita el canvi.

“Tenim un model econòmic que se sustenta damunt una quantitat ingent de persones que van i vénen. Hi ha un trànsit de persones brutal”, diu Margalida Ramis, la portaveu del GOB Mallorca, una de les entitats ecologistes més reivindicatives i que més treballen per a la defensa del territori. “Pots fer millores energètiques, però has d’afrontar l’eliminació de la demanda. Necessitarem anar cap a societats menys demandants del punt de vista energètic i material”, considera. Perquè la manca de recursos parteix de les matèries primeres que no es produeixen a les Illes i de les quals també creix la demanda, passant per una cosa tan fonamental com l’aigua, amb aqüífers sobreexplotats o contaminats, períodes de sequera i el consum. Concretament, el consum per part d’un turista en relació amb un resident pot ser de tres vegades més. Un exemple d’aquest fet és que la paralització del sector turístic durant la pandèmia va fer que la dessalinització es reduís d’un 40% respecte del 2019.

Per aquest motiu, el GOB reclama que hi hagi més consciència per part de les administracions del fet que elles mateixes han declarat la situació d’emergència climàtica. “Necessites un pla d’acció, no basta amb fer declaracions. Ens hauríem d’enfocar cap a un model productiu que no requereixi aquests excessos. El turisme, tal com el concebem a les nostres illes, implica una massificació, implica una sobrecàrrega de les infrastructures i la necessitat de fer rodar la maquinària malgrat que no en disposem”, adverteix Ramis.

La portaveu del GOB també diu que falta consciència que les Illes són un territori limitat: “Fins ara s’ha volgut fer com que la insularitat no existia. Hem volgut ser iguals que la península, però hem d’aprofitar la visibilitat de les limitacions des del punt de vista dels recursos per mirar de capgirar les polítiques, perquè, si no, es crea una dependència que et fa ser un territori massa vulnerable.”

Habitatge

Una de les altres problemàtiques més agreujades per la sobrepoblació i també pel model econòmic ha estat la de l’accés a un habitatge digne. Àngela Pons, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), diu que no és que falti habitatge, sinó que es necessiten polítiques realment efectives. En aquesta direcció, també veu un maldecap clar en l’esclat del lloguer turístic: és a dir, en veure l’habitatge com un bé especulatiu i lucratiu. Per això assenyala grans i petits propietaris que han contribuït a l’augment dels preus de l’habitatge: “No han tengut dubtes a l’hora de treure gent de casa seva per guanyar en dos mesos allò que guanyaven en un any normal. El petit propietari no ha tengut en compte la solidaritat i també ha col·laborat molt en els desnonaments.”

La PAH considera que aquesta problemàtica es podria alleugerar aplicant la llei d’habitatge de les Illes, aprovada el 2018. Concretament, construir habitatges públics i donar ajudes per als lloguers, expropiar les cases de grans tenidors que fa més de dos anys que són buides tenint set anys d’usdefruit i destinar-les a fer habitatge social.

Reptes de futur

Què es necessita per a canviar de model? Sobretot, una empenta decidida de les autoritats competents per a assumir-ho. Ara, sense un finançament just és difícil de poder solucionar amb celeritat totes les problemàtiques derivades de la sobrepoblació. Així ho defensa el govern, que ha reclamat unes quantes vegades una millora del sistema de finançament que atengui també els territoris que s’omplen. Tan sols fa unes setmanes que el govern d’Armengol va reclamar la inclusió dels costs derivats del pes de la població flotant i de l’augment de la població, la consideració de les diferències de preus entre comunitats autònomes per a la provisió de serveis públics i una millora i redistribució de la variable de la insularitat en el càlcul de la població ajustada –un dels elements del sistema de finançament autonòmic. I ho presenta com “un punt de partida de cara a encetar un debat més general i una negociació del futur sistema de finançament”.

Així mateix, el govern continua defensant que el futur model ha de permetre als territoris d’augmentar l’autonomia fiscal, assumir més responsabilitat fiscal i tributària i incorporar el principi d’ordinalitat perquè les Illes puguin rebre un nivell de recursos equitatiu respecte d’allò que aporta. De fet, cada any les Illes són la primera o segona comunitat que més aporta, però la vuitena o la novena a l’hora de rebre recursos.

Per una altra banda, el director tècnic de la Fundació Impulsa diu: “Es pot avançar cap a un model econòmic més intel·ligent, que no es creï sobre la base de nous recursos, sinó sobre l’ús d’uns de millors –mà d’obra més qualificada–, atès que també permetria de rebaixar la pressió que deriva d’aquest desequilibri.” És a dir, l’objectiu s’ha de centrar a millorar la qualitat per sobre de la quantitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes