11.10.2017 - 12:41
MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han liderat un estudi que ha permès identificar un procés cerebral pel qual, mentre un dorm, es reforcen o afebleixen els records dels esdeveniments diaris.
El treball, els resultats del qual publica la revista ‘The Journal of Neuroscience’, mostra com el cervell reactiva durant el somni xarxes de records que estan relacionats entre si, en lloc de records aïllats. I així mateix, també pot promoure l’oblit de la informació menys rellevant i menys assentada a la xarxa de records.
Una de les preguntes més rellevants en el camp de la memòria és saber com se seleccionen les experiències que seran recordades en el futur.
A més, estudis previs ja han demostrat que durant el somni el cervell reactiva alguns dels records que es codifiquen durant el dia perquè puguin emmagatzemar-se a llarg termini.
INDUIR RECORDS DE FORMA ARTIFICIAL
En l’estudi també han participat científics de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), la Universitat d’Oviedo i la de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), i per aprofundir en aquest mecanisme de depuració van utilitzar una tècnica experimental que permet induir de forma artificial la reactivació de records.
Els participants en l’estudi havien de memoritzar la localització, en una quadrícula, de dues tandes de quinze parelles de cartes idèntiques amb dibuixos d’animals, mitjans de transport o instruments musicals.
En una primera tanda, les cartes estaven situades en diferents posicions dins de la quadrícula i en una segona tanda, una de les cartes de la parella canviava de localització respecte a l’inici, mentre que l’altra es mantenia en el seu lloc.
La tasca exigia als participants formar dos conjunts diferents de traces de memòria que compartien un element comú, la posició d’una de les cartes de la parella.
VAN USAR SONS ASSOCIATS AL CONTINGUT DEL DIBUIX
A més, en la segona tanda les parelles de cartes s’acompanyaven de sons relacionats amb el contingut del dibuix que apareixia en elles, per la qual cosa els investigadors podien induir posteriorment la reactivació del record per a aquestes posicions presentant els sons mentre els participants dormien en el laboratori.
Així, durant el somni, els investigadors van presentar la meitat dels estímuls auditius seleccionats aleatòriament (sons d’animals, transports o instruments musicals) i, per tant, van reactivar les posicions de les cartes associades a cada so.
En despertar els participants, els investigadors avaluaven el record de la localització de la primera tanda de cartes, que no havien estat associades a cap so però que compartien un element (estaven relacionades) amb aquelles reactivades i no reactivades durant el somni.
Per manipular la força d’associació entre els records relacionats, els investigadors van usar dos grups de participants. Un va aprendre ambdues tandes de cartes consecutivament (grup ‘continu’), de tal forma que s’establia una estreta relació entre elles. I el segon grup, anomenat ‘tardà’, va aprendre la segona tanda de cartes tres hores després d’haver après la primera. D’aquesta forma, els dos conjunts de records estaven feblement relacionats.
Els resultats van revelar que el grup ‘continu’ recordava millor les localitzacions de la primera tanda de cartes que estaven relacionades amb aquelles que havien estat reactivades durant el somni.
És a dir, que els records de la segona tanda de cartes reactivats a través dels sons ajudaven a recordar la localització de les parelles relacionades de la primera (d’igual dibuix i amb una carta en posició idèntica).
En el primer grup, els records estaven fortament associats, ja que es van codificar en un context temporal molt proper i similar. “Aquesta característica permet que tals records es beneficiïn de la reactivació d’altres elements de la xarxa, ja que representen informació consistent i important”, ha explicat el director de l’estudi, Lluís Fuentemilla.
A més, els investigadors van trobar l’efecte oposat en el segon grup de participants, ja que les posicions de les cartes de la primera tanda relacionades amb les quals s’havien reactivat durant el somni es recordaven menys que aquelles relacionades amb les que no havien estat reactivades amb sons.
UN MECANISME “ACTIU I SELECTIU”
Per a Javiera Oyarzún, primera autora de l’article, “aquests resultats demostren per primera vegada que existeix un mecanisme actiu i selectiu d’oblit d’experiències irrellevants o poc freqüents que ha estat implementat durant el somni”.
Així, la reactivació d’un record concret, experimentalment induïda a través dels sons, té un impacte en els records d’experiències similars adquirides prèviament.
En aquest cas, els que mantenien un vincle fort es beneficiaven de la reactivació i es preservaven, mentre que aquells que tenien una força associativa menor amb el record reactivat eren activament oblidats.
Mitjançant aquest mecanisme cerebral, el nostre sistema de memòria s’adaptaria a la necessitat de preservar de forma prioritària aquella informació que pugui ser útil en el futur.
“Aquesta estratègia és altament adaptativa, ja que ens permet trobar patrons en l’ambient i poder predir què podria ocórrer si ens trobem amb algun esdeveniment similar a uns altres que ja hem experimentat. Al mateix temps previndria que el record d’informació que representa característiques de l’ambient poc freqüents o inconsistents es conservés a llarg termini, evitant així interferències de la memòria en el futur”, ha afegit Fuentemilla.
En l’estudi també es va analitzar l’activitat electrofisiològica cerebral dels participants durant la reactivació dels records i es van detectar diferències entre els dos grups.
Els registres de tots dos estaven situats en el rang ‘theta’ durant el procés de reactivació, però solament el grup que va presentar un increment de l’oblit va registrar activitat electrofisiològica en el rang ‘beta’.
