I Guillem Agulló ha estat música i dignitat al Teatre Principal de València

El concert d’homenatge al jove assassinat pel feixisme s’ha convertit en un crit per la llibertat i contra la por

VilaWeb
Esperança Camps Barber
13.05.2022 - 01:50
Actualització: 13.05.2022 - 07:45

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Guillem Agulló és música i lletra en un vespre que rega València de dignitat. A les portes del teatre Principal, tossuts, persistents i il·lusionats, Carme Salvador i Guillem Agulló reflexionen. Han arribat molt d’hora i s’esperen per a entrar. Saben que han de dir unes paraules dalt l’escenari. Se les han preparades. Somriuen. Van saludant molts coneguts que se’ls acosten amb respecte o admiració. O amb totes dues  coses. “Moltes vegades hem pensat què passaria si nosaltres faltàvem. Ara ja hem vist que hi ha molts Guillems.” És la seua idea, és la seua força i és el motiu a què han dedicat la vida. La vida després de Guillem, que és la vida amb Guillem, però és una vida construïda amb els materials sensibles de qui sap que no pot defallir. Fa vint-i-nou anys que un grup de feixistes els el van arrabassar. Arrabassaren l’arbre, però deixaren les llavors fecundes que han germinat en milers de Guillems.

Alguns, els de la seua generació, com ara Xavi Sarrià i Feliu Ventura, fan colla amb el jove antifeixista, sempre present, i passen el testimoni a aquells que ara comencen, com la Maria, Maluks o tants altres. Guillem, far, llavor i arrel. Feliu Ventura ha recordat damunt l’escenari que ell també era d’acampada aquell dia de la Setmana Santa del 1993. Els pares els feren tornar. La incertesa es va escampar com un mantell damunt aquell país que no entenia què passava. “Teníem por, sí, fins que vam veure els pares de Guillem per la televisió, ells ens van animar a eixir al carrer. En aquell moment, Carme i Guillem es van convertir en els pares de tots nosaltres. I vam perdre la por”, va dir.

I Xavi Sarrià també ha parlat de por, però ha fet cantar a cor tot el teatre un de tants himnes que ha compost: No tingues por. “Quan érem adolescents teníem por, perquè el feixisme marxava alegre pels carrers de València. Avui cantem amb Guillem al Teatre Principal que tantes voltes ens van negar.”

Això ha estat el concert. El Teatre Principal obert de bat a bat. Ha estat un començament d’impacte amb el so de la Muixeranga seca, nua i tallant. Un ganivet sobre les imatges de la transició enverinada amb els atemptats conta Joan Fuster en contraposició amb les fotografies de l’àlbum familiar de Guillem. Guillem amb els amics. Guillem amb els pares. Guillem a la piscina.

I el públic, tot de generacions barrejades, cridant des del pati de butaques i des de les llotges, “no passaran” o “Guillem Agulló ni oblit ni perdó”.

I Mafalda i el Diluvi o Joima Ebri Knight, o Jazz Woman, o Miquel Gil i Auxili i Maluks i Smoking Souls anaven passant per l’escenari en aquest concert carregat d’emoció i de futur, presentat per Nerea Sanfélix. Entre el públic, el dimitit conseller Vicent Marzà, la síndica de Compromís, Papi Robles, el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos.

I entre cançó i cançó, imatges que corglacen del film La mort de Guillem. La fredor d’aquell dipòsit de cadàvers: “Ho sent, senyora, no el pot tocar”; i les paraules del guàrdia civil: “Su hijo se metió en una pelea” [“El seu fill es va ficar en una baralla”]; i les pintades a la porta de casa. I el judici. Taral·leja el “Cara al sol” encara que et vinguen ois!

I la Maria, que tot just comença a fer-se un lloc als escenaris, que no havia nascut quan van matar Guillem, ha agafat el testimoni de la memòria.

Tot això ha passat pel Teatre Principal de València. Tot de portes obertes, somriures, crits de no passaran i de llibertat i de visca la terra i de Guillem Agulló ni oblit ni perdó i la lluita continua.

“No és el moment de plorar, és el moment de lluitar”

I Carme i Guillem a l’escenari, contents i orgullosos pels artistes que fa vint-i-nou anys eren joves i ara són pares i són testimoni i relleu. “Ara no toca plorar, ara toca lluitar. Hem de lluitar, perquè, si no, ho perdrem tot. I hem de sortir al carrer, com diu Gemma Pasqual. No serveix reivindicar des del sofà. I si els polítics nostres no ho fan bé, que escolten el carrer.”

En la seua intervenció també han tingut un record per les altres víctimes del feixisme, les que no són tan conegudes com el seu fill. “Són tots aquells que encara són a les cunetes. No defallirem. Mai més. La lluita continua.”

Carme Salvador ha recordat que quan ells van començar a contar la història del seu fill, la que el poder no volia que se sabés, estaven molt a soles. “Pensàvem: ‘Què passarà quan nosaltres no hi siguem?’ Però, com diu la meua Betlem, Guillem era llavor, i ací tenim els milers i milers de joves antifeixistes que no deixaran que passen. Els feixistes ho saben, que no passaran.” 

I per a cloure el concert, Xavi Sarrià, i el Cor de l’Eliana i el públic, han cantat No s’apaguen les estreles. Tota una declaració de principis en una nit de primavera a València. Però abans, amb el puny alça, el cor havia cantat “Bella Ciao”, un himne que han fet seu, que fa anys i anys que canten i que emmarca tantes lluites compartides.

Un projecte per a preservar la memòria

Aquest concert i el que es farà a Barcelona entren dins el projecte “La lluita continua”, una campanya per a promoure la memòria de Guillem Agulló, per a denunciar la impunitat de l’extrema dreta i reivindicar la lluita antifeixista. Inclou un manifest, conferències, l’elaboració d’un banc de dades sobre crims d’odi, entre més recursos. I també inclou concerts a Barcelona i a València, el llibre de Núria Cadenes i el film La mort de Guillem, de Carlos Marqués-Marcet. El llibre i el film es van poder escriure, publicar, rodar i emetre, però la pandèmia va estroncar els concerts. Ara ha arribat el moment de reprendre’ls. 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies