Hem d’aturar això

El comportament de les autoritats hongareses en la crisi dels refugiats és pitjor cada hora que passa. Ahir, a totes les televisions i a les xarxes, vam veure escenes terribles a Budapest, al cor de la nostra Unió. El primer tren que havia eixit de la ciutat, després de dos dies d’impedir l’accés als refugiats sirians, va ser aturat per la policia prop d’un camp d’internament. Un fet que va provocar la lògica desesperació dels passatgers i unes intolerables escenes de violència i enfrontaments. Qualsevol escena s’hauria d’haver evitat, però la imatge d’un tren, precisament d’un tren, aturat davant un camp d’internament, precisament davant un camp d’internament, mentre uns policies apallissaven refugiats no pot ser més torbadora per a la memòria d’Europa. Intolerable.

El comportament de les autoritats hongareses és immoral i políticament impossible d’acceptar. No solament això: cal emprar la força de la Unió Europea per obligar-les a rectificar. Tots sabem com és el primer ministre Orbán, un dels pitjors espècimens humans que hom pot trobar al nostre continent. Però no pot ser que li permeten de justificar actuacions monstruoses com aquestes afegint encara més benzina a l’incendi. Orbán ahir s’atreví a dir –a Brussel·les!– que això que feia Hongria no era sinó ‘defensar tots els europeus de la influència musulmana’. A mi no m’ha de defensar de res, aquest xenòfob populista. Però no és pas una qüestió personal. Simplement no pot ser que, en el cas d’una provocació verbal d’aquesta mena, els altres governs europeus callen.

Tenim davant una crisi que exigeix a Europa el nivell més alt de tolerància, empatia i solidaritat. Tenim davant una crisi que ens interpel·la a tots i cadascun de nosaltres. La Unió Europea, una vegada més, és incapaç d’abordar amb unitat i racionalitat aquest desastre humanitari que ningú no té el dret de manipular. Tots els estats europeus han signat la carta dels refugiats. Tots saben quines obligacions tenen. Tots sabem què han hagut de passar aquesta gent per arribar fins a les nostres fronteres. I tots sabem per què fugen del seu país. No hi ha ni una sola raó que puguem aportar contra l’acolliment, ni una sola raó que no faça tremolar els fonaments de la civilització europea.

Això, doncs, s’ha d’aturar immediatament. Hongria ha de canviar d’actitud i la Unió Europea ha de plantar cara a la crisi, des d’una perspectiva global, sense subterfugis i amb decisió. Hi ha en joc la nostra decència personal i col·lectiva, el sentit del que som o, si més no, del que hauríem de ser.