31.10.2024 - 20:45
Catarroja és una vila de 28.000 habitants de l’Horta Sud que encara viu pràcticament aïllada i ha rebut poquíssima ajuda d’ençà de l’avinguda de les aigües ara fa més de quaranta-vuit hores. L’editor de l’Editorial Afers, Vicent Olmos, explica per telèfon a VilaWeb aquesta sensació d’abandonament que sent. Fa poques hores que han recuperat l’electricitat, però no tenen aigua potable. “Duc sabates perquè algú ha vingut a dur-me’n unes.” Casa seua va rebre de ple. Diu que un cotxe es va encastar contra la porta i va fer de tap i no hi havia manera de fer eixir l’aigua i el fang que hi havien entrat.
“Ací només hi ha la policia local, encara esperem que arribe l’UME i que vinguen a aixecar els cadàvers.” Com en altres llocs, algunes persones han mort en els garatges intentant de salvar els cotxes. És el cas d’un que hi ha a prop de casa seua, on hi ha nou cadàvers. En un altre n’hi ha quatre que no es poden traure fins que no arribe la comitiva judicial.
Estic rebent tants missatges que en la situació actual sóc incapaç de respondre. Físicament estic bé, anímicament fet pols. Tantes mostres d’amistat, d’estima, m’han depassat. Tic sort de tenir-vos. Disculpeume si no conteste personalment. El desastre ès majúscul. Una abraçada! pic.twitter.com/6Je6akmgzT
— Vicent Olmos (@VicentOlmos2) October 31, 2024
Olmos posseïa una biblioteca important i valuosa. “La meitat dels llibres són al mig del carrer, i els altres també els hauré de tirar perquè el fang els ha fets malbé. A la meua habitació està tot rebregat, també.” L’editorial diu que no ha sofert danys perquè és en un lloc elevat. Al magatzem sí que hi ha entrat un poc d’aigua, però no ha afectat el dipòsit dels llibres.
Aquests dies els passa refugiat a l’andana. Avui ha rebut la visita d’uns amics que han arribat a Catarroja a peu de València i li han dut aigua i menjar. “Per ací veiem de tot. Hi ha gent que entra a robar a les cases i als supermercats. He vist passar gent passejant-se amb pernils.”
Obtenir aigua potable és complicat. L’ajuntament ha posat un camió xicotet per a repartir-ne i la cua arribava fins a Massanassa, explica. L’editor lamenta la falta de previsió del govern, que no va avisar de l’aiguat. Diu que quan va veure com plovia a Xiva no es podia esperar res més. “Jo estava un poc tranquil, perquè en la riuada del 1957 a casa no va entrar aigua, però la cosa era diferent, perquè hi havia molts camps que van laminar l’avinguda. Ara tot és asfalt”, diu.
