11.02.2022 - 20:31
|
Actualització: 11.02.2022 - 21:24
“Canvi de xip”, “gripalització de la covid”, “nova normalitat”, “vida pre-pandèmica”. Són conceptes que aquests darrers dies sonen amb força. La variant òmicron, tot i haver contagiat milers de persones, ha significat un canvi de paradigma en la manera d’afrontar la malaltia. Entre contagiats i vaccinats, la immunitat de la població ha fet un salt i la situació actual permet de deixar enrere la pandèmia i començar a endevinar l’endèmia. Per això, van eliminant-se les restriccions i és molt probable que arribem a la primavera amb un escenari completament diferent del que tenim ara.
Al principi de la pandèmia, hi va haver un responsable polític que va dir que estava més preocupat per la grip que no pas per la covid. El temps no li va donar la raó, però més de dos anys després, hi ha científics que reclamen que es tractin igual totes dues malalties respiratòries. De fet, podríem entendre que anem en aquesta direcció. “És un procés gradual. Hem deixat de testar contactes asimptomàtics, després vam modificar les quarantenes dels contactes vacunats i no vacunats, s’han començat a fer canvis a les escoles… Aquesta és la progressió i tendirem cap a la normalització“, explica Clara Prats, investigadora del Grup de Recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOMSC) de la UPC. Sobre el concepte “gripalització de la covid”, fa un matís i assenyala que no hem de tractar la covid com una grip, sinó gestionar-la com a tal.
De dijous ençà, ja no és obligatori portar la màscara en exteriors i tampoc al pati de les escoles; ja no cal presentar el certificat covid per accedir a cap dels establiments, i ha reobert el lleure nocturn. Però no acaba aquí, la cosa. El següent pas serà la retirada de les màscares en interiors. El primer lloc on es retiraran seran les escoles i, segons que ha confirmat Salut, serà abans no acabi el segon trimestre, el 9 d’abril. Aquesta és una constant en la retirada progressiva que programa Salut. Primer, pren les mesures a les escoles, n’analitzen les dades i, seguidament, les estenen a la població en general. Per tant, els adults sí que s’hauran d’esperar a la primavera per treure’s la màscara.
Sentinelles i focus en els vulnerables
Aquestes mesures aniran acompanyades d’una nova manera d’entendre la pandèmia. El Comitè Científic Assessor de la covid-19 prepara un informe, que es farà públic d’ací a uns dies, sobre les noves estratègies per a controlar l’epidèmia. Per una banda, damunt la taula hi ha la proposta de deixar de destinar recursos econòmics i humans a fer proves en massa a la població. L’objectiu és que la vigilància epidemiològica se centri en sentinelles a partir de l’abril, segons que va dir ahir Salut.
Els sentinelles són grups representatius de la població als quals es fan proves de manera continuada i les dades que se n’obtenen serveixen per a tenir una fotografia de tota la població general. Això ha de permetre de continuar vigilant si apareixen noves variants i detectar noves onades.
Els esforços, com ja passa amb la grip estacional, se centraran en els grups vulnerables. “Ara que sabem quines són les característiques que presenta un pacient que a priori té un risc molt elevat de ser crític, hem de concentrar els esforços en aquesta població. El testatge seqüencial, el seguiment de casos i els tractaments antivirals es dirigiran a aquesta població de risc”, explica a VilaWeb Àlex Arenas, doctor en física i membre del comitè assessor del govern.
Una altra de les mesures pendents d’eliminar són les quarantenes. Aquest mes començaran a caure els aïllaments col·lectius a les escoles i, més endavant, es farà amb la població en general. Si els sentinelles comencen a l’abril, tot fa pensar que la retirada de les quarantenes serà llavors. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, demanava ahir un “canvi de xip” a la població per tots els canvis que vindran. “Al final ens manarà la clínica, no el fet de tenir set dies de quarantena o cinc. Hi ha gent que té infecció, no desenvolupa malaltia i que a partir del quart o cinquè dia pot fer vida normal”, va dir.
Tot aquest procés de retirada progressiva de mesures fluctuarà segons la incidència i les sorpreses que doni el virus. En cap cas s’optarà per la via que ha pres Dinamarca, que ha decidit de conviure amb el virus retirant totes les restriccions. “La covid ja no s’ha de considerar una amenaça per a la societat”, va dir la primera ministra, Mette Frederiksen.
Els científics consultats posen l’èmfasi a no donar per mort el virus i ser conscients que encara hi haurem de conviure un temps. “Passarem una primavera i, segurament, un estiu molt bons, però el perill és que hi haurà una caiguda immunitària, tant vacunal com natural, a la tardor. No sabem com evolucionarà el virus, no és predictible si hi haurà una variant més virulenta amb la mateixa capacitat de transmissió. Per això és important dir que ara tindrem una treva, però que això no s’ha acabat“, alerta Arenas.
