10.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 12.03.2025 - 09:23
Els grenlandesos van avui a les urnes per elegir un nou parlament. Fa un quants mesos, a pocs estrangers els hauria importat el resultat d’unes eleccions en aquest territori semiautònom del regne de Dinamarca, però això ara ha canviat.
El reguitzell de declaracions del president nord-americà Donald Trump, que la setmana passada va dir al congrés que, “d’una manera o altra”, els Estats Units havien de “aconseguir” Grenlàndia, ha estat un nou enfocament global a la regió àrtica, amb la Xina, Rússia i els EUA cercant un control més gran d’aquesta regió.
[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Per què tothom parla de sobte de Grenlàndia?
La independència ha esdevingut el tema clau de campanya, i els grenlandesos s’expressaran sobre el seu futur, amb la possibilitat real que aviat es convoqui un referèndum d’independència. La població es troba tan dispersa, i és tan petita, que les enquestes no són fiables. Els interrogants no es resoldran pas tots amb la votació. Per exemple, si volen la independència o no, i quina mena de relació establiran amb els EUA, es preveu que s’aclareixi els mesos vinents. Tanmateix, el recompte electoral –que no es preveu que es reveli fins demà– serà el primer pas.
Grenlàndia “no es ven”
Haver esdevingut tema central de la diplomàcia internacional va empènyer el govern de Grenlàndia a prohibir les donacions d’estrangers durant la campanya. Les eleccions anticipades van ser convocades el mes de febrer pel primer ministre, Múte Egede, cap del partit socialista Inuit Ataqatigiit (IA), que ha subratllat que l’illa “no es ven”.
Es preveu que l’Inuit Ataqatigiit i el seu soci de coalició, el partit socialdemòcrata Siumut, obtinguin prou escons per a mantenir el govern. Ara tenen 22 diputats de 31. Tots dos són independentistes, com també ho és Naleraq, el partit més gran de l’oposició, que té 4 escons.
Que els independentistes guanyaran sembla garantit. Ara, el gran interrogant és quan voldran ser independents. No ha estat mai clar, i ara encara menys.
El territori és immens i gairebé completament buit
Grenlàndia ha estat un territori o possessió del regne de Dinamarca durant més de dos-cents anys. És l’illa més gran del món, més de deu vegades la mida de la Gran Bretanya. Però la població és molt reduïda: unes 56.000 persones.
La majoria són inuits. Gairebé la meitat viu a Nuuk, la capital. La resta resideixen en petites viles i poblats escampats per les costes i fiords. No hi ha carreteres per a connectar els nuclis habitats, i van d’un lloc a un altre amb vaixell o avió.
Un estat del benestar nòrdic
Independitzar-se de Dinamarca podria ser complicat. Els grenlandesos, com a ciutadans de Dinamarca, són ciutadans de la Unió Europea. Tenen passaport danès i també grenlandès. Grenlàndia és un estat del benestar d’estil nòrdic, amb assistència sanitària i educació de franc i importants subsidis d’habitatge i benestar. I aquí rau un dels principals esculls, perquè la meitat dels ingressos del territori provenen de transferències daneses.
Grenlàndia exporta sobretot peix. Però la majoria de la població treballa per al govern. Tanmateix, l’illa té, en bona part sense explotar, un immens subministrament de recursos, incloent-hi minerals de terres rares. El sentiment independentista és majoritari però poden sobreviure en les condicions actuals, sense el suport de Dinamarca? “És hora que fem un pas per a donar forma al nostre futur, per a decidir amb qui hem de treballar de prop i qui volem de socis comercials”, va dir Egede en el discurs de Cap d’Any. “La nostra col·laboració amb els altres països i les nostres relacions comercials no poden continuar tan sols a Dinamarca.” I afegí: “La història i les condicions actuals han demostrat que la nostra cooperació amb el Regne de Dinamarca no ha aconseguit una igualtat plena.”
El discurs no deixava clar si era una crida a un canvi de relació o directament la independència, però per a molts feia pensar que aviat es podria convocar un referèndum: “Calen passos importants i en aquest nou període electoral s’han de crear, juntament amb els ciutadans, aquests nous passos.”
En virtut d’un acord del 2009 amb Dinamarca, Grenlàndia té el dret de convocar un referèndum d’autodeterminació. L’illa és formalment un territori del Regne de Dinamarca d’ençà del 1953. Copenhaguen hi controla els afers exteriors, la defensa i la política monetària. El 2023 es va presentar un projecte de constitució i l’any passat es va crear una comissió per a avaluar els passos necessaris per a aconseguir la independència.
“No volem ser americans ni danesos; som Kalaallit” –grenlandesos–, va publicar Egede a les xarxes socials durant la polèmica amb Trump. “Els nord-americans i el seu màxim dirigent ho han d’entendre. No ens venem i no es poden apoderar de nosaltres simplement. El nostre futur el decidirem nosaltres a Grenlàndia.”
De fet, recorda que els Estats Units ja hi tenen una presència estratègica –la base espacial Pituffik, antigament la base aèria Thule de l’època de la guerra freda–, juntament amb l’autoritat per a construir-ne més. Trump considera que l’emplaçament és estratègic, com la ruta més curta d’Europa a l’Amèrica del Nord, i que seria vital per al sistema d’alerta de míssils balístics.
Sobre l’explotació de minerals de terres rares, han dit que estan disposats a fer negocis, i demanen que els EUA facin una oferta. Tanmateix, el partit governant s’oposa a la mineria d’urani i més materials radioactius a causa dels riscs ambientals.
Què passarà quan se sàpiguen els resultats?
Els resultats electorals arribaran demà al matí i no sembla que hi hagi d’haver cap dificultat per a formar un govern. La clau serà si es decideix d’organitzar un referèndum i com abordar les converses sobre el futur amb Dinamarca, i potser amb els Estats Units.
El partit governant, IA, advoca per una Grenlàndia econòmicament i políticament independent, però encara no ha proposat cap pla per a aconseguir-ho. Tot i ser independentista, és el més caut, sense posar terminis. Siumut, el soci de govern, encapçalat per Erik Jensen, dóna suport a una independència gradual, i ha suggerit de fer un plebiscit durant els quatre anys vinents.
El partit d’esquerra Naleraq, encapçalat Pele Broberg, en canvi, vol una transició ràpida cap a la independència total. Així, doncs, el resultat que obtingui aquest partit, i també Demkraatit, històricament unionista i ara opta per una independència gradual a llarg termini, que ara té 3 escons, o Atassut, unionista,, que en té 2, poden influir en la rapidesa amb què avançarà el procés independentista.
