Gerardo Tecé: “Al PSOE li interessava deixar perdre Andalusia perquè confiava en la fotografia de PP i Vox”

Entrevista al periodista i guionista sobre els resultats de les eleccions a Andalusia i l’efecte que poden tenir a l’estat espanyol

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
20.06.2022 - 21:40
Actualització: 20.06.2022 - 21:44

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Gerardo Tecé (Fuente Obejuna, 1982) té l’habilitat de comentar l’actualitat política amb un deix d’ironia que a voltes és encara més mordaç que l’anàlisi pretesament formal. S’ha fet un nom gràcies a un compte de Twitter que ja supera els 600.000 seguidors, és guionista de la productora el Terrat i uneix la passió per la política i l’humor escrivint a Ctxt. N’és un dels fundadors i aquestes darreres dues setmanes ha escrit un diari de campanya de les eleccions d’Andalusia. Parlem amb ell perquè analitzi els resultats i ens expliqui quin efecte poden tenir a l’estat espanyol.

La victòria de Moreno consolida el PP a la Junta, que va presidir-la la legislatura anterior, després de quaranta anys de mandat del PSOE. És més una victòria del PP o una derrota del PSOE?
—És una victòria de la dreta político-mediàtica, que s’ho ha jugat tot a un candidat. Abans tenien tres opcions, tres candidats: PP, Ciutadans i Vox. Haver d’escollir entre ells era una molèstia. En un moment determinat van crear Ciutadans i ara se n’han desfet; i entre PP i Vox, han optat pel president de la Junta d’Andalusia. Juan Manuel Moreno tenia un perfil òptim perquè passés això que ha passat. Un tipus moderat, també en el discurs, amb polítiques que es poden assemblar a les de qualsevol líder territorial del PP; té un caràcter que aquí funciona, un caràcter simpàtic, amable, sense tirada a la baralla, i més de consens. I els mitjans s’han decantat per ell absolutament. Li han aclarit el camp de batalla, perquè han dit que no hi havia cap altra possibilitat que la victòria de Moreno.

A quins mitjans us referiu?
—Moreno Bonilla, durant el debat de campanya, no va parar de parlar de la coalició Frankenstein. Es referia a l’alternativa que segons ell formaven PSOE, Per Andalusia i Endavant Andalusia. Però hi ha una altra coalició Frankenstein que és la que formen PP, Vox, Atresmedia, Mediaset, Grup Vocento i Grup Joly. En la jornada de reflexió hi va haver un fet molt significatiu. Tots els diaris que formen part del Grup Joly, que edita a les principals províncies d’Andalusia (Diario de Jerez, Diario de Sevilla, EuropSur, El Día de Córdoba, Granada Hoy, Diario de Almería i Málaga Hoy) portaven la mateixa fotografia de Moreno Bonilla i el mateix titular a la portada, en un clar missatge de suport al líder del PP. Era idèntic, no hi havia cap decisió dels directors respectius, sinó que era una decisió d’empresa. Els mitjans han creat aquest ambient de favoritisme de Moreno Bonilla i els ha funcionat.

Doncs els ha sortit bé…
—No són uns observadors de la política i fan més política que els partits. Per exemple, probablement la millor campanya de tots els candidats l’ha feta Juan Marín, de Ciutadans. L’home, com que no hi tenia res a perdre, tenia una actitud molt natural i s’enfrontava a Olona sense por, reivindicant la seva gestió. Però això no li ha servit de res. Quan els mitjans decideixen que ha de passar una cosa, passa, i si els mitjans decideixen que Ciutadans ha de desaparèixer, desapareix.

El 2015 la dreta tenia 42 escons; el 2018, 59; i el 2022, 72. Com s’explica aquest creixement?
—Efectivament, és un creixement que es consolida. Moreno Bonilla va tenir una cosa bona, que va ser la gestió de la pandèmia; però no tant per mèrits seus, sinó per comparació. A Andalusia es veia per la televisió la gestió d’Ayuso, que era un esperpent. Moreno Bonilla era Kennedy, comparat amb allò. Prenia dues o tres mesures sensates, que eren les que podia prendre qualsevol president, fos a Galícia o Catalunya, i ho feia amb un to amable. Va ser llavors quan la seva figura va créixer. A partir d’aquí, el rètol de president de la Junta a la televisió, suma. Els llocs de poder generen més adhesions. Però, així i tot, crec que és un resultat amb el qual ni el PP comptava. Aquesta majoria aclaparadora s’explica en part perquè el traspàs de vots de Ciutadans, els 600.000 que van obtenir el 2018, se n’han anat pràcticament tots al PP. No era previsible.

En la crònica que escrivíeu del tancament de campanya, explicàveu que en el míting del PP hi havia més banderes andaluses que espanyoles. Això és estrany en un míting del PP. Per què ha passat?
—Perquè a Andalusia aquest esperit andalusista és un cavall guanyador. Moreno Bonilla ha sabut integrar-ho, a part que ja el tenia integrat perquè és un tipus andalús, té un caràcter que prioritza entendre’s amb tothom, té un bon tarannà; i això funciona. Vox ha comès un error colossal portant Olona, una mena d’esposa de Primo de Rivera, que ha vingut a escridassar-nos i a parlar-nos d’Espanya. Això no ha funcionat ni amb l’electorat de dretes, i entenc que això té a veure amb la presència de la bandera andalusa als mítings. Tradicionalment, a la seu del PP, fins i tot en les derrotes, s’omplia de banderes i crits de “¡Viva España!”. Ahir, amb la victòria aclaparadora, l’ambient era molt més fluix que en qualsevol derrota anterior. Això significa que qui hi anava abans era l’ala més dura del PP, que ara és a Vox. I al PP, per dir-ho d’alguna manera, s’hi ha quedat la dreta democràtica. Així el PP s’ha alliberat de la part ultra. Era l’aposta de Bonilla i ara tindrà continuïtat amb Feijóo. Això és un trampolí per a l’estratègia del PP, que no necessita Vox i ho ha demostrat. Crec que Feijóo ho copiarà i la dreta político-mediàtica també copiarà l’estratègia.

El candidat el PSOE, Juan Espadas, era prou conegut? Tinc la impressió que més enllà d’Andalusia, molta gent hauria sabut anomenar els noms de tots els candidats excepte el seu.
—No gaire. No han il·lusionat i hi han posat un candidat absolutament pla, homologable al PP. Perfectament, s’hauria pogut presentar pel PP, i Moreno Bonilla pel PSOE; i no hauria passat res perquè els debats haurien estat els mateixos i els mítings també. Teresa Rodríguez era molt més mediàtica. Aquest era el nivell. Havia estat batlle de Sevilla i va passar sense pena ni glòria. Alfredo Sánchez Monteseirín, un ex-batlle de Sevilla, sempre deia que el millor truc per a ser batlle de la ciutat i no tenir problemes era no fer res i fer lluir la Setmana Santa i la Fira d’Abril. I això és el que va fer Juan Espadas, no fer gran cosa, avenir-se amb tothom i no fer soroll. Això potser et val per a ser batlle, però no per a presidir la Junta. A banda que el PSOE ha fet una molt mala campanya. N’hi ha prou de veure que per il·lusionar el votant d’esquerres van portar Nadia Calviño. Empitjorar-ho era difícil.

El va escollir Pedro Sánchez, que durant la campanya no s’ha vist gaire per Andalusia. També teniu aquesta sensació?
—S’han apuntat tots al final de la campanya, per veure si podien maquillar el resultat. Però jo crec que no hi tenien cap confiança dipositada i sabien que Juan Espadas anava a la guerra a morir. I això és el que s’han preguntat molts votants del PSOE. Per què aquest candidat? Per què no algú, per exemple, com la ministra María Jesús Montero, que té sang a les venes. Tothom es pregunta per què no hi posaven algú que donés una mica de color. I jo no puc sinó pensar que al PSOE li interessava no cremar cap figura important, deixar perdre la batalla i confiar en la fotografia de PP i Vox, que era la foto que hauria pogut complicar el futur de Feijóo.

I la foto de Bonilla amb majoria absoluta, com pot repercutir en Feijóo i el PSOE?
—Doncs tomba absolutament l’estratègia que té l’esquerra a l’estat espanyol i que es basava en el “vigileu que ve l’extrema dreta”. L’exèrcit mediàtic ho negarà i ara tindran arguments. Podran dir: “No ve l’extrema dreta, mireu a Andalusia.” L’esquerra ara ha de construir un nou relat i falta un any i mig per a les eleccions –i per a les municipals menys d’un any. L’esquerra té un problema. El resultat d’ahir és un moment fundacional; de cop i volta canvia l’escenari i vivim una etapa nova en què la dreta político-mediàtica és capaç de construir-lo. Ja ningú no recorda Pablo Casado, ni qui era, i aquí no ha passat res. El poder de la dreta mediàtica és fonamental per a entendre tot això que ha passat.

El paper de l’esquerra ha estat galdós. Què ha passat?
—L’esquerra ha comès un desastre estratègic, ha fet l’impossible perquè passés això que ha passat i ha estat la tempesta perfecta. El PSOE ha posat un candidat que no il·lusionava gens ni mica, i a l’esquerra del PSOE dos partits amb un programa idèntic. L’esquerra ha decidit d’anar a la guerra amb una fona. La candidata de Per Andalusia, Inma Nieto, era una bona candidata, és una bona política, preparada i amb caràcter, però era absolutament desconeguda i la van llançar quan la campanya pràcticament tot just començava. I, per una altra banda, competia amb Teresa Rodríguez. Cadascuna tenia allò que l’altra no tenia. Per Andalusia tenia el múscul de ser diversos partits i Teresa Rodríguez, que més aviat estava sola, era coneguda. El resultat ha estat que els dos partits han sumat pràcticament els mateixos vots que Vox i han tingut la meitat d’escons. És un desastre estratègic. Per Andalusia, que és la unió d’Esquerra Unida, Més País, Podem i alguns altres partits, ha aconseguit el pitjor resultat que va obtenir en la seva història Esquerra Unida. En els pitjors moments obtenia cinc escons.

Aquest experiment entre Podem i Més País, que es vol traslladar a tot l’estat espanyol, en surt malparat?
—Sabem que era una aposta personal de Yolanda Díaz, que va imposar Inma Nieto com a candidata. Depèn de la interpretació que es faci a escala estatal. No sé si es farà en aquest sentit, però, sigui com sigui, avui no és un bon dia per a Yolanda Díaz.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies