Juan Marín, el vice-president obsessionat amb Catalunya que ha enfonsat Ciutadans

El candidat de Ciutadans, que ha vist com el partit s'evaporava a Andalusia, no ha rebut el suport de la cúpula i ha sortit de la seu electoral plorant

VilaWeb
Redacció
20.06.2022 - 01:05
Actualització: 20.06.2022 - 07:50

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Presentaré la meva dimissió de tots els càrrecs.” Amb aquestes paraules, el vice-president de la Junta d’Andalusia i candidat de Ciutadans, Juan Marín, ha posat punt final a la seva carrera política, després de veure com en poques hores el seu partit ha passat de tenir vint-i-un escons i cinc conselleries a desaparèixer del mapa. Fins a tot a la seva ciutat natal, Sanlúcar de Barrameda, on fou regidor durant vuit anys, Ciutadans s’ha desintegrat: en una legislatura han passat de primera força (25,38% dels vots) a cinquena (8,65%).

A l’NH Collection de Sevilla, des d’on es feia el seguiment electoral, tan sols l’han acompanyat el portaveu Edmundo Bal, que va ser el protagonista del ridícul de Madrid, i el secretari de comunicació Daniel Pérez. Les altres poques cares conegudes que manté Ciutadans han evitat completament de trepitjar la capital andalusa.

Amb els resultats pràcticament tancats, Marín ha sortit a donar la cara rere un faristol raquític i mal il·luminat per un miserable focus. No tenia ningú al voltant. Davant seu, una vintena mal comptada de militants i gairebé la mateixa quantitat de periodistes. Després d’una breu intervenció i unes quantes abraçades, l’ex-vice-president de la Junta ha abandonat la sala plorant.

“Jo tinc la meva vida resolta, ningú no s’ha de preocupar. Tinc molta vida fora de la política”, havia dit Marín durant l’escrutini. Però la veritat és que d’ençà del 2007 vivia amb un peu dins de la cosa pública.

Qui és Juan Marín?

Juan Marín (Sanlúcar de Barrameda, 1962) va començar a estudiar relacions laborals, però ho va deixar per a fer-se càrrec del negoci familiar de joieria i rellotgeria. Arran d’això va acabar presidint l’associació de comerciants de la seva ciutat. No va tardar gaire a fer una primera incursió política: el 1983 va formar part de les llistes d’Alianza Popular a Sanlúcar.

De totes maneres, no fou fins al 2007, amb un partit que va cofundar, Ciudadanos Independientes de Sanlúcar (CIS), que va entrar en la política institucional. Els seus tres regidors van servir per a formar una coalició amb el PSOE i fer fora el PP del govern de la ciutat. El 2011, hipnotitzat per la figura d’Albert Rivera, va combinar el paper municipal amb el d’impulsor de Ciutadans a Andalusia.

Quatre anys més tard, després d’una conversa amb el qui llavors era secretari d’Organització del partit, Fran Hervías (actualment militant del PP), es va presentar a les primàries i va ser elegit candidat de Ciutadans a la Junta. En aquelles eleccions, el partit va aconseguir nou escons, que li van servir per a apuntalar el darrer govern de Susana Díaz.

El desembre del 2018, amb el govern de Díaz trontollant i encara amb el record de l’1-O latent, Marín va tornar a encapçalar la candidatura de Ciutadans amb un discurs marcadament espanyolista i antiindependentista. Durant la campanya va acusar el president Quim Torra de ser un racista. Quan el cap de la Generalitat el va amenaçar amb una querella, va enregistrar un vídeo per a dir: “Afegeixi a la querella: vostè és un racista, un colpista i un covard.”

 

En aquelles eleccions, Ciutadans va aconseguir vint-i-un escons i, tot i que el PP havia sofert un important revés electoral, va decidir de catapultar Juanma Moreno a la presidència en canvi d’unes quantes butaques al consell de la Junta. Marín es va convertir en vice-president i conseller de Turisme, Regeneració, Justícia i Administració Local.

Durant aquesta legislatura, Marín, que ha tingut algunes enganxades amb Moreno i el PP, no s’ha oblidat de la seva obsessió catalana. El 2019, després de la sentència contra el procés i enmig de les protestes, va assegurar: “La situació a Catalunya s’ha tornat completament insostenible.” Pocs dies després, aprofitant un acte de Ciutadans a la plaça de Sant Jaume, va afegir: “No hi ha foc, barricada o llamborda que pugui frenar un projecte com el d’Espanya.”

Així mateix, a final d’aquell any, quan el Ministeri d’Hisenda espanyol va reclamar a la Junta que fes ajusts –i l’obligava a finançar-se amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)– per l’incompliment del dèficit durant el 2018, quan governava el PSOE, Marín va acusar Pedro Sánchez d’imposar el 155 que no s’havia atrevit a aplicar a Catalunya.

Més endavant també es va oposar als indults i va participar activament de la nefasta campanya electoral del 14-F, quan Ciutadans, comandats per Carlos Carrizosa, van ser a punt de desaparèixer del parlament. “Ciutadans és l’únic partit capaç de donar carpetada a l’etapa negra del procés, del nacionalisme i de l’independentisme a Catalunya”, va piular pocs dies abans dels comicis.

Enguany, en plena sagnia de Ciutadans, Marín s’ha tornat a posar la màscara espanyolista i anticatalana per provar de ressuscitar les seves aspiracions polítiques, però aquest flanc ja l’han ocupat el PP i especialment Vox. Orfe de discurs i d’utilitat política, Ciutadans ha agonitzat fins al dia de la votació.

En un dels primers mítings electorals, precisament a Jerez de la Frontera, la ciutat natal de Inés Arrimadas, Marín tan sols va poder congregar una cinquantena de persones. En l’acte, a part d’ell, també hi van participar Edmundo Bal, Begoña Villacís i Rocío Ruiz. En vista del ridícul, Ciutadans tan sols va oferir-ne imatges amb plans curts per evitar de mostrar el buit que els acompanyava. Ara, el resultat de les urnes no es pot editar: gairebé 539.000 vots menys i ni un sol diputat.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies