Gernika, en ruïnes després del bombardeig de les tropes franquistes

El 26 d’abril de 1937, sota les ordres de Franco i del general Mola, els avions de la Legió Còndor alemanys ajudats per efectius de l’Aviazione Legionaria Italiana van fer una matança a Gernika. Era dia de mercat. Per als nazis va ser un experiment de comprovació dels efectes de nous mètodes de guerra aèria i bombardament. El llançament de bombes incendiàries i explosives de gran format, durant tres hores, van convertir l’històric poble basc en un infern, i van causar, segons diverses fonts, entre cinc-cents, vuit-cents o dos mil morts, tot i que no hi ha cap acord entre historiadors.

George Steer

Però la xifra real de víctimes, encara s’ha de definir, com molts més detalls de què va passar i com es va planificar l’atac. Per això cal un Congrés internacional d’historiadors.

Gernika fou el primer bombardament aeri massiu de la història occidental contra la població civil desarmada a Europa. Un dels primers assajos de la guerra total que, anys a venir, s’imposaria finalment.

Malgrat que després n’hi ha hagut de dimensions i efectes molt superiors (Dresden, Hiroshima, …), el de Gernika ha estat més polèmic que qualsevol altre acte de guerra, segons Paul Preston.

Justament l’any 37, el lehendakari José Antonio Aguirre va demanar una comissió internacional neutral. Franco s’hi va oposar. Alemanya i Itàlia van blocar la iniciativa en el Comitè de No-Intervenció.

Val a dir que de llavors ençà encara existeix i persisteix una escola d’historiadors i intoxicadors mediàtics, creadors de ‘postveritats’i revisionismes diversos, com Salas Larrazábal i Ricardo de la Cierva, o elements com Pío Moa, César Vidal i, més recentment, Roberto Muñoz Bolaños, qui treballen per esvair la veritat i absoldre Franco i el franquisme, és a dir, ells, de la seva responsabilitat criminal.

El mes passat, vuitanta-un anys després de la tragèdia, el PP ha impedit que una comissió internacional d’historiadors investigui rigorosament aquell episodi. Els hereus del franquisme consideren que la investigació seria ‘parcial’ i per això han blocat una proposta del PSOE secundada per tota la resta de grups. La iniciativa, malgrat tot, arriba amb molts anys de retard, però, malauradament, aquest és el ritme habitual marcat pels pactes d’amnèsia històrica entre els uns i els altres, inclosos els nacionalistes bascos i catalans.

‘Parcial’ un congrés internacional d’historiadors que investiga els fets vuitanta anys després? Més aviat deu ser que els descendents dels responsables continuen posant tots els impediments possibles al coneixement i la divulgació de la veritat, fidels a la tradició franquista inaugural. Franco i el seu aparell de propaganda van mentir al primer moment i sempre, atribuint la matança a gudaris i dinamiters asturians que, segons ells, van cremar i destruir el poble en la retirada.

Allò va ser una mentida obscena que, dos dies després dels fets, el periodista George Steer desmuntaria amb proves en la seva crònica des de Gernika publicada a The Times i a The New York Times, ‘l’informe més important enviat per un periodista en la guerra civil espanyola’, segons el gran historiador Herbert Southworth. Aquell relat que va esfereir el món podria haver estat el detonant del Gernika de Picasso.

Si mai cap dia s’arriba a constituir la comissió internacional, les revelacions d’Steer en les cròniques periodístiques o en el llibre L’arbre de Gernika (1938), i les investigacions de Southworth recollides a la La destrucció de Gernika (1977), figuraran entre els documents clau d’aquell sinistre episodi històric.

Bombardament de Gernika

‘Steer, l’aventurer sentimental a la recerca de causes perdudes’
És com l’ha definit Paul Preston a Idealistes sota les bales (Proa, 2007). Podem saber en detall l’apassionant recorregut vital, professional, i d’aventurer antifeixista, com a periodista, primer, i com a oficial britànic d’intel·ligència i propaganda, gràcies a l’excel·lent investigació biogràfica de Nicholas Rankin Crónica desde Guernica. George Steer, corresponsal de guerra (Siglo XXI, 2005). Abans d’aquest treball, la vida de Steer, que va morir d’accident de cotxe a Birmània a 35 anys, s’havia difuminat entre les turbulències dels grans drames del segle XX.

Nicholas Rankin va escriure un retrat precís i molt amè del personatge i de l’època, revelant i contextualitzant-ne l’actitud i les grans aportacions en la denúncia dels mètodes criminals de la guerra total, iniciada pels feixistes a Etiòpia i Espanya, continuada pels russos a Finlàndia i, posteriorment, també, pels aliats i els nord-americans.

L’any 1997 Rankin treballava de Cap de Producció del Canal Internacional de la BBC quan va descobrir George Steer mentre produïa un documentari radiofònic sobre el 60è aniversari del bombardament de Gernika. Animat per Paul Preston, es va posar a investigar sobre els escrits i les passes del cronista pel món i les guerres del segle XX, fins a elaborar una obra que té l’emoció d’una bona pel·lícula de guerra i el rigor d’un llibre història profund i revelador, que sobretot explora l’evolució dels mètodes massius d’assassinat, la manipulació de la veritat per part dels mitjans i els poders, i la modernització de la propaganda com a arma de guerra.

El Lawrence d’Aràbia de la Segona Guerra Mundial
La vida del periodista britànic d’origen sud-africà George Steer (1909-1944) fou curta, però va deixar una empremta important, a voltes decisiva, en moltes de les accions que va emprendre, fos com a periodista o com a oficial d’intel·ligència. Les seves peripècies recorden les de Lawrence d’Aràbia. Segons Rankin, ‘va escriure vuit llibres durant deu anys extraordinaris. En aquella dècada es va casar dues vegades, va enviudar, va tenir dos fills i en va perdre un altre, va predir i alertar altres sobre l’estratègia feixista a l’Àfrica i Europa, inaugurà un tipus de guerra psicològica i va presenciar el combat militar a Etiòpia, Espanya, Finlàndia, Líbia, Egipte, Madagascar i Birmània’.

Jo hi afegiria que Steer va ser decisiu per trencar la censura informativa i de propaganda mitjançant la denúncia documentada de fets tan importants com: l’ús d’armes químiques a Etiòpia per part dels exèrcits de Mussolini, la participació nazi i italiana en la destrucció de Gernika i l’ús de nous mètodes d’extermini de la població civil, o el blocatge que van exercir els ‘neutrals’ britànics i francesos al subministrament de medicines i queviures al Bilbao assetjat. Steer sentia un amor especial envers els bascs i el País Basc, que el va portar a escriure el llibre L’arbre de Gernika (1938), amb un subtítol revelador: ‘un assaig sobre la guerra moderna’. Aquest llibre no és únicament la denúncia de Gernika i un homenatge al poble basc, també és una advertència molt pertinent, i potser pionera, d’allò que podria passar a les democràcies en l’esdevenidor.

De fet, les mateixes bombes incendiàries que van caure sobre Gernika, caurien tres anys després sobre Londres.

En aquest llibre, parlant de la denúncia del blocatge de Bilbao, Steer expressa clarament la seva concepció del periodisme: ‘M’atribueixo el mèrit de ser el primer a desemmascarar l’engany del bloqueig i en descobrir la veritat. Un periodista no és simplement un simple proveïdor de notícies sensacionalistes, polèmiques, ben escrites o simplement enginyoses. És un historiador dels successos de cada dia i es deu al seu públic.’

Bombardament de Londres.

Periodista i home d’acció, incòmode i imprevisible
La seva actitud el va fer mereixedor d’amenaces i d’acusacions. Els feixistes italians el van expulsar d’Etiòpia quan van ocupar-lo. Després, a Espanya, els franquistes també el van fer fora de la zona sublevada. La fama que s’havia guanyat a Etiòpia era coneguda pels serveis d’informació feixistes, i, a més a més, el silenci i la discreció no formaven part del seu estil. S’explica que un dia, a Toledo, en zona nacional, tota la troupe de corresponsals estrangers s’havia reunit per sortir d’expedició informativa amb un càrrec del Ministeri de Premsa i Propaganda. Ja hi eren tots tret d’Steer, que trigava massa. De sobte, va aparèixer baixant l’escala de l’hotel i, en veure que tots l’esperaven, s’aturà, i a tall d’excusa d’haver fet tard, digué: ‘Tires, tires, tires i no passa res. Tires una altra vegada i tota la merda comença a sortir a poc a poc. Això és Espanya per a vosaltres.’

L’expulsió de zona nacional el faria instal·lar-se al País Basc, on arribaria a guanyar-se la confiança i amistat personal del lehendakari José Antonio Aguirre.

El 26 d’abril de 1937, dia del bombardeig de Gernika, Steer tenia vint-i-set anys. Primer hi féu una visita amb més corresponsals per parlar amb testimonis i recollir informació. En tornar a Bilbao, tots van escriure les seves cròniques. Steer, no encara. La magnitud de la destrucció que havia vist l’havia deixat intrigat.

L’endemà hi va tornar per parlar amb més gent, i cercar proves de què havia passat. Va trobar-hi fragments de bombes alemanyes i més proves substancials per a escriure l’endemà, a The Times i a The New York Times, la crònica ‘La tragèdia de Gernika. Vila destruïda en un atac aeri. Informe d’un testimoni directe.’ La bomba informativa que va commoure tot el món i que el va fer mereixedor de figurar en les llistes negres de la Gestapo i de rebre amenaces de mort.

Steer, amic i confident de Haile Selassie
George Steer era un periodista que prenia partit, i, segons alguns qui el van conèixer, prenia part, també, en qüestions d’informació, intel·ligència i, fins i tot, en l’acció. Es diu que tenia qualitats de líder de guerrilla. L’amistat que havia fet amb l’emperador Haile Selassie, el Negus, els anys 35-36, durant l’ocupació i les matances aèries de les tropes de Mussolini a Etiòpia, es va perllongar tota la vida. Els feixistes italians van exterminar amb gas mostassa, llançat d’avions, persones i animals i malmetent rius i collites. Etiòpia no tenia força aèria. Només un sol canó antiaeri. La carnisseria va ser total.

Haile Selassie, darrer emperador etíop.

El maig del 36 els italians van entrar a Addis Abeba. Feien realitat el somni imperial de reunir Eritrea, Etiòpia i la Somàlia italiana. Selassie es va exiliar, i Steer va ser expulsat del país. L’amistat entre ells prosseguiria a l’exili londinenc. No seria d’estranyar que el mateix Steer hagués assessorat el Negus a redactar el discurs que va dirigir a Ginebra a la Societat de Nacions, el juny del 36, per advertir al món del perill dels bombardeigs químics. Era la primera vegada que un cap d’estat feia servir en aquella tribuna la paraula ‘genocidi’ per a bombardaments químics. L’emperador va advertir que perillava la moralitat internacional. ‘Avui és el nostre torn. Demà serà el vostre’. La cambra el va escoltar en un respectuós silenci, però ningú no va reaccionar, encara.

Guerra a guerra, Steer acumulava coneixement bèl·lic i propagandístic. Coneixia agents secrets i espies, militars i diplomàtics. A poc a poc, com per una evolució lògica, es va anar decantant per les feines d’intel·ligència secreta militar. Nicholas Rankin ho explica molt bé: ‘Feia cinc anys que escrivia contra el feixisme a Etiòpia, Espanya, el nord d’Àfrica, Sud-àfrica i Escandinàvia. Ara se li unien més per milions, però hi havia restriccions a la llibertat de premsa. Si continuava essent el bon periodista que feia la feina honradament, revelant de vegades allò que el seu govern no volia que se sabés, ajudaria l’enemic. Aquella guerra mundial va ser la lluita de la seva generació, i quan va arribar el moment, George Steer va voler participar-hi directament.’

Quan França va caure, Anglaterra va creure oportú atacar els italians a Etiòpia. Steer va ser contactat per la Intel·ligència britànica, i ingressà a l’exèrcit, en el departament d’Operacions Psicològiques, on arribarà a ser oficial d’estat major amb grau de capità. Acompanyà i protegí Haile Selassie a l’Àfrica fins que les tropes aliades derrotaren els feixistes italians i l’emperador entrà triomfal, de la mà de George Steer, a Adddis Abeba, el 6 d’abril de 1941. Tots dos van contribuir a fer possible la primera gran victòria aliada de la Segona Guerra Mundial.

Durant aquesta guerra, Steer té cura del seu amic, inventa imaginatives operacions de propaganda per ràdio, amb altaveus al front de batalla, editant pamflets o llançant fulls volants del cel escrits en amhàric. En l’ús de la propaganda com arma de guerra també va ser un pioner. De llavors ençà a l’exèrcit britànic hi ha unitats d’operacions psicològiques i d’intel·ligència. Després va participar en missions especials no gaire especificades a l’Orient Mitjà i, finalment, va ser destinat a l’Índia.

George Steer va morir en accident de cotxe a Birmània, el dia de Nadal de l’any 1944, a 35 anys.

Haile Selassie i el Govern del País Basc van enviar el condol a la família.

El 2003 Nicholas Rankin en va publicar la biografia: Crònica desde Gernika. George Steer, corresponsal de guerra, que aquí es va traduir el 2005.

L’any següent, Gernika va dedicar un carrer i un bust de bronze a la seva memòria. Bilbao també ho féu l’any 2010.

La censura franquista sobreviu vuitanta-un anys després del bombardeig i de la seva crònica.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb