La nova generació de “superarmes” que canvien per sempre les regles de la guerra

El míssil de fulla Ninja, emprat per a matar el cap d'Al-Qaida, forma part d'una nova generació d'armes no regulades

VilaWeb
Peter Lee
14.08.2022 - 21:40
Actualització: 15.08.2022 - 22:22

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’assassinat fa dues setmanes del cap d’Al-Qaida, Ayman al-Zawahirí, amb un atac de drons de la CIA va ser l’última resposta dels Estats Units als atemptats de l’11 de setembre. Políticament, va amplificar la desconfiança existent entre els dirigents nord-americans i el govern talibà a l’Afganistan. Però també va exposar els compromisos de l’acord de pau de Doha del 2020 entre els EUA i els talibans.

L’atac revela una altra història amb implicacions més àmplies: la velocitat i la naturalesa del desenvolupament d’armes. Prenem com a exemple l’arma que s’ha utilitzat per matar al-Zawahirí: el míssil Hellfire R9X “Ninja”.

El míssil Hellfire va ser concebut originalment als anys setanta i vuitanta per destruir tancs soviètics. Les ràpides millores que ha tingut a partir de la dècada dels noranta han donat lloc a múltiples variacions amb diferents capacitats. Es pot llançar des d’helicòpters i drons Reaper. Les càrregues explosives que porta es poden activar de diferents maneres: en l’impacte i abans de l’impacte.

I ara hi ha el Hellfire R9X “Ninja”. No és nou, malgrat que l’han tingut a l’ombra durant cinc anys. S’ha sabut que es va fer servir el 2017 a Síria per matar el cap adjunt d’Al-Qaida, Abu Khayr al-Masri.

El míssil Ninja no és un explosiu per a destruir o matar l’objectiu. Utilitza la velocitat, la precisió i l’energia cinètica d’un míssil de cinquanta quilograms, pot ser disparat des de sis quilòmetres de l’objectiu i és armat amb sis fulles que es despleguen en l’últim moment abans de l’impacte.

“Superarmes”

El míssil Ninja és l’intent final, fins ara, d’orientar i matar amb precisió una sola persona. Sense explosió, sense destrucció generalitzada, sense la mort de transeünts.

Però una altra mena d’armes afectarà la nostra manera de viure i la manera de combatre i dissuadir de les guerres. Rússia ha invertit molt en aquestes anomenades “superarmes”, tot basant-se en tecnologies més antigues. La finalitat és reduir o eliminar els avantatges tecnològics que tenen ara els Estats Units i l’OTAN.

El propòsit de Rússia de desenvolupar míssils hipersònics és molt ambiciós. El míssil Avangard, per exemple, no haurà de volar fora de l’atmosfera terrestre. Romandrà dins l’atmosfera superior, cosa que li facilitarà la capacitat de maniobrar.

Aquesta maniobrabilitat farà que sigui més difícil de detectar i d’interceptar. El míssil balístic hipersònic DF-17 de la Xina també és dissenyat per a evadir les defenses antimíssils dels EUA.

L’era autònoma

A menor escala, ha sorgit al mercat d’armes un gos robot amb una metralladora muntada. L’empresa de desenvolupament d’armes Sword International va agafar un vehicle terrestre no tripulat quadrúpede (el gos robot) de l’empresa Ghost Robotics i hi va muntar un rifle d’assalt. Va ser un dels tres gossos robot exposats en una fira comercial de l’exèrcit nord-americà.

Turquia afirma haver creat quatre menes de drons autònoms que poden identificar i matar persones sense la intervenció d’un operador humà ni la guia del GPS. Segons un informe de l’ONU del març del 2021, aquest sistema d’armes autònom ja s’ha utilitzat a Líbia contra un comboi logístic afiliat al grup armat de Khalifa Haftar.

Les armes autònomes que no necessiten guia GPS són clau: en una futura guerra entre grans potències, és previsible que els satèl·lits que proporcionen navegació GPS siguin abatuts. Per tant, qualsevol sistema militar o avió que en depengui seria inútil.

La XinaRússia, l’Índia i els EUA han creat armes per a destruir els satèl·lits que proporcionen posicionament global als sistemes de navegació dels automòbils i dels avions comercials.

La imatge més aterridora és la combinació d’aquests sistemes d’armes amb intel·ligència artificial.

Noves regles de guerra

Calen noves lleis o tractats per a limitar aquestes armes futuristes? Sí, però no sembla probable. Els Estats Units han demanat un acord global per a aturar les proves de míssils antisatèl·lit, però no hi ha hagut cap acceptació. La cosa més semblant és la signatura dels acords d’Artemis de la NASA, que promouen l’ús pacífic de l’exploració espacial. Però només s’apliquen a les “activitats espacials civils fetes per les agències espacials civils” dels països signants. És a dir, l’acord no s’estén a les activitats espacials militars ni als camps de batalla terrestres.

En canvi, els EUA s’han retirat del Tractat de Forces Nuclears d’Abast Intermedi, com a part d’un patró a llarg termini de retirada dels acords globals per part de les administracions nord-americanes.

Els sistemes d’armes autònomes letals són una classe especial de sistemes d’armes emergents. Incorporen l’aprenentatge automàtic i més tipus d’intel·ligència artificial per a prendre decisions i actuar sense intervenció humana directa. El 2014, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va reunir experts per identificar els inconvenients que presenten els sistemes d’armes autònoms.

El 2020, el CICR i l’Institut Internacional d’Investigació per la Pau d’Estocolm van anar més enllà i van reunir experts internacionals per identificar quin control caldrà aplicar sobre els sistemes d’armes autònoms. El 2022, les discussions són en curs entre els països que l’ONU va reunir per primera vegada el 2017. Aquest grup d’experts governamentals continua debatent el desenvolupament i l’ús de sistemes d’armes autònomes letals. No obstant això, encara no hi ha hagut un acord internacional sobre una nova llei o tractat per a limitar-ne l’ús.

Noves normes per a sistemes d’armes autònoms

El grup d’activistes Stop the Killer Robots (atureu els robots assassins) ha demanat la prohibició internacional dels sistemes d’armes autònomes letals. No s’han prohibit, i hi ha un estancament no declarat dels debats de l’ONU sobre aquesta qüestió.

Austràlia, Israel, Rússia, Corea del Sud i els EUA s’han oposat a un nou tractat o declaració política. En aquestes mateixes converses, cent vint-i-cinc estats membres del Moviment dels Països No-alineats demanen restriccions legalment vinculants per als sistemes d’armes autònomes letals. Com que Rússia, la Xina, els EUA, el Regne Unit i l’estat francès tenen vet en el Consell de Seguretat de l’ONU, poden impedir una llei vinculant sobre armes autònomes.

Al marge d’aquestes converses internacionals i campanyes d’activistes, els experts independents hi proposen alternatives. Per exemple, el 2019, el professor d’ètica Deane-Peter Baker va crear el Grup Canberra d’independents internacionals. El grup va elaborar l’informe “Principis rectors per al desenvolupament i ús de sistemes d’armes autònomes letals”. Aquests principis no resolen l’atzucac polític entre superpotències. Però si les armes autònomes han arribat per quedar-se, és un primer intent d’entendre quines noves regles caldrà aplicar.

Quan es va obrir la mítica capsa de Pandora, es van desencadenar horrors incalculables al món. Els sistemes d’armes emergents són massa reals. Com a Pandora, només ens queda l’esperança.

 

és professor d’ètica aplicada i director de Recerca en Seguretat i Risc de la Universitat de Portsmouth. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes