L’alto-el-foc porta alegria, però també dolor, a una Gaza devastada

  • Després de mesos o anys com a refugiats, els palestins de Gaza han començat a copsar la magnitud de la destrucció israeliana a mesura que han anat tornant a casa

VilaWeb
Vista aèria d'un carrer de Rafah, reduït a runes per l'exèrcit israelià, aquesta setmana (fotogrfia: Haitham Imad/Efe).
22.01.2025 - 21:40
Actualització: 23.01.2025 - 02:56

The Washington Post · Claire Parker, Heba Farouk Mahfouz, Hajar Harb i Mohamad El Chamaa.

Jerusalem. Diumenge, per primera vegada en catorze mesos, el cel de Gaza va emmudir.

El brunzit dels drons israelians, que ha perseguit els habitants de l’enclavament durant més d’un any de guerra, va cessar sobtadament. Els combatents d’Hamàs van sortir al carrer, emmascarats i armats sobre camionetes, on van ser rebuts amb aplaudiments pels civils. Milers de refugiats van emprendre el camí, a través de carreteres polsoses i mig destruïdes, sortint de refugis improvisats, fins a les ciutats d’on van haver de fugir durant l’avenç de l’exèrcit israelià.

L’alegria, tanmateix, va deixar pas ràpidament al dolor, quan els residents de Gaza van començar a copsar la magnitud de les pèrdues: cases senceres reduïdes a enderrocs, cadàvers de familiars encara enterrats sota la runa, comunitats senceres arrasades. Per no parlar cicatrius, tant les visibles com les de no visibles, del cost humà de la guerra, que ha deixat més de 46.900 morts i 110.750 ferits, segons el Ministeri de Sanitat de Gaza. Tot i que no distingeixen entre civils i combatents, els responsables del ministeri asseguren que la majoria d’aquests morts són dones i nens.

Un home passa davant de les restes d’un edifici mig destruït, l’únic que queda dret del carrer, a Gaza (fotografia: Mohàmmed Saber/Efe).

La ciutat de Jabalia, al nord de Gaza, ha estat la més castigada per les operacions de l’exèrcit israelià aquests darrers mesos.

“Felicitem el nostre poble per l’alto-el-foc; no hauria estat possible sense els sacrificis d’aquest poble beneït, d’aquest poble bo, d’aquest poble que ha romàs lligat a la seva terra, al nord de Gaza”, declarà el batlle de Jabalia, Mazen Najjar, dret sobre la runa d’un edifici de formigó armat.

La treva de sis setmanes, aprovada pel govern israelià divendres de la setmana passada a última hora, arribà després d’un començament en fals mortífer.

Hamàs i Israel havien acordat de posar fi a les hostilitats a les 8.30 de divendres (hora local), però l’entrada en vigor de l’alto-el-foc s’endarrerí quan Hamàs refusà de presentar els noms dels tres ostatges israelians que tenia previst d’alliberar diumenge. Israel va aprofitar l’endarreriment per atacar novament l’enclavament amb bombes, drons i artilleria pesant, i assassinà dinou persones i en ferí trenta-sis, pel cap baix.

Ahmed al-Qudra, de trenta-cinc anys, s’aventurà a sortir al carrer amb el seu fill de setze anys, l’Adly, i les seves filles petites poc després de les 8.30. El seu objectiu era aplegar provisions per al viatge de retorn a casa –enderrocada– a Khan Younis, al nord-oest de l’enclavament. Cap a les 10, un atac israelià va fer impacte en un vehicle de la vora, i matà tant el pare com el fill, segons que explica un cosí de Qudra.

Un grup de palestins es desplaça amb un ase per un carrer reduït a runa (fotografia: Haitham Imad/Efe).

Moments abans, familiars i amics s’havien trobat al carrer per felicitar-se mútuament per haver sobreviscut al conflicte. Qudra i el seu fill “van morir després d’haver esperat, durant molt de temps, el moment en què finalment podrien sentir-se fora de perill”, explica el cosí. La visió de les filles d’Ahmed plorant sobre el cos, explica, és potser “l’escena més cruel, i més difícil de pair, que he vist d’ençà del començament de la guerra”.

Hamàs va lliurar la llista d’ostatges poc després; a les 11.15, Israel va aturar els atacs. Va ser la primera pausa en les hostilitats d’ençà d’un alto-el-foc d’una setmana el segon mes de guerra, el novembre del 2023.

Poc després de l’entrada en vigor de l’acord, una multitud de palestins va emprendre el camí des de Mawasi, la zona costanera on més d’un milió de persones s’han refugiat en tendes de campanya d’ençà que començà el conflicte, cap a la ciutat fronterera de Rafah, tal com mostren els vídeos a què ha tingut accés The Washington Post. Però la ciutat que van abandonar quan Israel va envair Rafah, el maig de l’any passat, havia pràcticament desaparegut.

Els vídeos mostren homes, dones i nens –amb l’esquena carregada de motxilles, mantes o matalassos enrotllats– caminant per una carretera ampla i polsosa. Tornen a un paisatge devastat per les bombes: blocs d’apartaments destrossats, un crani humà escampat pel terra polsós.

“Aquesta ciutat, que sempre havia estat farcida de vida i d’esperança, ha estat reduïda a runa a causa d’una campanya d’agressió brutal i sistemàtica”, declarà a la premsa Ahmad Soufi, batlle de Rafah, diumenge al matí. “Barris sencers han estat arrasats. Les infrastructures han estat destruïdes, cosa que ha fet inhabitable la ciutat.”

Soufi també explicà que un 60% dels habitatges de la ciutat –és a dir, uns 16.000 edificis– han estat arrasats, i que gairebé tots els edificis del municipi han sofert danys o han estat destruïts. Quinze dels vint-i-quatre pous d’aigua de la ciutat i un 70% de la xarxa de clavegueram són fora de servei, diu; nou hospitals, també; i quatre escoles han estat completament destruïdes.

The Washington Post no va pogut verificar aquestes xifres: d’ençà que començà el conflicte, les autoritats israelianes han denegat als periodistes estrangers l’accés a Gaza.

Edificis derruïts al sud de Gaza, aquesta setmana (fotografia: Mohàmmed Saber/Efe).

En l’arribada a Rafah, els civils van unir-se als treballadors de defensa civil per cercar i rescatar cossos entre la runa. Saleh al-Hams, cap d’infermeria de l’Hospital Europeu de Khan Younis, explica que tan sols diumenge van arribar quaranta-cinc cadàvers al dipòsit de la ciutat.

No obstant això, a la ciutat ha regnat un cert ambient festiu aquests darrers dies. Els vídeos del retorn a Rafah mostren dones ululant, cotxes tocant el clàxon i joves corejant “Déu és gran”. “La millor sensació del món!”, cridava un home, extasiat, al darrere d’un carro motoritzat.

A la zona més al sud de Gaza, on l’exèrcit israelià s’ha acarnissat d’ençà de l’octubre, no hi havia tantes coses a celebrar.

Israel ha tallat, pràcticament del tot, l’entrada d’ajuda humanitària a la població civil durant mesos, cosa que ha obligat més de 100.000 persones a anar-se’n cap al sud, a la ciutat de Gaza. Els bombardaments han estat constants, i això ha anul·lat el sistema sanitari a la zona. Les forces israelianes han demolit barris sencers per construir-hi fortificacions militars, tal com informà The Washington Post el mes passat. Un ex-ministre de Defensa israelià ho ha descrit com a “campanya de neteja ètnica”.

Es manté una gran incertesa sobre si aquesta primera fase de l’alto-el-foc, de quaranta-dos dies de durada, es podrà mantenir, i si Israel reprendrà els atacs una volta hagi passat el termini. En virtut de l’acord, les forces israelianes s’han retirat dels centres de població de Gaza, però mantenen tancs i tropes al voltant de les fronteres terrestres de l’enclavament.

Els mediadors –Egipte, Catar i els Estats Units– confien que el cessament de les hostilitats en la primera fase de l’acord dificulti a Israel de reprendre el conflicte. Però el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, haurà de bregar amb la pressió de la dreta i ultradreta israelianes, que li demanen que faci exactament això.

Així i tot, els habitants de Gaza han començat a fer els primers passos cap a la reconstrucció de les comunitats. A Rafah i a Jabalia, el cap de setmana les excavadores van començar a netejar les carreteres, i les autoritats locals suplicaven l’entrada de finançament internacional i equips pesants per a reconstruir les infrastructures essencials.

La policia civil de Gaza, que depèn d’Hamàs però està separada de la seva branca armada, s’ha desplegat per l’enclavament per dirigir el trànsit i vigilar els combois d’ajuda, que ara circulen sense por d’esdevenir objectius de les bombes israelianes. La presència dels agents ha facilitat la distribució d’aliments a l’enclavament, que en els darrers mesos ha estat sovint paralitzada a causa dels saqueigs dels combois a mans de delinqüents armats.

Refugiats palestins empaiten un camió d’ajuda humanitària a Rafah aquesta setmana (fotografia: Haitham Imad/Efe).

Proporcionar refugi, aliments i subministraments essencials a una població exhausta, desnodrida i malalta serà una tasca de proporcions titàniques, segons que expliquen els treballadors humanitaris de l’enclavament. En virtut de l’acord d’alto-el-foc, 600 camions –550 d’ajuda i 50 de combustible– entraran cada dia a Gaza, cosa que significa un augment significatiu respecte de la xifra d’aquests darrers mesos. Diumenge, un periodista de The Washington Post va presenciar centenars de camions fent cua, durant quilòmetres i quilòmetres, a la banda egípcia de la frontera per a entrar a l’enclavament.

La banda palestina del pas fronterer de Rafah roman tancada d’ençà del maig de l’any passat, quan les forces israelianes van prendre el control de la zona i van destruir la infrastructura de la terminal fronterera. L’acord preveu de reobrir pas, però els negociadors encara no han acordat qui el gestionarà.

Aquests darrers mesos, l’ajuda procedent d’Egipte ha hagut de recórrer una ruta tortuosa per entrar a Gaza, i ha hagut de passar primer pel pas fronterer de Kerem Shalom, al sud d’Israel. Amb l’alto-el-foc vigent, els camions han començat a entrar-hi a gran ritme.

Ibrahim Mohàmmed Ibrahim, de trenta-dos anys, un camioner egipci que transporta ajuda a Gaza d’ençà que començà de la guerra, explica que ell i més companys de professió han descarregat centenars de camions d’ajut humanitari a l’enclavament aquests darrers dies. Ibrahim diu també que les inspeccions israelianes, que aquests darrers mesos havien alentit sistemàticament l’entrada d’ajuda a l’enclavament, s’havien accelerat sobtadament d’ençà de l’entrada en vigor de l’acord.

“Tothom coopera amb nosaltres per fer arribar el subministrament i el combustible a Gaza”, explica Georgios Petropoulos, cap de la secció de Gaza de l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU.

Harb informa de Londres estant; El Chamaa, de Beirut estant, i Mahfouz, de la banda egípcia de Rafah estant.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor