Un avió aterra a les pistes de l'aeroport de Barcelona Autor: Pablo Fernández

L’ampliació de l’aeroport de Barcelona ha polaritzat la societat catalana entre partidaris i detractors. S’ha convertit en un serial d’estiu, però la magnitud del projecte també amenaça de condicionar els mesos vinents de la política catalana. Malgrat algunes veus discordants internes, el govern català va acceptar la proposta del ministeri de Transports espanyol i d’Aena, que podria acabar afectant espais naturals protegits. A l’altre cantó, hi trobem el sector ecologista, contrari a qualsevol ampliació que impliqui un augment del trànsit aeri. Però hi ha un tercer actor que observa la batalla amb preocupació. Són els 8.000 veïns de Gavà Mar. Els preocupa que els canvis en l’ampliació acabin originant més trànsit aeri sobre casa seva: “Això pot acabar essent el Vietnam.”

Ara per ara, Aena proposa dues opcions per a augmentar el trànsit de l’aeroport de Barcelona. Per una banda, ampliar la tercera pista, la més pròxima al mar, encara que això impliqui d’envair l’espai protegit de la Ricarda. Diuen que és necessari perquè s’hi puguin enlairar els grans avions que fan els trajectes internacionals i que això permetria de mantenir el sistema de pistes segregades: que una pista es faci servir per als enlairaments, i una altra, per als aterratges.

Marcada en vermell a la part superior, la pista principal, situada al cantó de muntanya i on aterren el gruix principal dels avions. A sota, la pista que vol allargar-se i entrar dins La Ricarda i que s’utilitza per als enlairaments

Si això no és possible, Aena amenaça de tornar a operar amb una configuració de pistes independents. Això voldria dir que en cada pista hi podria haver enlairaments i aterratges. Però clar, els enlairaments de les grans aeronaus es concentrarien a la pista llarga, coneguda com a pista de muntanya i on ara es concentren els aterratges. Això originaria un impacte acústic més alt als veïns de Gavà Mar. Ara per ara, el govern espanyol sembla disposat a optar per la primera opció. Fins i tot ha dit que compensarà l’afectació ecològica que pugui causar, tot i que encara no ha fet efectives les compensacions promeses per l’ampliació del 2004.

Els veïns de Gavà Mar consideren que aquesta dicotomia fomentada per Aena no respon a la realitat. “Per a arribar a setanta milions de passatgers anuals com vol Aena no cal destrossar el parc agrari ni l’espai natural de la Ricarda, ni tampoc canviar la configuració de l’aeroport i que es converteixi el barri en un Vietnam”, diu Carlos Domenech, portaveu de l’Associació de Veïns de Gavà Mar.

Diu que l’aeroport no està col·lapsat i que hi ha marge de creixement si s’apliquen procediments de trànsit aeri avançats. Un estudi fet amb l’assessorament de pilots i controladors aeris que viuen al barri conclou que l’aeroport funciona al 69,93% de la capacitat i que amb nous procediments podria arribar a operar noranta vols l’hora en compte dels setanta-vuit actuals. “Hi ha programes per a gestionar les arribades i sortides. És clar que tots els vols volen arribar a les vuit o les nou del matí. A tot el món. Però has de dir als low-cost que si volen venir per vint euros, han d’arribar a les deu de la nit.”

Les tres claus de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona

L’Airport Regions Council comparteix aquesta tesi. En un informe de l’any passat, deia que l’aeroport del Prat pot arribar als 100 milions de viatgers respecte dels 52,6 milions del 2019 sense haver d’ampliar la tercera pista. L’informe proposava que les aerolínies augmentessin l’ocupació dels avions més enllà del 83,51% del 2019 fins al 90% o 95% i que fessin servir avions més grans.

Domenech sosté que només cal gestionar millor els recursos que ja es tenen. Per una altra banda, recorda que els avions cada dia són més avançats tecnològicament i que necessiten menys distància per a enlairar-se. De fet, assenyala, quan hi ha bones condicions de temperatura i vent, molts avions de grans dimensions, com són l’Airbus 380, s’enlairen a la pista de muntanya quan és necessari. I ho fan sense problemes. El que no volen, diu, és que això sigui una norma.

Recració de l’ampliació de 500 metres que afectaria La Ricarda

Aena endossa un gol a la Generalitat de Catalunya. Faran que faci el ridícul a Brussel·les i els diguin que no a l’ampliació”, afegeix Domenech, que ja té assumit que seran els perjudicats directes de la decisió. Però diu que no estaran de braços plegats i que tan bon punt Aena vulgui canviar la configuració de les pistes, presentaran les al·legacions pertinents a les instàncies judicials que faci falta: “Si la prepotència i la supèrbia els impedeix de dialogar i raonar, farem allò que vam fer el 2004, amb les accions judicials i socials necessàries per a impedir-ho. Demostrarem la maldat d’uns dirigents que no solament els importa un rave carregar-se el planeta, sinó també la salut de milers de famílies.”

El 2004, quan es va construir la tercera pista, els veïns de Gavà i Castelldefels van sortir al carrer per a protestar contra el soroll que originava. En una de les protestes, fins i tot, van impedir l’accés a les terminals de l’aeroport. “Per llei, no hi poden haver més de 65 decibels, i nosaltres vam arribar a tenir-ne 80. Però constantment, cada minut”, recorda Domenech. Van portar a judici el president d’Aena, però finalment hi va haver un pacte. L’empresa va acceptar d’establir la configuració actual de les pistes i d’aquesta manera reduir soroll sobre la població. El jutge va resoldre que Aena només podria canviar l’ordenació de les pistes si demostrava que no es podia operar. “Nosaltres demostrarem que encara que es vulgui augmentar el trànsit, és possible amb la configuració actual de pistes segregades.”

L’entrada del càmping Albatros, els anys setanta.

Gavà Mar havia estat una pineda frondosa que la filla de Francesc Cambó, Helena Cambó, va començar a urbanitzar a final dels anys cinquanta. Primer, amb l’obertura d’un càmping, l’Albatros, i després, amb la construcció de cases, xalets i edificis que van anar proliferant amb el pas dels anys. L’aeroport ja hi era quan tot això va passar. És un dels arguments que fan servir alguns dels actors que participen en el debat de l’ampliació de la infrastructura. Domenech respon així: “Sabíem que hi havia l’aeroport, i en suportem la contaminació de l’aire i el soroll. L’aeroport sempre ha estat un bon veí, però no pot ser que, si per davant de casa teva hi passava un tramvia, ara hi passi l’AVE.”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.