Gautier Sabrià: “Crec que podem començar a tenir una mica de por”

  • Entrevista al sociòleg perpinyanenc Gautier Sabrià sobre les expectatives de l'extrema dreta a Catalunya Nord a les eleccions històriques de diumenge

VilaWeb
Arnau Lleonart
04.07.2024 - 21:40
Actualització: 05.07.2024 - 15:43

Dos dies després de les eleccions europees, VilaWeb va entrevistar el sociòleg perpinyanenc Gautier Sabrià per parlar del resultat històric de l’extrema dreta, especialment a Catalunya Nord, i la reacció de Macron d’avançar les eleccions. Llavors ja va avisar que li semblava que el president de la República havia fet un regal a Marine Le Pen, i diumenge els resultats de la primera volta li van donar la raó: el Rassemblement National i els seus aliats van ser-ne els guanyadors clars i són a tocar del govern, tot esperant què passarà demà passat, a la segona volta. A Catalunya Nord, el RN ja ha aconseguit la diputada de la segona circumscripció, i és a prop d’aconseguir els altres tres. Solament a la tercera circumscripció sembla que hi pot haver alguna oportunitat per a les esquerres del Nou Front Popular, que van tenir el 28% dels vots i que, si hi hagués un traspàs total del 20,24% de la macronista Laurence Gayte –que s’ha retirat i ha demanat als seus votants d’aturar l’extrema dreta votant el NFP–, podrien superar el 45,5% del RN. Una carambola difícil a priori i matemàticament molt complicada per Sabrià, a qui hem tornat a entrevistar.

Ara fa dos anys el Rassemblement National ja va guanyar a totes quatre circumscripcions. Tornarà a passar o el Nou Front Popular té opció d’aconseguir un diputat?
—Ens trobem els mateixos actors que a les darreres legislatives. Les quatre diputades del RN s’han tornat a presentar i la gent del NFP, també. Les quatre diputades del RN han pujat de vot sense fer gens de campanya local, perquè aquestes legislatives han estat un poc sorpresa. I a la primera volta han fet almenys un 10% més que les últimes legislatives. Segurament s’han aprofitat del resultat de les europees i del clima estatal per guanyar més vots. Un altre fet destacable és que ha augmentat molt la participació a Catalunya Nord. Hem passat de les legislatives amb la participació més baixa de la història de la Cinquena República, a una participació rècord.

Fins ara es creia que quan pujava la participació, baixava l’extrema dreta. Però ha passat la contrària.
—Quinze dies després de les europees, sentim a tot arreu que l’extrema dreta és a punt de governar l’estat francès. Durant tot el dia, quan es comentava la xifra de la participació, la gent es deia: “Uf, l’esquerra ho petarà.” Efectivament, l’esquerra ha pujat en vots, però si la participació ha pujat d’un 20%, més de la meitat se l’ha emportat l’extrema dreta, perquè hi ha candidats que han pujat del 10% o 15% de vots.

A què ho atribuïu?
—Hi ha gent que s’ha mobilitzat per aquestes eleccions legislatives perquè ha vist que l’extrema dreta era a punt de governar. Pas per oposar-s’hi, sinó perquè els interessa.

Tenint-ho en compte, què creieu que passarà a la segona volta?
—Fa dos anys, Nathalie Cullell, la candidata d’esquerres de la tercera circumscripció, ja va treure molt bons resultats. Al tros de Perpinyà, que és a la tercera circumscripció, el 2022 va acabar en primera posició, però va perdre a la segona volta perquè hi ha un vot de centre-dreta o de dreta que va votar l’extrema dreta a la segona volta. Una de les preguntes que tothom es fa és com serà aquest traspàs de vot de macronista. Anirà cap a l’esquerra per fer front a l’extrema dreta, o al contrari, alimentarà l’extrema dreta? A escala local, els votants de dreta aposten més aviat per una candidatura d’extrema dreta. Ja et pots imaginar què passarà a la segona volta a Catalunya Nord.

No veieu possibilitats a la idea del front republicà en què macronistes i esquerres es facin costat mútuament?
—A escala estatal, aquesta lògica d’uns votants macronistes que donarien suport a l’esquerra potser encaixa a certs territoris, principalment a ciutats grans. Pensi per exemple en la regió parisenca. Però a escala local, ja en tenim les respostes. No, aquest electorat se’n va més cap a l’extrema dreta que cap a l’esquerra. És trist, però matemàticament veus que és molt complicat que a Catalunya Nord pugui guanyar un candidat que no sigui de l’extrema dreta. Des de les presidencials veiem que a cada escrutini més del 50% dels votants de Catalunya Nord aposten per una llista d’extrema dreta.

A la tercera circumscripció, la macronista Laurence Gauye ha retirat la candidatura i ha demanat el vot a les esquerres contra l’extrema dreta.
—És la mateixa cançó que es fa a escala estatal. Vull dir, Macron va passar setmanes carregant-se les esquerres explicant que eren un perill terrible i ha estat dos anys fent una política que en certs aspectes se la podria qualificar d’extrema dreta. Si ara no té un discurs molt clar contra l’extrema dreta, se li podria dir que també ho és una mica. És una postura per dir: “Mireu, jo aposti per fer front a l’extrema dreta; i si d’aquí a una setmana he de pactar amb una dreta radical per governar ningú em podrà dir que fet el joc de l’extrema dreta.” És tot una postura per donar-se una cara una mica respectable republicana i contra l’extrema dreta, però si dilluns ha de pactar amb la dreta més radical per governar ho farà sense cap mena de problema.

Com han afectat el vot de Perpinyà els quatre anys de batllia d’Aliot?
—Molta gent no nota una diferència radical des que tenim l’Aliot. Fa molts anys que tenim governs de dretes relativament radicals a Perpinyà. Per la por que guanyés l’extrema dreta, els últims anys la dreta perpinyanenca li havia fet molt el joc. Proposar donar més poder i més armes a la policia municipal, més càmeres de vigilància urbana… Aliot, quan ha arribat, ja tenia un ajuntament que quasi funcionava com a ell li hauria agradat. Ara, una manera de veure com està la gent és mirar els resultats de les dues últimes eleccions que hem tingut en quinze dies. L’extrema dreta puja molt a Catalunya Nord, però el lloc on puja menys és a Perpinyà. A cada elecció que passa, Aliot mostra que està molest per aquesta situació. La nit de les europees, va sortir a la cadena BFM dient que estava una mica decebut amb el vot a la seva ciutat, quan era del 34%. A més, històricament és pas una ciutat que vota molt a l’esquerra, però des de les últimes presidencials veus que hi ha un vot cap a l’esquerra radical que puja molt fort. Hi ha una part de la ciutadania perpinyanenca que està farta de ser el símbol estatal de l’extrema dreta i es mobilitza per un vot radicalment d’esquerres. Pot ser interessant de cara al futur. El Partit Socialista perd molt de pes a Catalunya Nord perquè la gent prefereix una versió d’esquerres més radical.

L’extrema dreta funciona bé quan hi ha desocupació i divisió social. Quines són les propostes programàtiques estrella del Ressamblement National que agraden als votants catalans?
—La força de l’extrema dreta és fer passar com a mesures socials propostes que no ho són gens. Com ara proposar que es baixi l’IVA en les energies, com la gasolina, l’electricitat i tot això. Passar d’un 20% a 5,5%. El discurs del Bardella és que si s’abaixa, la gent pagarà menys cara l’electricitat i la gasolina, però ningú sap si passarà exactament així. Potser als gegants de l’energia els costarà menys vendre l’electricitat, però els preus seran els mateixos. O si realment hi ha un canvi en el preu d’energia, això a qui afavorirà? Doncs la gent que consumeix molta electricitat, que té tres o quatre cotxes, que té cases grans per a escalfar… La força de Bardella és fer passar mesures que només afectaran la gent més rica com a propostes socials que ajudaran la gent més precària. Una altra proposta estrella és que la gent menys de trenta anys deixi de pagar impostos. Però a l’estat francès, fins a trenta anys la gent pràcticament no paga impostos. A qui fa un favor? A la gent que surt de les grans escoles privades, que treballen en el món financer. Pas al jove obrer, que, d’impostos, ja en paga ben pocs. La burgesia ho veu com un missatge positiu, i entre unes candidatures d’esquerres que diuen que anul·laran totes les reformes de Macron, i l’extrema dreta, que li fa picades d’ull, sap què li val més la pena.

Si ets ric, d’acord. Però com és que no arriben més a la classe treballadora les propostes del Nou Front Popular, que vol revertir les reformes polèmiques de Macron i apujar el salari mínim interprofessional?
—Des de fa setmanes tant les dretes com les dretes extremes han demonitzat totalment les esquerres. Fa un parell d’anys, la pitjor cosa política que hi havia a l’estat francès era l’extrema dreta, s’havia de fer front comú per lluitar-hi en contra, i ara t’adones que s’ha invertit totalment la situació i ara el perill per a molta gent són les esquerres. En Bardella es posiciona com el defensor de la república per evitar que guanyin les esquerres. S’han fet debats quasi de ciència-ficció dient que les esquerres són antisemites, i que el Rassemblement National, que és literalment un partit fundat per antics nazis, serien protectors de poblacions jueves. És una cosa boja.

Em sorprèn que, a Bardella, no el penalitzi la joventut.
—Més enllà de ser jove, ha fet una campanya pèssima per a les europees. En cada debat hi ha hagut un moment en què s’ha ridiculitzat. A mi és això que m’impacta. Fins i tot quan s’explica a la gent que durant els anys que ha estat eurodiputat gairebé no ha fet la feina, quan es ridiculitza tot sol perquè no ha entès com funciona el Parlament Europeu, no hi ha un vot de càstig. M’impacta molt, i fa por. Hi ha el càlcul de deixar que l’extrema dreta tingui el primer ministre i uns quants ministeris per evitar que el 2027 puguin guanyar les presidencials, però em sembla aberrant. A l’extrema dreta no hi ha cap vot de càstig. Pots ser un electe pèssim i la gent et continua donant confiança. La força de l’extrema dreta tant a l’estat francès com a Catalunya Nord és haver convertit les sigles RN com una marca. La gent vota sobretot per l’etiqueta del partit que pas realment ni pel programa ni per la feina que fan.

Com és possible que hi hagi tan poca crítica?
—També afavoreix bastant l’extrema dreta que hi ha un president de la República que tothom detesta. Representa la màxima expressió del liberalisme, de la burgesia, de l’elit. Fa dos anys que governa sense fer cas de l’Assemblea, fa passar totes les reformes gràcies a l’article 49.3, que diu que quan la nació ho necessita el president o el govern pot saltar-se el parlament per fer passar les seves reformes. La força del RN és posicionar-se com la veu del poble, i aquest discurs funciona encara més quan el teu rival principal és Macron, que és l’expressió màxima de l’elitisme i del liberalisme.

Fins i tot si l’extrema dreta no té majoria, creieu que és la fi del macronisme?
—Crec que sí. En tot cas, és la fi de la seva figura perquè no es pot tornar a presentar el 2027. El seu antic primer ministre Édouard Philippe apareix a tots els mitjans com per dir “bon dia, penseu en mi de cara al 2027”, però crec que Macron juga una mica la política de terra cremada. El seu interès és continuar tranquil·lament fins el 2027, i el que passarà després crec que li importa ben poc. De tota manera, durant tots aquests anys s’ha posicionat com l’única barrera que evita que l’extrema dreta guanyi a l’estat francès. En el moment que pot governar vol dir que el seu partit no té cap més funció. En quinze dies s’ha creat una coalició d’esquerres tan àmplia ha fotut enlaire Macron. Es pensava que seria la segona força a les legislatives, però ha acabat en tercera posició.

Què passarà a l’estat francès si hi ha una cohabitació, amb Bardella de primer ministre i Macron de president?
—És ben complicat, però crec que si passa en certs aspectes no notarem gaire diferència. La reforma de l’atur, les propostes de reforma sobre immigració… les últimes propostes polítiques de Macron encaixen amb els projectes de l’extrema dreta. Hi haurà una certa continuïtat. Més aviat, quan mirem les xifres i les projeccions, veiem que a l’extrema dreta potser li faltarà poc per a governar. Per tant, ens podem plantejar si hi haurà una mena de pacte entre una part d’aquest macronisme i la part de la dreta republicana que ha anat amb Bardella. Éric Ciotti, president dels Republicans, pot ser un entremig perquè el macronisme continuï i també fer contenta l’extrema dreta.

Com a primer ministre, voleu dir?
—Aquestes eleccions són una sorpresa per a tothom, per als polítics també. És molt complicat fer una lectura sobre què passarà. Però crec que podem començar a tenir una mica de por.

El resultat de diumenge no solament afectarà les presidencials del 2027, segurament marcarà la política europea.
—D’aquí a dos anys tenim les municipals i un any després, les presidencials. Quan veus els resultats des de fa uns quants anys a Catalunya Nord, realment podem començar a tenir molta por que s’enlairi totalment el vot d’extrema dreta. Potser d’aquí a pocs anys totes les institucions de Catalunya Nord seran en mans de l’extrema dreta, que és la pitjor opció possible per a aquest territori.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor