Entrevista amb Gabriela Serra

Els partits independentistes encara defineixen l’estratègia per a les eleccions del 21-D. PDECat i ERC ja han dit que s’hi presentarien, però no si ho anirien en una llista única. Mentrestant, la CUP, amb uns processos interns que sempre requereixen més temps, no decidirà res fins diumenge. Llavors les bases aclariran en una assemblea extraordinària si concorren a unes eleccions que consideren il·legítimes. I, si escau, si hi van tots sols o amb coalició amb més forces independentistes o d’esquerra. La diputada Gabriela Serra explica en aquesta entrevista que és partidària de presentar-se als comicis i reblar la majoria independentista per a continuar aplicant la república. Parlem de com es farà això, de quins inconvenients hi va haver en la proclamació del dia 27 d’octubre i com ho va viure en primera persona.

La CUP decidirà la setmana vinent si concorre a les eleccions i de quina manera. Quina opció us agrada més?
—Això és molt complicat perquè el cor, i quan dic cor vull dir els sentiments i la indignació, em diuen que no s’hauria de concórrer a aquestes eleccions. I no s’hi hauria d’anar perquè són unes eleccions fruit d’un cop d’estat. Són unes eleccions fruit de l’aplicació del 155, que no és més que l’anul·lació de totes les nostres institucions democràtiques. Són unes eleccions que pretenen un punt i a part de tot el procés que hem acabat amb la instal·lació i la proclamació de la República i, per tant, ens volen tornar a posar en una situació que ja hem superat.

I el cap què us diu?
—Per una altra banda, penso que som en un moment que no podem cedir ni una conquesta, ni un dels espais, que l’esquerra independentista i que l’independentisme ha guanyat a casa nostra. I, per tant, possiblement, no participar en les eleccions significaria retrocedir en moltes d’aquestes reivindicacions. I no solament reivindicacions des del punt de vista nacional, republicà i independentista, sinó també des del punt de vista social. I per tant, m’inclino més, malgrat tot, a pensar que cal anar a aquestes eleccions. Però que quedi clar, fins diumenge no sabrem com ho fem perquè hi ha una cosa que sí que hem encertat: que garantim que puguem prendre qualsevol decisió. I així ho tenim garantit amb els registres que farem. Totes les possibilitats són sobre la taula.

Fotografia: Albert Salamé

Dieu que veieu amb bons ulls les eleccions…
—No les veig amb bons ulls, les veig necessàries. Un tràngol necessari. Amb bons ulls veuria unes eleccions constituents. Les que havíem de fer després d’un procés constituent de base, participatiu, transversal i vinculant.

Doncs en aquestes eleccions, que veieu com un mal necessari, com creieu que se sentiria més còmoda la CUP? Tota sola o en una llista unitària amb l’independentisme o forces d’esquerra?
—Bé, aquests és un dels debats que tindrem aquest diumenge.

I Gabriela Serra de què és partidària?
—Gabriela Serra en aquests moments no pot prendre posició perquè tenim una fidelitat a allò que pugui sortir i no és aconsellable que prengui cap posició. Però sí que us puc dir que el problema no és amb qui anirem a les eleccions, sinó per què hi anem. I en aquest per què trobarem la resposta amb qui cal fer això. I no únicament trobarem la resposta amb qui cal fer això, o amb qui es pot portar endavant aquesta lluita de resistència en defensa de la República, que és el que serà aquesta legislatura en última instància, sinó de quina és la millor manera d’entomar-ho.

I amb quin objectiu s’hi hauria de presentar la CUP, en aquestes eleccions?
—Hem de defensar el desplegament de la República Catalana, l’obertura del procés constituent, orientar-nos cap a unes eleccions constituents, fer un pla d’emergència que sigui capaç d’entomar totes les necessitats imperioses que tenen els sectors més desfavorits de la nostra societat, aplicar totes les lleis que el TC ens ha prohibit… Haurem de fer una campanya per a tenir un parlament, esperem i desitgem, que vulgui aplicar el resultat de l’1-O.

Aquest desplegament es pot fer amb una candidatura conjunta amb sectors de Podem representats per Fachin?
—Sí, és clar que hi ha la possibilitat de muntar una candidatura que vagi més enllà de la CUP. El problema és si ens posarem d’acord amb el perquè. I aquí és on hem de posar l’èmfasi més gran.

Encara que no defensin la proclamació de la República?
—El company Dante, crec que ha anat prenent unes posicions molt properes, més enllà del sobiranisme, i vorejant d’una manera molt ferma el dret d’autodeterminació. Ha estat molt valent en les decisions en l’àmbit parlamentari i ha portat Podem d’una manera molt agosarada. Per això crec que ha tingut un paper aclaridor a Catalunya Sí que es Pot en les derives absolutament constitucionalistes i espanyolistes del partit.

Fotografia: Albert Salamé

Per tant, no ho descarteu?
—Parlem amb tothom qui vol parlar amb nosaltres, però aquesta decisió s’haurà de prendre diumenge vinent.

Ell ja ha dit que no entrarà en cap de llista de cap altre partit. Però, l’hauríeu ‘fitxat’ per la CUP?
—Si es tornés independentista sí.

Amb els partits separats, aquestes eleccions no podrien semblar unes autonòmiques més?
—Allò que anima la gent i dóna projecció i perspectiva són els programes polítics. Val a dir, perquè n’hem tingut una demostració fefaent fa quatre dies, que moltes vegades els programes polítics es converteixen en una eina per a guanyar vots i no per a adquirir compromisos. Ho hem vist amb l’ex-conseller Vila, que diu que ell, voluntàriament i conscientment, no va aplicar el programa i el full de ruta que tenia la seva coalició. És molt fort. Per tant, allò que ha d’animar la gent, i en això sí que crec que trobaríem coincidències programàtiques, és el programa amb què tu vols demanar el compromís amb el poble. I a la CUP hem demostrat de manera molt clara que som coherents amb el programa amb què ens vàrem presentar.

En cas que l’independentisme guanyi, seria el moment per a un govern de concentració?
—S’haurà de veure. Hem de veure el programa dels altres partits.

Tenint en compte que tots dos portaran la constitució de la República en el programa.
—Moments per a governs de concentració, n’hi ha hagut més. Digueu-me suspicaç, però fins que no vegem els programes electorals pot haver-hi sorpreses. El senyor Santi Vila no és l’únic processista que hi ha al PDECat. El senyor Santi Vila que no volia arribar on hem arribat. N’hi havia més, però van ser guanyats per una majoria més convençuda sobre la independència. Per tant, hem de veure programes per a saber els nivells de suma que hi pot haver. I també veient aquests programes sabrem si en algun moment podria pagar la pena de pujar tots en un mateix vaixell per a fer-lo arribar a bon port.

Intuïu que serà una setmana de ‘pressing CUP’?
—Possiblement. Però no tan sols ‘pressing CUP’, també hi haurà ‘pressing ERC’, ‘pressing PDECat’… Cadascú tindrà la seva porció. Val a dir que l’escenari que es preveu després de les eleccions és un escenari duríssim. Jo el veig més dur, segons els resultats, que ara. Fins ara la repressió ha anat venint de mica en mica fins al punt final del 155. L’estat, perquè no cal parlar de govern, farà tant com pugui per impedir que la majoria independentista vagi endavant. Per tant, això ens ha de fer preveure que serà una situació molt dura. I que seran situacions, com sempre hem dit a la CUP, que només es podran de defensar des del carrer. Deixant de banda si anem en coalició o no, els grups parlamentaris independentistes tindrem la necessitat de fer passos junts una vegada instal·lats al parlament.

De fet, la CUP sempre havia alertat amb insistència que l’estat espanyol no tindria límits.
—Fa falta que tots siguem més transparents. Nosaltres ho hem estat. Potser fins i tot ho podríem haver estat una mica més. Però tu no pots anar a la campanya d’un referèndum dient que passarem d’una legalitat a una altra, que serà la revolució dels somriures, que anirem a dormir autonòmics i ens despertarem republicans. Hi ha hagut una excessiva dosi de lliri a la mà. Conscientment o inconscientment, no ho sé, però per això molta gent no pot entendre la repressió que hi va haver. Gent que es creia que després de la proclamació ja estaria, que les estructures d’estat estaven preparades… Doncs no. Perquè hi havia coses més o menys preparades, però quan la CUP deia que el procés d’independència només podia ser unilateral i que l’estat no acceptaria mai ni un procés negociat ni bilateral, ho dèiem amb una anàlisi del monstre que teníem al davant que és el règim del 78 consolidat en un estat.

Fotografia: Albert Salamé

Teníeu constància que no hi havia les estructures d’estat preparades?
—Hi havia un seguit d’accions a fer immediatament després de la proclamació. Hi havia unes mesures, unes lleis, unes normes i uns criteris. Hi ha una llei de transitorietat que articula el procés d’una legalitat a una altra fins a l’elaboració d’una constitució. Però no es va preveure ni es va calibrar que això es faria amb una total agressió i repressió política, judicial i militar d’un estat. Rajoy utilitza tot l’aparell de l’estat. Es creia que seria un procés més dialogat, més negociat i més democràtic, i no la versió més conservadora i feixista que tenim.

Per això Puigdemont va dir que s’havia decidit de no aplicar la República perquè tenia dades que l’estat espanyol intensificaria la violència. Què es pot fer després del 21-D si davant hi ha un estat que pot tornar a actuar igual?
—Rajoy ja ha dit que si guanya l’independentisme s’haurà d’aplicar un 155 més gran encara. Ara, fins al 21 de desembre encara hi ha moltes coses que s’han de veure com es desenvolupen i que ens diran què hem de fer després de les eleccions.

Quines?
—Cal veure què passa a Brussel·les amb la sentència del jutge respecte del president de la República Catalana, el senyor Carles Puigdemont, i les conselleres. S’ha de veure si la reacció que finalment hi ha començat de veus autoritzades de membres o ex-membres europeus, que s’han manifestat sobre la barbaritat antidemocràtica de Rajoy, s’amplia o es manté. O com evoluciona el conjunt de la ciutadania dels pobles de l’estat espanyol. Aquests últims dies hem vist mostres de suport i mobilitzacions fins i tot de gent que no és independentista però que dóna suport al dret d’autodeterminació. Vull dir que hi ha una colla d’elements que ens poden determinar què passarà.

Tenint en compte tots aquestes elements, que s’han d’aclarir, el moviment de Puigdemont, improvisat o no, de desplaçar-se a Brussel·les, com el valoreu?
—Jo i la CUP pensem que ha estat un moviment força oportú. El fet de tenir el president de la República i els nostres consellers a Brussel·les, que és Europa, penso que ha estat una decisió molt intel·ligent. Com també penso que era necessari que alguns consellers es quedessin aquí per a defensar el nostre govern republicà, encara que després, dissortadament, acabessin a la presó. Altrament, el problema català, com l’anomenen, s’hauria quedat del Pirineu en avall. Ara es va estenent del Pirineu en amunt.

Què vàreu sentir el dia que vàreu proclamar la República?
—Va ser un sentiment dual. Per una banda, va ser emocionant per la declaració en si mateixa, l’escenari, els batlles que ens acompanyaven, els diputats i les diputades. Arribar fins aquí no ha estat un camí gens fàcil. Ple de pedretes i pedrasses. Va ser un moment en què vàrem poder dir que havíem complert i que havíem estat honestos amb la nostra gent. Tenia molt present l’homenatge que feia uns dies havíem fet al president Companys i als caiguts per la República: ‘Visca Catalunya, visca la República. Aquest cop sí, president’, vaig dir a l’acte. Vaig tenir al cap tots els caiguts en el passat, que s’ho mereixen tot, igual que aquells que vindran. Però també hi havia un respir contingut perquè sabíem que ara començava la part pitjor.

Ho sabíeu?
—Tots i totes els qui érem allà ho sabíem. Tots sabíem que fèiem un acte d’autoafirmació, un acte de reconeixement a la nostra responsabilitat amb el nostre poble. Però sabíem també que començava una fase duríssima. La fase duríssima ha estat molt més ràpida, molt més funesta i molt més antidemocràtica que no podíem pensar.

I llavors, dos dies de silenci. Un silenci que la CUP també va entomar i molta gent es va estranyar que no cridéssiu a la mobilització.
—És que s’esperava la reacció de l’estat. Per una altra banda, i jo puc parlar per la CUP, escalfàvem motors, fent reunions d’àmbit territorial, amb els CDR i socialitzant i sentint com estava la nostra gent. Calia tocar tot això perquè en el moment de proclamar la República calia preveure si teníem la gent en sintonia i fins on estava disposada arribar. I com s’ha vist, i es veurà, la gent hi està més que disposada. Tot això cal articular-ho i requereix temps.

Fotografia: Albert Salamé

És clar, molta gent creia que estava tot preparat i que es passaria a controlar el territori, les institucions…
—S’ha de comptar sempre que tindràs l’estat, que és el poder màxim, posant bastons a les rodes. Pots tenir la banca catalana aprovada, la llei de transitorietat, el que vulguis. Però després tu necessites que aquella gent posi els diners en aquell banc, que la gent faci la declaració on l’ha de fer… Havíem d’aplicar tot això i desplegar la llei de transitorietat, apropar-la a la gent i a les institucions, i començar un procés constituent que donés seguretat i perspectiva i projecció urgent. Però ens van tallar de soca-rel tot allò que en aquell moment calia començar a fer.

Creieu que el govern havia d’haver fet algun pas més en la implantació de la república?
—Jo crec que ara no són moments de retrets. Indiscutiblement, s’hauria pogut fer millor. Uns més, uns menys. Possiblement, tots ho podíem haver fet una mica millor. Ara el problema és saber com entomem i com fem els passos necessaris per al desplegament de la República; com fem la mobilització necessària per a l’alliberament dels nostres presos i preses; i com fem els passos necessaris perquè tot allò que faci el govern i el president de la República des de l’exili sigui decisiu i sigui un suport explícit perquè les eleccions del 21-D puguin assemblar-se a unes eleccions democràtiques.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]