12.02.2022 - 20:31
És a les llibreries Ensenyar pensament crític, de bell hooks (Kentucky, 1952-2021), publicat per Raig Verd. L’escriptora afroamericana recentment desapareguda ha estat un referent de la intel·lectualitat feminista, de la crítica cultural i de l’activisme de final del segle XX i primeres dècades del XXI. En la introducció del llibre, hooks explica que a la dècada dels cinquanta, als Estats Units, ella va començar a anar a estudiar en escoles segregades per a negres. I allí es va trobar mestres que li van donar una “bona educació”, que per a ells volia dir, més enllà dels coneixements, una educació que fomentés un compromís constant amb la justícia social i amb la lluita per a la igualtat racial: “… I això em va portar a un concepte d’escola entesa com un lloc en el qual es fomentava i es conreava el desig de saber. […] Ens van ensenyar que l’educació era la via més segura per a arribar a la llibertat.”
Llegiu un fragment d’Ensenyar pensament crític, de bell hooks (Raig Verd).
L’editora de Raig Verd, Laura Huerga, ens parla del llibre i de l’autora:
“Necessitem més pensament crític que mai. L’excés d’informació (moltes vegades, desinformació), les notícies falses, el biaix d’informació, la simplicitat dels arguments o dades que es donen, i l’espai que aquests atorguen al negacionisme i a l’extrema dreta són grans preocupacions per als qui ens interessa la recerca i defensa de la veritat.
Però hi ha un espai de conquesta també molt interessant i estimulant que pot ajudar en el desafiament de combatre la confusió, l’autocomplaença general i la simple obediència de les directrius de l’1%: el desenvolupament del pensament crític.
Bell hooks ens convida en aquest llibre a acostar-nos al coneixement amb respecte: respecte per la diferència d’opinió, possibilitat de dissentir sense que hagi de desembocar en un enfrontament o construir entre dos punts diferents un tercer punt més acostat al pensament que se cerca, entre unes altres idees. Hooks defensa l’amor com a vehicle de la comunicació, i també la rebel·lia contra les opressions. L’autora, en definitiva, ens fa entendre que la democràcia no és un dret guanyat sinó un espai que hem de defensar cada nova generació per acostar-ho sempre cap a un ideal d’igualtat. A través de l’humor, la imaginació, la integritat, la descolonització, l’amor i la conversa ens demana que passem pel conflicte o les llàgrimes sense ignorar-les, ens obliga a respectar tant els professors com els alumnes, i ens convida a superar l’odi i a la possibilitat de continuar aprenent durant tota la vida.
Jo crec que aquest llibre arriba en un moment en què no només els professors i els alumnes l’agrairan, sinó sobretot els pares i qualsevol ciutadà interessat a ser un actor i no només un espectador del seu temps.”
Laura Huerga
